De vegades se’ns plantegen situacions o dilemes en el dia a dia que no sabem resoldre, però sovint hi ha algú aprop, una amiga, una mare, un germà... que ens pot donar un cop de mà, que ho ha passat, que sap de què parla, que ens pot escoltar, ajudar i aconsellar.
De vegades des de fora es veu molt més clar i es bo compartir els punts de vista.
Però, algun cop, pot passar que ens trobem en una “encrucijada” (no ho penso dir en català perquè em sona super forçat) i que no sapiguem per on tirar, i preguntem i mirem amb cara d’interrogació a la gent que ens envolta... i tothom fa cara de perdut... i ningú ens sap dir res... i... ostia... és una putada. Una putada molt gran. De vegades no hi ha una resposta correcta, només una preferència, una intuïció... i un risc a equivocar-se... i és així i no podem fer-hi més. S’ha de ser valent, s’ha d’afrontar la vida d’un mateix, perquè, hi ha vegades que només TU pots decidir per on tires, i així si l’encertes és per tu mateix però... si t’equivoques... almenys vas seguir el que et dictava el TEU cor, o el TEU cap, aquí ja depèn de les prioritats de cadascú. Jo segur, que si m’equivocava, seria per haver fet cas del que em deia el cor, ... sóc visceral... i, com ja he dit molts cops per aquí... una romàntica, què hi farem.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
No hay comentarios:
Publicar un comentario