... este es mi espacio /este es tu espacio ; ) ... By Laia

Aquest migdia quan venia cap a la feina amb el metro, ha pujat una senyora d’aquestes que volen ocupar just l’espai que tu estàs ocupant, sabeu a què em refereixo? Aquestes dones que pugen, amb l’amiga, xerrant de l’accident de l’Ortega Cano, que ho comentaven avui al programa de l’Ana Rosa, que si anava borratxo... ai ai ai, i han pujat i una s’ha posat d’esquena a mi, de cara a la seva amiga, i m’anava empenyent amb el cul. Amb el seu cul gordo i com qui no vol la cosa... Però senyora! Que aquest espai l’estic ocupany jo, que sóc transparent?.

Hi ha dies que quan puja una senyora d’aquestes culones que et van fotent cops, t’aparte, no tens ganes de discutir..., li deixes el TEU espai, i en busques un altre... Que només et faltaria indignar-te amb la maruja de turno. Però avui... avui era un dia dels de NO M’APARTO i punto!. Sabeu?. Avui era un dia d’aquells de... mira, jo he pujat i he ocupat aquest espai que estava buit i ara puges tu i te’n busques un per tu, la teva amiga la cotilla i el teu cul violent. I la tia anar empenyent, i jo clavada al terra, rollo NO NOS MOVERAN. I ja està tu... que 2 cops bo... sabeu, no? BO + BO= BOBO. I no som bobos i n’estem fins als nassos. Estem indignats... per altres coses però per això... DONCS TAMBÉ.


(També estem molt contents però no no faré un manifest culé aquí al blog... ; )

LES FORMIGUES ASSESSINES ...by Aru

Fa dies que no escric. No estic gaire inspirada. Això del canvi de temps m´aixafa molt. M´aixeco i vaig cap al cole, i a les 2 i mitja, després que els nens dinin, sortim al pati... i ... pfff!!! penso... "Com és que estic tan cansada?" Però és que no us podeu imaginar la calor que pega a aquella hora. I jo que voldria córrer i jugar amb els nens, i ho faig eh!... però tenim una edat!! Jejeje. Si de tant en tant em tiro pel tovogan amb ells i tot. És guai. Però aquests dies ni això... que crema molt!! L´altre dia la Natàlia s´hi va tirar i just després es va posar a plorar. Fins que no m´hi vaig tirar jo no la vaig entendre. Com cremava!!!! Sort que els nens tenen aquets màgia... o jo què sé què és, que et dóna energia, oi?? Quan vé el Bruno corrents i t´explica que ha trobat una formiga vermella moooooolt gran que mossega, i et diu "la vols veure??" I dius "on està??" "Allà" i assenyala l´altra punta del pati. I penses. Pffff....!! Amb lo bé que estic aquí a la sombreta. Però llavors el mires, allà expectant, amb aquella cara de perfavor vine a veure el tresor que he trobat. I dius "Clar que sí!" I t´agafa la mà i t´hi porta tan content. I arrives i veus... una formiga. Jajaja. Però ho fas... perquè és això que tenen els nens, aquesta cosa que no sabem què és. Aquesta alegria per tonteries que se´t encomana. Que vols que se´t encomani.
L´altre dia l´Àlex (el petit geni musical) em diu "Arruna...el Virtoc me ha hecho daño. Mha fet una patada" I dic "Digali al Victor que vingui ara mateix" L´Àlex va cap a ell. Li diu no sé què. I llavors... Se´l queda mirant fixament amb cara de mala llet i concentrant totes les seves forces li fa així amb les mans... (com si li llancés un malefici). I es queda així apuntant-lo amb els seus dits, com si d´ells sortíssin rajos de foc i fent cara de... t´estic carbonitzant, mentre l´altre ni se´n entera i vé cap a mi, que estic allà dreta aguantant-me el riure. L´haurieu d´haver vist. Em recordava al de l´anunci del cotxe, el nen que va disfressat de Dark Vader. Boníssim.

Us penjo el link de l´anunci, per si algú encara no l´ha vist, a l´apartat de FEU-HI UNA ULLADA.

