Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

viernes, 29 de abril de 2011

UNA MICA DE DIETA ... by Aru

Després d´unes bones vacances...Tornem al cole. Bé, jo torno al cole, la majoria torneu a la feina,oi? jeje.
El dimarts vaig arribar a l´escola disposada a començar una mica de dieta, que...això no pot ser tu!! Tanta birreta, tantes olivetes...
Fins i tot els hi vaig portar la mona que m´havia sobrat perquè la provéssin tots. i per no menjarme-la jo, tot s´ha de dir.
Llavors em vaig trobar que era l´aniversari del Martí i de la Carlota, fan 4 anys, i cadascú havia portat un pastís... amb unes pintes!!!
En vaig provar només una miqueta. De cada un.
Dimarts a la nit... partit. Que direu... "Aru, a tu el futbol te la sua!!" És veritat. Però bueno... ja que el partit no m´interessa, que em va acabar interessant ...només una mica tb, picaré una miqueta, no? I una miqueta de vinillo per acompanyar, i una miqueta d´aquesta giVine que m´ha portat el Navarro...
La meva dieta és fantàstica. La voleu fer tots,oi?
Ahir va ser el cumple del Toni i també va portar pastís... boníssim. D´aquests amb gust a pa de pessic, de tota la vida... mmmm!
Ahir vaig sopar verdura i peix. Evidentment.
I ara he sortit de casa sense esmorzar... però aquí al davant hi ha un forn on es veu que fan unes de les millors ensaimades de Barcelona... i encara no les he probat...
Se´m fa la boca aigua.
No és un dir, eh! És veritat!

jueves, 28 de abril de 2011

una mica de música...by Aina

Avui vull compartir amb vosaltres un grup que he conegut fa molt poc i que m'ha agradat moltíssim. Es una cosa maca de les que es fan amb els amics, recomenar música, agafar algú i dir-li has d'escoltar aquesta cançó, aquest grup t'encantarà... Amb les sisters ho fem sempre, rollo ja veuràs que et mors! (O plores oi Aru? que sinó no mola, eh!)
Bueno, el grup que vull que escolteu es diuen "The head and the heart", el nom ja m'encanta, però les seves cançons són molt millor, a cadascuna hi trobem mil instruments diferents que la fan creixer i omplir-ho tot. Al blog de l'Alex podeu trobar més detalls sobre ells, copiant-li una frase us diré que són dulcemente deliciosos, tot un plaer. Espero que els disfruteu tant com jo.

(Teniu el link a Feu-hi una ullada)

Hermanas Ruiz, aquestes arcades de Calella...aix! Ens desperten el cor...

martes, 26 de abril de 2011

sorra a les sabates... By Laia



Diumenge nit, bé, dilluns, però amb gust a diumenge...
Hem tornat aquest migdia de Calella i, com sempre, ens ha rebut amb els braços oberts. Amb la seva olor a mar, Port Bo més preciós que mai, el seu caliu, aquell cel de mitja tarda, l’escalfor de la sorra... Hem tornat avui i estic trista, perquè arribar a Calella és obrir els braços perquè te’ls omplin de regals... i... marxar, marxar és que te’ls prenguin (encara que alguns només te’ls requisin fins la propera).
Calella ha sigut companyia de les “nenes” 24h., que ara, sola a casa, trobo molt a faltar. Però tot s’acaba. Vaya putada.
Hem conegut gent nova, persones especials... alguna en concret ;) que s’han quedat allà, està clar, la vida..., però ens emportem una mica de sal a la pell, una mica de sorra a les sabates, una mica de sol als cabells (que són una mica més clars), i una mica d’aquelles persones que hem “descobert”.
També deixem una mica de nosaltres pels carrerons de Calella, pel Canadell, per davant la casa rosa, pel camí de ronda..., uns quants somriures al sofà de casa, penjats al “Mural”, deixem alguns bailoteos pels records de l’Arena (per nosaltres sempre serà l’Arena), unes quantes ampolles buides pels bars de “pala”, jejejeje.
Deixem il•lusions i ens n’emportem de noves perquè a Calella... com sempre, hi hem estat ...
DE MERAVELLA.

Un piló de petons pel Javi, el Gabi, el “loro” i el Carlos (sí Jordi, vull dir el Carlitos, jejeje).

