Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

lunes, 15 de junio de 2015

Aquelles floretes del descans... BY LAIA

Ahir vaig estar treballant tot el dia al Cosmocaixa; allò que sempre i per la majoria de nosaltres havia estat el Museu de la Ciència. Aquell lloc que estava allà dalt de tot de Barcelona, que estava tan lluny i semblava que era tota una excursió arribar-hi! Bé, doncs ahir hi vaig anar per feina i a l'hora del descans, vaig agafar el meu entrepà de pa de cibada amb tomàquet i anxoves i el meu plàtan (sí, jo és que sóc molt sana i em cuido molt, de vegades) i vaig buscar un raconet a l'ombra, a la Plaça de la Ciència. Quan ja havia calmat una miqueta la meva fam, em vaig relaxar, vaig mirar al meu voltant, els nens, els bancs, les plantes... les flors. Les flors! Les vaig agafar, aquelles floretes de colors, que formen una flor gran però quan les agafes entre les teves mans es converteixen en moltes floretes petites... aquelles flors. I quants records.



Els meus avis, quan nosaltres erem petits, vivien al carrer Doctor Ferran, allà per damunt de la Diagonal, prop del "Corte" de Maria Cristina. Hi havia una piscina comunitària, de l'edifici i de totes les famílies que hi vivien i dels familiars que no hi vivien, comunitària dels meus avis i tots els seus néts que pràcticament hi viviem en aquella piscina, quan la calor començava a apretar (i abans també). Allò sí que era una PISCINA COMUNITÀRIA BEN APROFITADA, TU!

També hi havia un jardí. I arbres, I flors. Un jardí ple de flors d'aquestes que quan es desfan en queden moltes floretes petites. Flors de les que vaig trobar ahir en el meu descans per dinar. Flors que em van fer viatjar (i no me les vaig menjar).