Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

viernes, 21 de diciembre de 2012

BON NADAL ...by Aru

Estava pensant una manera original de desitjar-vos un bon Nadal a tots. Pensava en una manera diferent d´enfocar-ho. Potser amb una cançó.
I ....  em paro, i penso: aviam Aruna, què vols dir,realment? Què vols dir?
De fet només us vull desitjar unes bones festes a tots, que passeu uns dies bonics, que disfruteu de les sobretaules, i dels dies de sol (és maco quan fa sol, i fred, el dia de Nadal... i caminem pel carrer tots abrigats...) que sigueu feliços amb poc... o amb molt; que aquests dies estàn plens de sorpreses.
En el fons ens desitgem Bon Nadal, però el què volem dir és..."Que siguis feliç" "M´importes molt encara que no ens veiem mai" "T´estimo" "Que et vagin molt bé les coses".
Ara, per Nadal, i sempre.

martes, 18 de diciembre de 2012

... les olors del Nadal BY LAIA


Nadal, Nadal... un pas de pardal. Això diu la cançó i ara sí que sí, que el tenim aquí. Com sempre se'ns tira a sobre sense adonar-nos-en i passarà de la mateixa manera; ara l'estem esperant, després fem tota la preparació... i pluffff ja ha passat el Nadal, les festes,
 ... els àpats amb llargues sobretaules, 
                            ... la mama i la Imma menjant-se la neula una per cada cantó,   
el silenci de casa l'àvia quan acabem de servir la sopa de galets... i tothom la gaudeix, sense dir res, com un ritual que s'ha de valorar perquè passa només un cop cada 365 dies,...l'estrés de Nit Bona decidint el què ens posem, els regals de matinada damunt del sofà, l'Aina demanant uns tacons que no li facin mal!, 
                          el sol de desembre damunt l'americana del papi que ens confon i ens fa discutir sobre si és verd grisós o gris verdós, 
                          les trucades, les felicitacions, els sopars "de més a més", el de les de l'insti, el de la feina, la trobada amb les del Thau..., els del Raval, les abraçades amb els amics... els de sempre i els nous (last but not least), 
 
tot sempre ve junt, en una setmaneta o poc més... tot allà ben embotit...
 
I després ho recordarem i ens quedarà l'olor del caldo ficada al cap, fins l'any que ve,
i la de les colònies que es barregen a les cases, per les festes.
 
I ens quedarà el record del soroll del paper d'embolicar a les 3 del matí, intentant dissimular. 
 
Com que l'hem esperat molt i durarà molt poc, gaudim-lo. Posem-nos molt guapos que ÉS FESTA GROSSA, somriem (que sí, que ja sé que ho hauríem de fer sempre, però igualment... SOMRIEM), que el Nadal que ve pot ser diferent, potser ja no podeu fer el Sant Esteve a casa la iaia i l'heu d'anar a buscar a la residència i dinar allà aprop... Potser, clar que sí, n'hi haurà de nous... qui sap!

BRINDEM PEL PRESENT, PEL NADAL, per valorar el que tenim i...
 
I com diem a casa nostra...
 
PEL QUE HA DE VENIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIR !  :) 

lunes, 17 de diciembre de 2012

¿Y quién es él ...? (que me lo roba todo) ... BY LAIA


Querido enanito cabrón;

Supongo que has sido tú quién esta noche, mientras yo dormía profundamente, ha venido y se ha llevado mis cervicales y en su lugar me has dejado piedras. No puedo casi ni moverme, me duelen mucho. Eres un cabrón y te odio. Los lunes ya son duros por defecto pero empezarlo con estas rocas encima de los hombros es muy pesado y doloroso, ... pffffffffffff... voy a canturrear la canción esa a ver si me lo creo y me animo, ... hoy puede ser un gran día, duro con él (aunque para duras las piedras que llevo aquí pegadas, ... ¡cabrón!). 

