Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

jueves, 28 de febrero de 2013

Casi perfecte... BY LAIA

Bon deia a tothom! (com deia el de “Allo Allo”);
Fa rato que parlo sola i quan em llevo ja parlant sola (mentre em vesteixo, em rento les dents, vaig cap al metro...) és senyal  que tinc moltes coses a dir. El tema és que avui estic pletòrica, com deia aquell famós anunci: “hoy me siento Flex”.

Ahir em van donar una bona notícia... que en realitat no ho era, o sigui que el que em van donar va ser una NO MALA NOTÍCIA... Deu ni do la pixa un liu que us estic fent de bon matí.

Exemple que no té res a veure amb el meu cas però m’anirà bé: (millor anem a lo pràctic)
Fa uns dies que tens mal rotllo a la feina, s’ensumen canvis, creus que pot ser que et despedeixin i resulta... QUE NO, QUE NO ET DESPEDEIXEN, o sigui que segueixes com estaves, no t’ha tocat la loto ni t’han regalat res (que a mi nadie me ha regalado nada ;)
CONCLUSIÓ: t’han donat una NO MALA NOTICIA.

Total que ahir estava super contenta i més contenta encara compartint una canyeta amb dos dones alegres, que només se’ns sentia a nosaltres en aquell bar, i que bona la canyeta aquella de la mida ideal eh! ... els cerveseros sabeu a quina em refereixo (aquella que no té temps a escalfar-se).

I que avui, com que ja estic tranquil·la (bé, ja m’enteneu), em puc tornar a prendre el meu cafè amb llet i no cal que vagi de til·les, que... això de la til·la quin catxondeo... que vaya timo Senyor Tilo, VAYA TIMO!!!!.

Ah, i una altra cosa... que a sobre... ATENCIÓ... AVUI COBREM que ja és final de mes... Però quin dia tu! ¡Hoy se sale!. Jo ja sé què em compraré aquesta tarda per celebrar-ho tot plegat J I ja és dijous, un altre cop? Joder, això no sé si m’agrada o em fa por, us ho juro que el ritme del temps de vegades m’espanta. Així que, ja ho sabem tots plegats però... DE VERITAT:  CARPE DIEM!.

Avui és casi perfecte...

martes, 26 de febrero de 2013

Where is mi mind... BY LAIA


M'he recordat d'una cançó que feia així... de qui era?
Bé, és igual, ha sigut perquè aquest matí, atenció senyores i senyors COM COMENÇAR EL DIA FENT HO MOLT BÉ, m'he passat la parada de metro. El metro que agafo cada dia de dilluns a divendres, des de fa 3 anys i pico, la mateixa parada... bla bla bla... Doncs hi havia dos nens germans, 8 i 10 anys aprox. (evidentment m'ho invento, que no portaven el DNI a la boca), dient tonteries i fent pallassades... i... a la Laia li feien una gràcia!!! :)

Ells seien un al costat de l'altre i el petit (el graciós de la pel·lícula), explicava que ahir, un company de classe li havia preguntat:

- Tu saps què és la lluna?

I ell, que ho sap perfectament perquè estan estudiant ELS satèl·lits de la Terra, doncs li va dir:

- Em prens per burro? Vols que agafi la pistola i et mati?

En aquest punt el germà gran es tronxava, la mare intentava reprimir-se (allò que els hi toca fer als pares quan els nens diuen animalades i teòricament no es pot riure perquè no han de fer gràcia), i la Laia, que havia d'estar vigilant la parada (i que arribava justa a la feina per variar), reia feliç i distesa recolzada a la barra de metall del vagó, embobada amb les tonteries dels nens.

M'ha despertat la veu en off: "pròxima estació CAMP DE L'ARPA". Què?! Camp de l'Arpa?. Però Laia xata on tens el cap!...

I llavors he baixat, he agafat el metro en direcció contrària i he tornat a la realitat, que afortunadament només estava una parada més enllà.
I des de que he baixat estic tara·lejant la cançó aquella... where is my mind... where is... my mind... Era de Pixies???.

