Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

lunes, 26 de septiembre de 2016

ELLA by Aru

Estic asseguda al pati, llegint un whatsap, i pensant que abans la gent es trucava més, oi?

I me'n recordo de la pel·lícula que vaig veure l'altre nit: HER de l' Spike Jonze. Tracta d'un home que s'enamora d'una veu, una veu que és la del seu sistema operatiu. Sí sí, així mateix.
No em posaré a explicar-vos la peli ni a dir-vos què en penso...però sí que és cert que em va fer pensar en coses.
Ahir asseguda al costat de la  happy Sofi, al cotxe de l'Anni i el Bebo, ho comentavem: Fa 15 anys no ens haguéssin semblat normals coses que fem ara. I fa 50...ja ni en parlem.

Que t'estic parlant i tu mires una pantalleta i fas que sí amb el cap???? Com??? Què vol dir això? Quina mala educació.
Que hem quedat i no et presentes i et quedes tan panxo perquè dius que m'has enviat nosé què???
Què fas assegut a la taula apretant botons mentre menjes?
I..., el que em porta a escriure aquesta petita nota avui, com és que saps que li ha passat alguna cosa a algú que estimes...i no el vas a veure, no el truques per escoltar la seva veu... i li escrius 4 paraules per WHATSAP?????????????????????????????????????

Crec que hi ha coses, senyors, que no es diuen per whatsap.
Hi ha coses, que si les dius per whatsap...no serveixen per res de res. Potser la teva consciència es queda una mica més tranquila, però no hauria de fer-ho.
Potser no ho havíeu pensat, però jo us dic "Ei...que potser hi hauríeu de pensar". O potser tot i així no hi esteu dacord, però... és el meu blog, i per això escric la MEVA opinió,
"...es mi canción...no tengo que decir la verdad".
He dicho.
I ara anava a enviar-li un whatsap al meu cosí, que avui fa 16 anys. Però millor el truco després, quan surti de l'escola.
(16 anys....com érem  amb 16 anys? .. no tant diferents, de fet. Però això és una altra història)