Sé que eres tú también el que viene y se lleva un calcetín de cada par, supongo que a parte de cabrón debes de ser cojo porque sinó ya me explicarás ¡¿por qué coño no te llevas los dos almenos?!  Es que levantarse cuando es todavía oscuro (horroroso) y tener que ponerse a buscar un puñetero par entero de calcetines... como una loca... ¡DEU NI DO!. 
 
Ten un poco de compasión y no me robes más, enróllate. 
Y si ves a los Reyes Magos, en tu país de luz, magia y color, diles que me traigan una espalda nueva por favor... y calcetines. 
(Supongo que un novio masajista ya sería mucho pedir).

martes, 4 de diciembre de 2012

Ese "beep beep" que nos volvió locos... BY LAIA

Estás en casa preparando la cena y de repente... suena:
- beep beep

Te limpias las manos con un trapo, vas acelerado hacia el comedor y lo buscas, con la vista... y ahí está, ahí está (como la Puerta de Alcalá), tu móvil, aun tiene la pantalla iluminada por el mensajito que acabas de recibir.

¿Quién será, quién será?. Qué emoción...
Nunca es quién tú quieres, siempre es quien no quieres. Bueno, nunca no... siempre tampoco. Algunas veces tenemos suerte y ese "beep beep" nos trae alguna sorpresa que nos endulza la cena.

¡Qué bonito ese sonido cuando llega inesperadamente!.
 
Pero... y cuando el "beep beep" no llega... Ay dios ¡qué gran desastre!, ¡qué gran angustia!. Si es que... ¡hasta lo imaginamos, por favor!, sin que suene,... y nos acercamos al teléfono convencidos de que llegó, apretamos una tecla, para iluminar la pantalla... "qué raro que no esté iluminada si acaba de llegar un whatsup", nos decimos. Pero no por ello pensamos que nos hayamos flipado hasta tal punto... Vamos a la pantallita adecuada... ¿por qué no hay notificación si acaba de llegar un mensajito?. Se habrá estropeado... Bueno...

A ver a ver quién nos escribe... ¿será por fin esa persona que esperamos ansiosamente?.
 
¿Nadie?

¿Qué ha pasado?
¿Se ha borrado solo el mensaje que me acaba de llegar?????? Esto es muy raro.

A veces escuchamos una notificación que deseamos que llegue... pero que no ha llegado, es nuestra mente que nos engaña... Como diría Elsa Punset "no es magia, es inteligencia emocional", ... o algo así ;)

No hablemos ya de cuando mandamos un mensaje nosotros a alguien y esperamos respuesta... tachán tachán...

opción 1: Es de los enganchadísimos que nos responde AT THE MOMENT, genial.
 
opción 2: Es de los de "tengo móvil porque me queda bonito" y no ve nuestro mensaje hasta pasadas unas horas, cuando nos responderá, tranquilamente, sorprendido por nuestra gran angustia e impaciencia.

opción 3: Es de los "te leo y te hago esperar". A eso se le llama SER MUY CABRÓN (cabrón/a, ¡se entiende eh!). Y lo ves... "en línea"... y te desesperas...

... y te desesperas...

                          y te desesperas...
 
y te vuelves loco y al final le sueltas "OYE, ¿qué? de cachondeo?... QUE ESTÁS EN LINEA EHHHHH QUE TE VEO".

Cuando llegas a este punto te aconsejo que escondas el teléfono bajo la cama y lo dejes descansar, ... e intentes pasar sin whatsups, ni SMS, ni pantallas iluminadas,... Atenta gravemente sobre la salut de algunos demasiado sensibles... Aviso.

Que ese "beep beep"... TE PUEDE VOLVER LOCO. ¡CUIDADO!.
 

POR CIERTO, UN CONSEJO: ¡LLAMAD CHICOS, LLAMAD DE VEZ EN CUANDO, OLVIDAD EL WHATSUP!... Nada cómo escuchar el TONO de voz... ;)