Per cert, sabeu que la paraula "lluna" ve d'una forma antiga del llatí que vol dir "brillar" (lux, -is, lucere) i aquesta del grec leukos (blanc, brillar). Per tant vol dir "lluminosa, la que il·lumina". 



lunes, 25 de febrero de 2013

Algo para recordar... By Laia


Normalmente no escribo dos entradas en el mismo día pero, una conversación "virtual" con un amigo madrileño me ha recordado un par de cosas que quería compartir con vosotros; porque sigue siendo lunes pero ha salido un poco el sol...
(así que a las cosas que hacen bien y hacen mal, comentadas en el post anterior, añadiremos estas que siguen):
 
Cosas que me ha recordado un amigo:

- que como dijo nuestro maestro "no hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió"
- que dejarse llevar no es malo, aun a riesgo de pegártela ;) (y que no es de idiotas sino de valientes). 
- que puedes contar con alguien a quien nunca has visto.

Coses que fan bé... i d'altres igual de rares BY LAIA

Avui em costa. He passat un cap de setmana estrany però genial... no sé si són conceptes compatibles però és la meva realitat. I ara tinc un gust agredolç que no sé d'on em ve.
És dilluns, costa, i... no es pot anar amb el cor tan obert pel món Laia, mira que t'ho deien de petita! Crec que sóc una persona fàcil... així en general, i una dona difícil en particular. I avui no em sento massa capaç de fer frases i connexions amb sentit, així que faré "guions" de les meves últimes setmanes, de reflexions en veu alta i altres coses similars, igual de rares.

Coses que ja sabies
- que una retirada a temps és una victòria
- que hi ha coses que passen perquè HAVIEN de passar
- que les coses s'han de dir, sinó reventes
- que si no et tapes el coll quan surts, després estàs afònica... (però té el seu punt sexy ;).
- que la paciència és la mare de la ciència... i que tu no en tens.

Coses que fan mal
- de vegades, esperar
- que no ens pilli en el mateix moment
- alguns diumenges per la tarda (i casi tots els dilluns)
- veure algú que estimes com s'autoenganya
- algunes cançons...
- el despertador a les 7:15h

Coses que fan bé
- els dits que s'acosten per sota una taula, tornar a sentir-te com si tinguéssis 15 anys.
- uns "lentinus con yema"... per Déu!!!
- una birra amb una amiga després de massa temps, un hand bar...
- una foto de l'Otis, que acaba de néixer
- algunes cançons, un regal inesperat, que algú et sorprengui...
- la gent que s'ho curra
- posar-li un parell de...
- engegar la tele i que facin "Pretty woman"... una altra vegada :) jjajajajaja

- un somriure que et pot alegrar un dia...

... veure que pots, encara que sigui dilluns i que avui... tot costi molt (i a sobre t'has deixat les ulleres).

martes, 19 de febrero de 2013

LES MISERABLES... (versió culé) BY LAIA

Em sembla indignant que no puguem veure un puto partit del nostre equip des del sofà de casa. Tot s'ha de pagar, és lamentable, són tot plegats uns pesseteros. Vergonyós, ... I sí, torno a estar molt indignada, home! On s'ha vist!. Que som l' afició eh! que sense nosaltres ja em diràs quina gràcia té el futbol!. Abans de tant en tant el veies al bar, sí, d'acord, però no era una obligació... Podies també, com fèiem nosaltres fins no fa gaire, organitzar una trobada a casa l'àvia i veure'l allà, tota la family junta, i fer un pica pica i unes birretes... i unes "risas", de pas... o sigui que tenia la virtut d'unir, el futbol, ABANS, a més a més... ves per on!.

Cada partit del Barça és un gasto, paguis o no el plus, plus liga, plus liga de campeones... o plus mierda, perquè al bar hem de consumir, clar!, i no ens ho regalen. El futbol era un esport de tothom, penso, el podia practicar tothom (al carrer, amb els amics, a la platja, tothom té una pilota) i el podia gaudir també tothom, per la "tele", a diferència d'altres esports molt més elitistes. Ara el futbol professional és un esport que no està a l'abast de tothom, ja no el podem veure, així que... què vols que et digui... no sé fins quan tindrà sentit ser d'un equip campió si no pots veure com guanya (ni com res).

Jo abans no em perdia casi cap partit... últimament en veig molt pocs. Una pena, no?.

lunes, 18 de febrero de 2013

un, deux trois, ... (compta fins a 100 i en francès!) BY LAIA

Us ho juro que intento tenir paciència. És dilluns, fa fred, un dia gris... lleig... i és dilluns, ho havia dit ja, oi?.  Intento respirar fons i comptar fins a 10... o fins a 100... si cal, però és que ja no puc més. JA NO PUC MÉS LEÑEEEEEEE. A veure, tema francesos, ok, pobres tenen tot el dret a informar-se, per alguna cosa fem campanya especialment a la Catalunya Nord, però òstia que si no parles català ni castellà doncs no sé com has de matricular-te en una facultat a Barcelona, on s'imparteixen les classes en català. Que no veus que no pillaràs ni papa nen!. 
 