martes, 19 de abril de 2011

TORNAR A SER NENA by Aru

El diumenge passejava per Rambla Catalunya, entre les parades de la Fira del ram, mirant les palmes i palmons, i la gent xafardejant amb els nens.... i sentitnt aquella olor... Tancava els ulls un momentet i em veia de petita, amb el vestit blau amb el coll blanc, donant cops a terra amb la meva palma. La meva super palma. I tant!! La Laia i jo portavem sempre les palmes més adornades de tota la plaça. Semblaven més aviat arbres de Nadal. Portaven cintes, unllaç, ninotets penjant, algunes llaminadures, i evidentment, l´esperat rosari de sucre. Mmmm...!!! Que bò! No cal dir, ja ens coneixem, que a la Laia i a mi ens importava dos pitos la cel.lebració , el significat i tota la pesca... però bueno tu! Nosaltres seguim la filosofia, tal com ens han ensenyat, que qualsevol escusa és bona per fer festa, i ... a nosaltres ens encantava passejar amb la nostra super palma. Que guai tenir padrines tan esplèndides!! ...I padrins. Que quins padrins i padrines més ben escollits!!! Que, per cert, aquest any, amb 30 tacos, el meu padrí m´ha dit que, si em fa ilu, i me´n fa moooolta, tornaré a tenir mona.
Quines ganes que arribi el dilluns que vé...i trencar la mona a trossos... un altre cop. Mmm...ja sento l´olor a xocolata.
Ja us ho explicaré.

viernes, 15 de abril de 2011

... que això no és la selva! By Laia

Al lavabo de la feina hi ha penjats varis cartells. Un al costat de l’escombreta del wc que posa “utilitza’m”, el va penjar algú cansat de trobar-se la tassa feta una merda, parlant clar i mai millor dit. N’hi ha un altre a la porta que posa “tanqueu la porta si us plau”. Hi ha un personatge, no diré noms que potser hi ha roba estesa ;) que no la tanca i que a sobre, pobre, deu estar molt podrit, i quan ell va al lavabo ens morim tots del perfum que córre per tota la planta. Us ho prometo. Hi ha molta gent, que no se perquè no baixa les tapes, ni la que aixequen els tius, obviament, ni la que aixequem tots, a no ser que volguem pixar-nos damunt del wc, enlloc de a dins. Molts cops quan entro al lavabo em trobo no 1 sinó les 2 tapes aixecades, fa molta ràbia haver de tocar la 1a per poder seure, clar, i jo sempre li dono un petit copet i faig que peti a saco i que tothom s’enteri que m’he trobat la tapa pujada i que no tinc ganes de tocar els pixats de ningú! Joder! Colla de guarros! Així que la setmana passada vaig enganxar un nou cartell a la sala de posters, BAIXEU LES TAPES DEL WC SI US PLAU. MOLTES GRÀCIES. Tot i així hi ha gent que pobre, no deu saber llegir. A sobre d’estar podrits pobres soón analfabets, quina llàstima que desgraciats que són alguns. Avui he trobat un nou rètol, enganxat a la paret, a l’altura dels ulls, justa, de quan seus al wc, que deia així: “En este sitio tan decente hace fuerzas el más cobarde y se hace caca el más valiente, por cierto VENDO MOTO A MUY BUEN PRECIO”.

Sin más comentarios... bon cap de setmana.

P.D. Intentaré que la meva pròxima entrada sigui una mica més romàntica.

martes, 12 de abril de 2011

... la primavera que el son altera BY LAIA

He dormit fatal. No he parat de donar voltes tota la nit i de somiar coses raríssimes i sentir sorolls que sortien de tot arreu, de les parets, de les finestres, ... pffffff. A més a més tenia calor... ara fred, ara calor,manta cap avall, colxa cap amunt... aquest temps és una bogeria.

He arribat a la feina i la Marta, la meva companya, m’ha dit que igual, que havia dormit fatal, i després, parlant amb l’Aina per telèfon... lo mismo, que no ha parat de donar voltes... Així que dedueixo que sí, que deu ser la primavera que la sang (i el son) altera.

Bon dimarts a tots... i força barça ;)

viernes, 8 de abril de 2011

Veus de casa... BY LAIA

Aquest matí m’he llevat a casa, vull dir a CASA de veritat, no on visc ara, que està molt bé però no m’hi sento com a casa, potser només és qüestió de temps o potser no m’hi sentiré mai. M’he llevat a casa la mami. L’últim dia que em vaig despertar a CASA va ser el dia del tall amb el pernil... deixem-ho ;) Avui també tenia matí lliure.

M’he llevat i feia sol i entrava aquella llum tan maca pel menjador, aquella llum que és diferent de la de tot arreu i aquells colors del sofà, de la paret, que queden tan bonics quan et lleves sense pressa i fa un dia preciós com avui. Aquells colors que només els veus a casa. Sentia l’Aina i la mami que esmorzaven i m’han despertat les seves veus... dolç despertar el de veus conegudes, familiars, ... veus de casa, vaja.

He esmorzat amb elles, hem parlat... i els hi explicat coses, està bé explicar coses a gent que saps que li importen. Hem rigut...

La finestra estava oberta i entrava l’olor a primavera.

Quan he sortit al carrer he vist que... és tan maco aquell carrer, tot ple d’arbres, amb cares que et sonen i no saps ben bé de què. M’he enxufat l’ipod però me’l he tornat a guardar desseguida, m’agraden els sorolls del barri.