Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

jueves, 29 de abril de 2010

De tot se´n apren... ¿?. BY LAIA

Aquest matí al ferrocarril hi havia un noi i una noia, anaven a la universitat, tindrien uns 19 o 20 anys crec... Semblaven amics, no parella.
Ell es lamentava i deia a ella que havia de canviar, que s´havia de fer un altre plantejament... “he de deixar de liar-la”. I ella li ha respòs que de tot se´n apren...

He pensat que sí... que n´aprens, n´aprens... a fer-ho pitjor n´aprens.

Ell parlava d´una noia, “...és que la Mireia és l´amor de la meva vida, del que porto de vida almenys segur que sí”.

M´ha agradat això que ha dit... “del que porto de vida...”.

domingo, 18 de abril de 2010

AIXÒ PASSA AQUÍ AL COSTAT. by Aru

Copio textualment un escrit d´Amnistía internacional que acabo de rebre via mail.
Explica realitats actuals de països que es consideren civilitzats i desenvolupats...
Feu click al link...i firmeu, siusplau.


"En Lituania, una ley prohíbe hablar públicamente sobre la homosexualidad.
En Francia, hay denuncias de malos tratos a personas extranjeras por parte de la policía.
En la República Checa, los niños y niñas gitanos tienen que ir a escuelas para personas con discapacidad.
En el Reino Unido, la lucha antiterrorista es discriminatoria con personas musulmanas que, en ocasiones, son detenidas ilegalmente.
Todo eso sucede en Europa, donde millones de personas son insultadas, agredidas y marginadas sólo por su apariencia, religión, identidad sexual o de género. La Unión Europea está discutiendo una Directiva que ayudaría a poner fin a todas esas formas de discriminación, pero el Gobierno alemán se opone. Únete a nuestra campaña para que el Gobierno alemán cambie de opinión y apoye la Directiva. Para que todas las personas en Europa podamos disfrutar de los mismos derechos.
Para unirte a esta petición haz click aquí: "
http://web.es.amnesty.org/discriminacion/

viernes, 16 de abril de 2010

"TENGO EL CORAZÓN A PUNTO DE ESTALLAR" by Aru

Ahir per la nit vaig anar a veure "Los seis dias" a Bikini, amb les meves germanes i la meva cosineta Pati.
Bona música i millor companyia.
Va ser un concert brutal. Guanyen moltíssim en directe i ademés es van entregar moltíssim, se´ls veia molt il.lusionats i disfrutant cada moment, i donant les gràcies als que hi érem.
Van convidar a varis components de Ojos de Brujo per cantar amb ells. Amb la Marina van cantar una cançó que es diu "Soy tan feliz" i que encomanava bon rollo. També va sortir el Santi de Love of Lesbian, per cantar "Te odio", (us vaig penjar el video aquí al blog fa molt de temps, és increible ) i van posar la guinda un duet de violinistes atípics impressionants.
Ademés Bikini és un lloc molt agradable per veure concerts, i tens al grup molt a prop...
I al cap d´un temps, quan els tornes a veure en palaus multitudinaris...te´n recordes.
A mi em va passar amb Jack Johnson....el primer cop el vaig veure a Bikini ... i després dels anys al Palau del joventut de Badalona. Quin canvi!!!
En fí...i tot això...per només 10 euros. Super ben invertits.
Total...que va ser la millor manera de celebrar el cumple de la Pati i conèixer millor a un grup que us recomano a tots; Format per 4 noies i un noi, que toquen de conya, i canten brutal. I tenen unes lletres precioses.
Aquí us deixo la direcció de myspace perquè hi feu una ullada. Val la pena, de veritat.

http://www.myspace.com/losseisdias

"Un día de estos todo es perfecto,no habrá otro remedio que creer de nuevo en Dios"


Ojalà.

domingo, 11 de abril de 2010

LIFE IS A CABARET..... by Aru

Avui m´he posat sandàlies!!! per fi!!! El primer dia de l´any que em poso sandàlies.
I...com que feia tan bon dia, a part de posar-me sandàlies, he anat a passejar pels jardinets de la Maternitat. Recordant vells temps...quan a l´institut fèiem campana (bé, aquell dia que vam fer campana.) i seiem allà a prendre el solet.
Total...que érem jo i 100 persones més. Deu ni dó la de gent que hi havia!!
M´he assegut a la gespa (que se suposa que no es pot trepitjar. Que absurd) i m´he disposat a llegir el "Time out".
Però, com us podeu imaginar, un parc ple de papas i mamas i nens i iaias dóna molt de suc, i les seves converses aviat m´han fet tancar la revista i disfrutar del circ:

Dues dones passegen als seus gossets respectius
-ai...que mono, tiene ganas de jugar.
-Sí pero tranquila que es una niña eh.
-Ah, la mia también.
-Mujeres al poder!!!
(mujeres????????????????????)