Bonjour madame, bla bla bla, ble ble ble, ... le cours c'est en catalan ou castilan?. 
...
¿Castilian? ok, no passa res, segur que ells se'n foten del meu accent però... 
 
Parles espanyol? Li pregunto en francès... "Oui oui, un peu". 
D'acord "un peu", puta mare. 
Segueixo la conversa en castellà, a poc a poc, al cap de 3 frases em diu "oui" quan li pregunto "quin nivell d'estudis té". 
Fantàstic... 
... no tinc el dia i m'estan venint ganes de plorar,... OUI què? què??? És que no t'he fet cap pregunta que es respongui amb OUI ou NON!. El teu nivell d'estudis és el OUI? A veure, n0 passa res, rien de rien, però per favor no em diguis que parles espanyol... homeeeee... no perdem el temps!. Que m'estic a punt de donar de cops contra la pared, per favor!. 
 
La redacció de la prova d'accés, em pregunta, l'he de fer en català?. Li responc que la pot fer en castilan si ho prefereix, o en francès també...
Ah... - això de que es pugui fer en francès li mola, clar...
La meitat en castilan i l'altra meitat en francès la puc fer? - què? m'està vacil·lant?... no senyora, no pot, ha de ser tota la redacció en la mateixa llengua... Per favor, va en sèrio? quins ous!. Sí dona sí, i si li ve de gust posar alguna paraula que sàpiga en algun altre idioma no es talli, ja agafarem el diccionari!.
 
De vegades penso que sóc una santa eh!...
 
Sort que de tant en tant entre l'Axel Amet, a saludar, al SIOE...
Bonjour Laila (sí, ell em diu Laila però deixem-ho córrer, que no tinc gens de ganes de corregir-lo, sí xato sí, Laila Leila o com et vingui de gust, venga! festival!). Em saluda i em diu:
 
- ¿qué tal? ¿cómo tú estás hoy? 
 
- molt bé, gràcies... et toi?

Muy bien, contento de haberte visitado - i somriu... ¿? ...  ¿de haberme visitado? ... aquest tiu està com una xota. 

¡Ale y ya está y te vas tan ancho, ¿no?!. Quins collons que tenen tots plegats. Perdó, és que és dilluns i fa un dia molt gris. 

miércoles, 13 de febrero de 2013

concurs de calories... BY LAIA

Avui estic fent un concurs de A VEURE QUANTES CALORIES ET POTS FOTRE "ENTRE PECHO Y ESPALDA". Per esmorzar he rescatat les pastes de te que van sobrar d'ahir per la nit, que la mami en va comprar 3kg (more or less) per celebrar el meu sant i no ens les vam poder menjar totes, perquè ja no ens hi cabien, que sinó ja et dic jo que no en queda ni una, vamos!. Això sí, m'he fet una infusió bona, sana i depurativa de fruites del bosc; molt bé Laia. He anat a córrer... i direu: "ah, molt bé no?". doncs no, no perquè llavors ja he tingut excusa per tot el dia... Clar, com que he anat a córrer, doncs no passa res. Per dinar he comprat peix, minipunto para el equipo de las chicas, i per postres... la safata de pastes de te em cridava i em deia que demà estarien toves i seria una llàstima... Zasca, pa la saca un parell més de galetetes d'aquestes ultra light, amb molta mantega i una dosis important de xocolata. Ole ole!.. Quan he arribat al despatx he obert el calaix per agafar les ulleres i... mmmmmhh... la bossa de xuxes que em va regalar l'Aru ahir estava mig oberta i... desprenia una olor... uffff... irresistible. Em supera. Així que, a modo de merienda adelantada, m'he menjat una "fresa" de nata i un cuc de colors, un tauró, un cor... un plàtan... Crec que vaig juanyant. Ara bereno pinya natural, sí sí, que sóc súper sana jo!. Quina poca vergonya Laia xateta, després te'n vas a córrer, ...sí mira!, hauries de córrer anys sense parar... rollo Forrest corre Forrest.

Per sopar verdureta i demà rollo light!.

