A veure, no se com escriure això sense ferir als meus amics homes, així que ho faré tal qual, ... no us sentiu eludits, si us plau, ... em refereixo als homes-no amics, ok? Ens entenem?. Ok, un cop dit això la meva pregunta és:
Però què cony us penseu? De què aneu? Què passa amb el vostre rollo? De què putes va aquesta presa de pèl?. Qui us creieu que sou? El Brad Pitt? El Michael Bublé que a part d’estar bo canta, toca i balla bé???? Però d’on baixeu vosaltres? Del planeta de la única-neurona? I a sobre mal educats? Va home va! Això no hi ha qui ho aguanti! Em donc per vençuda, NO US ENTENC. NI DE CONYA. QUE US DONGUIN PEL SAC A TOTS PLEGATS. Bufffff... ja m’he quedat descansada. Prometo ser més romàntica en la pròxima entrada. Gràcies pel vostre temps.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
ARU:
ResponderEliminarjajajajaja cari!!!
Me parto.
Si la gent te dret a comportar-se com vulgui, estigui be o no, tu tens dret a expressar la teva opinio, i a desfogar-te. Faltaria plus. jeje