Una dona intenta posar pau entre les seves filles. La gran, d´uns 8 anys, morta de ràbia cap a la petita (que fa posturetes mentre la mare li fa fotos) estalla i diu, amb un to com si la vulgués matar:
-Tú, con tus ves-ti-di-tos y tus a-ni-lli-tos eres una caprichosa y una princesita y no se qué!!!
(aquest noséqué final deuria ser algo molt lleig eh, perquè ho dèia amb una cara!!! No m´he pogut aguantar el riure.)

Un home planta el seu pareo enmig de la gespa. Fa la paradeta. Posa les nenes, les galledes de les nenes, treu les patates i les llaunes i diu super emocionat:
-Quién quiere aquariuuuuus????
Les nenes passen d´ells. No crec que als 4 anys l´aquarius sigui res superguai. I torna:
-Quién quiere aquariuuuus?
-Yo. Aquí.
Diu la nena senyalant la galledeta.
El pare amb cara de fàstic tira una mica d´aquarius a dins la galleda. La nena se´n va sota un arbre i afegeix herba, fulles, i una miqueta de sorra...mmmm! Torna cap al pare i diu:
-Ya estan los espagueti!!!
-MMM...que bueno este aperitivito que nos has preparado! -Diu el pare de l´any mentre fa veure qe se´ls menja apropant-se´ls molt a la boca. Molt eh!!Ho semblava de veritat!

I ja l´ultima actuació la fet auna dona que renyava a la seva filla ( de 7 o 8 anys):
-Pero bueno...no te he dicho que no te enfilaras allí?? Yo es que no sé en qué idioma hablo! Que no ves el peligro de las cosas???? Me dejas atónita!
I vostè a ella senyora, amb aquest vocabulari i tanta ironia!!!

En fí...que la realitat sempre supera la ficció. I la vida...és una cabaret.

viernes, 9 de abril de 2010

"No vull demostrar res, el que vull és mostrar" va dir Fellini BY LAIA

Bona tarda de divendres a tots! Només un parell de línies per:

1. Recomanar-vos l´exposició de FEDERICO FELLINI El circ de les il.lusions, que es pot visitar al Caixa Forum de forma totalment gratuïta, aprofitem una de les poques coses que no es fan pagar a Barcelona.

2. Recordar-vos que els nostres peixets passen gana. Si cliqueu amb el mousse dins del seu aquari veureu que els podeu alimentar vosaltres mateixos.

Gràcies,

muas

i Molt bon finde primaverenc.

lunes, 5 de abril de 2010

BON DIA NUNAAAAAAAAAAA!!!!!!!! by Aru

Ja han acabat aquestes vacances. Curtes, per alguns. Molt curtes, per altres.
Lo important és la intensitat i no la durada.
Un moment bonic , per mi, va ser la matinada de dissabte, quan vaig sortir de l Antiga, a Puigcerdà ...i estava nevant.
I en 5 minuts tot estava cobert de neu. Els cotxes, el terra...les muntanyes que es veien de fons, els nostres abrics...

Ara estic a casa escoltant a Anthony and the Johnsons versionant "Knocking on heaven´s door".
Preciosa.

http://www.youtube.com/watch?v=uNnEReAd80w

Ànims a tots per començar aquests 3r trimestre (jo és que vaig amb calendari escolar), i aquesta estació...que esperem que no ens alteri massa la sang. Només lo just. O una mica més, va.
Jo demà torno al cole a cuidar als nens... tot i que em sembla que són ells que em cuiden a mi.
I m´ensenyen. M´ensenyen que dir "Bon dia" pot ser una festa, que trobar-nos després de la siesta pot ser una sorpresa brutal, que escombrar la classe pot ser super divertit... Que tot és més simple amb un somriure... i que si estàs trist... a vegades n´hi ha prou amb una abraçada per estar una miqueta millor.