Em queda aquí al calaix un "escalofrío"... us en recordeu? :)







Que guay era deixar-te'l damunt de la llengua i deixar que fes bombolles... Ja us explicaré què tal l'experiència, això si no rebento abans... per gorda!. Però és que... està tot tan bo, oi?.

martes, 12 de febrero de 2013

ARA SE LI DIU BULLYING ...by Aru

Totes les entrades que faig aquests dies vénen més que inspirades pel curs que estic fent. No és que, de sobte, m´hagi posat a reflexionar jo soleta sobre tots aquests temes.
Perquè... normalment acostumem a reflexionar (o no, però això ja és un altre tema) sobre allò que ens passa, allò que ens rodeja. I de lo altre... no en tenim ni idea, a no ser que algú ens digui "Saps què passa? Passa això. És real. Passa cada dia" Potser sí que ens sonava... però no hi havíem dedicat un temps. Està clar que passen moltes coses, i que no ens les podem plantejar totes. No podem analitzar-les totes. Sino...només pensaríem i no fariem res més. I ens tornariem bojos, crec.
Per què es mor la gent de fam, si hi ha menjar per tots? Per què els pol.lítics es pujen els sous, i nosaltres cada cop cobrem menys? Per què es maten animals que estan a punt de desapareixer? Per què no fem el que ens fa feliços si ho tenim tan a prop? Per què no hi ha més ajudes a la gent gran? Per què el terrorisme, les mafies, els abusos, la violència....?
No podem.
Avui us proposo que penseu en un tema, només un: El bullying.
Perquè  ens afecta a tots indirecta o directament. Perquè cada any hi ha casos de suicidis per bullying.Perquè sempre hi ha sigut...encara que amb un altre nom. O sense cap nom concret. No fa falta posar noms a les coses perquè existeixin. El bullying, per si algú no ho sap, és el maltractament , la marginació, l´abús escolar. Sabeu aquell nen, pobret, del cole, que tothom s´enreia d´ell... i que potser alguns li prenien l´entrepà, o li fotien collejas? Doncs això és el bullying. Això... multiplicat per 10. O per 100. o per 1000...



Us havia posat 5 links de notícies de suicidis per bullying.
Però m´ho he pensat millor i  els he tret.
Us en deixo només un, d´algú que segueix lluitant:

www.youtube.com/watch?v=jfggc5rzdCw


lunes, 11 de febrero de 2013

Quins collons! By Laia (amb perdó...)

Ho sento, però no hi havia una manera més fina de dir-ho. Vaig enviar una sol·licitud d'informació a l'Ajuntament de la nostra estimada Barcelona, mireu la data, m'han respòs avui. Han trigat 4 mesos, no estava demanant pasta, només informació. És per flipar!. I tenen els nassos de dir que "la nostra opinió importa" i que si tens alguna queixa, suggerència o opinió pots escriure un mail... I, haurien d'afegir, et respondrem en uns 120 dies aproximadament... així pim pam, rapidito vamos!.
Demanava informació sobre la targeta del transport adaptat, per a persones amb discapacitat, per la iaia... Evidentment vaig resoldre les meves dubtes ja fa mesos, mitjançant una altra via. 
Las cosas de Palacio van despacio... i les de l'Ajuntament concretament porten un cuelgue que fa vergonya. De veritat, és vergonyós. 

I tenen la barra de dirigir-se a mi com a "Benvolguda ciutadana". Benvolguda ciutadana, que ens passem pel "forro", no?. 

__________________________


Benvolguda ciutadana,

Responem a la vostra comunicació rebuda el 30 d'octubre de 2012, amb codi 3107ZNY sobre persones amb discapacitats.

La targeta del servei de transport adaptat, que atorga l' Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona, és un servei que es proporciona als ciutadans de la Ciutat de Barcelona. Per aquesta raó, es demana el requisit d'estar empadronada a Barcelona. En el cas que la vostra àvia estigui empadronada a la Ciutat de Badalona, caldria que pogués fer aquest tràmit a l'Ajuntament de Badalona. 

Us agraïm la vostra comunicació. La participació de la ciutadania és molt important per millorar els serveis municipals i la convivència a la ciutat. Restem a la vostra disposició per a futures comunicacions. 

Cordialment,



---------------------------------------
Institut M. de Persones amb Discapacitat
Ajuntament de Barcelona
---------------------------------------



La vostra opinió ens importa. Opineu a http://www.bcn.cat/queixes/opina?i=c&codiEnq=3107ZNY 

Nota: Si us plau, no respongueu directament a aquesta adreça de correu electrònic ja que no és operativa. Per comunicar qualsevol incidència, queixa, suggeriment o agraïment, podeu posar-vos en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona trucant al telèfon del Civisme 900 226 226 (telèfon gratuït) o a través de la pàgina web www.bcn.cat (apartat "Atenció en línia"). Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Les vostres dades personals s'incorporaran a un fitxer titularitat de la Direcció d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de gestionar el tractament de la vostra petició i utilitzar-les com a contacte amb els ciutadans i per la millora dels canals d'atenció. Podreu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts a la normativa sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al Registre General de l'Ajuntament de Barcelona, indicant en l'assumpte: Exercici de Drets

jueves, 7 de febrero de 2013

SOMIANT.VULL DIR... : FENT by Aru

L´altre dia estava asseguda a un bar, amb la iaia.
Ella prenia un tallat descafeinat en got de vidre, i jo un Nestea.
"A l´abre hi ha una pilota", em va dir, mirant cap a fora el carrer.
Vaig  pensar que no ens adonem de les coses. Que anem...tan ràpid!
Vaig somriure i vaig fer que sí amb el cap.
Som víctimes de la nostra societat, però també en som culpables. Hem d´acceptar una sèrie d´aconteixements que ens vénen donats, que passen... sense que depengui de noslatres. Però també hem de pendre decisions, i ser responsables, i actius en altres situacions...que sí que creem nosaltres.
No tenim temps d´adonar-nos que hi ha una pilota penjada al´arbre... però...Mirem els arbres?
Jo sempre dic que no tinc temps.
Suposo que és veritat, o no. Depèn de com t ho miris.
I ... si t ho pots mirar de diferents maneres... serà que no està tan clar que NO TINGUI TEMPS. Oi? M´enteneu? o millor dit... (consell que vaig apendre de la meva mare, i que sona millor:) M´explico?

Seguint una mica amb l´última entrada de la Laia, i aprofitant els coneixements que estic aprenent d´aquests cursos tan interessants que estic fent, us deixo un video que crec que val molt la pena que veieu.

A somiar.

I...a fer!!!!!!

miércoles, 6 de febrero de 2013

Step by step (direcció els teus somnis)... BY LAIA

Escoltava “más de cien mentiras” del Sabina, cómo no, el meu estimat Sabina. I saps què? Que és veritat, que tots tenim molts motius que valen la pena... pel que sigui, pel que ens vingui de gust, però algunes vegades tenim tendència a veure els motius que no tenim, o els que tenim per no...

Que ens hem de buscar la vida però també les il·lusions, que res ve sol i que potser no podem agafar un avió cap a l’altra punta del món i muntar un xiringuito i ballar tot el dia al sol, bevent coses exòtiques de fruites amb noms impronunciables (somni que sé que compartiu amb mi ;), però sí que podem intentar fer petits passos en la direcció dels nostres petits somnis, petits passos que ens facin somriure, que ens facin brillar els ulls, que no és poc.

Jo ho intento cada dia i de vegades, molt de tant en tant, en faig un en la direcció correcta, i ho noto perquè quan poso el peu al terra, em sento bé.

Más de cien mentiras... J. Sabina 

sábado, 2 de febrero de 2013

de fantasies eròtiques també es viu... By Laia

Ahir va venir una noia a l'stand a demanar informació "pour étudier secretaire medicale"?. Mande?. Vaig pensar "Laia, ja no carbures després de tantes hores de Saló" i vaig girar-me cap a la Stephanie, interrogant-la amb la mirada per si ho havia entès bé. -... Oui... Va ahhh... (aquell "va ahhh..." que fan els francesos quan dubten), ¿secretaria de médico?. Ho va dir estranyada també. - ah, oui... - jo flipava. La nena pirada no volia estudiar secretariat, ni infermeria, ni medicina... Volia ser secretària d'un senyor doctor. I estudiar una carrera amb aquest objectiu. Deu ni do la tia friki. Li vaig dir que no la fèiem aquesta carrera i que jo no sabia ni tan sols que existís. A veure, pequeña ninfómana, jo diria que has vist moltes pelis i que si el que vols és fer realitat una fantasia eròtica, veste 'n al sex shop i et compres unes ulleres i una lliga blanca. Tela amb la Lolita aquesta...