El final és B R U T AL.

... es una tortura... By Laia

16:03
Una pregunta; per què sempre m’agafa l’atac de son mortal quan no puc dormir?. Estic a la feina i no sabeu l’esforç que estic fent per no clapar-me damunt del teclat. Això és inhumà del tot... aquesta sonnnn, aquest no poguer dormir i haver d’aguantar els ulls oberts... Per favor! Quina tortura!.

16:37
Estic millor. Quin descans quan ho has passat. Normalment la son aquesta assassina no dura massa.
Una altra coseta... LA COCA COLA LIGHT ÉS UNA MERDA I LA ZERO TAMBÉ, que no em prenguin el pèl que no tenen el mateix gust que la normal pero ni de conya bananera!!!


Aquesta nit he quedat al Sutton amb el Guetta... ja us explicaré com ha anat la cita.

Bon cap de setmana...

i mil muas per tots!

... movent els mobles... mentalment... BY LAIA

A les 23h em ficava al llit, estava morta i volia dormir molt i bé. Vaig estar parlant amb un amic pel Whazzup... “et deixo, estic morta, vaig a dormir”. Ja! Que t’ho creus tu que vas a dormir ingenua! El què vas a fer és donar voltes tota la nit pel llit com qui naufraga en una barqueta una nit de temporal... mortal. He dormit, sí, algun ratet, anava fent cops de cap, em canviava el coixí, un més gran, un més petit, colxa amunt, llençol avall... horrible. Desorientada. Mirava el rellotge... buffff. A les 6 m’he llevat i m’he posat a ordenar l’armari, a plegar roba, m’he près un cafè... La Gemma tenia el despertador a les 7 menys quart... “Mala nit?”. Ya te digo si mala nit!. He estat calculant amb la mida dels meus peus, si hi cabria el llit al costat de la porta... aquí queden 3 peus i mig... super just... He visualitzat un canvi de paret dels armaris,... puc col•locar el llit allà, els armaris en aquesta d’aquí... i l’estanteria... on me la foto l’estanteria dels pebrots?!. No hi ha lloc. Aquest vespre quan arribi miraré de canviar els mobles de lloc, faré una mica de cas al Feng Shui, a veure si em funciona. No descanso, això és inaguantable.
Ja a la feina la Maria de Seguretat em saluda: “Bon dia!”.
... Que catxonda la tia!.
M’arriba un missatge al mòbil... una amiga que en fa 30 d’aquí molt poc... “Mai més en tornaré a tenir 20”. Buah... crec que hi ha algú que ha començat el dia pitjor que jo.

Quan ningú sap la resposta... By Laia

De vegades se’ns plantegen situacions o dilemes en el dia a dia que no sabem resoldre, però sovint hi ha algú aprop, una amiga, una mare, un germà... que ens pot donar un cop de mà, que ho ha passat, que sap de què parla, que ens pot escoltar, ajudar i aconsellar.
De vegades des de fora es veu molt més clar i es bo compartir els punts de vista.
Però, algun cop, pot passar que ens trobem en una “encrucijada” (no ho penso dir en català perquè em sona super forçat) i que no sapiguem per on tirar, i preguntem i mirem amb cara d’interrogació a la gent que ens envolta... i tothom fa cara de perdut... i ningú ens sap dir res... i... ostia... és una putada. Una putada molt gran. De vegades no hi ha una resposta correcta, només una preferència, una intuïció... i un risc a equivocar-se... i és així i no podem fer-hi més. S’ha de ser valent, s’ha d’afrontar la vida d’un mateix, perquè, hi ha vegades que només TU pots decidir per on tires, i així si l’encertes és per tu mateix però... si t’equivoques... almenys vas seguir el que et dictava el TEU cor, o el TEU cap, aquí ja depèn de les prioritats de cadascú. Jo segur, que si m’equivocava, seria per haver fet cas del que em deia el cor, ... sóc visceral... i, com ja he dit molts cops per aquí... una romàntica, què hi farem.

AU REVOIR CANNES! By Aru

Son les 7. 15 dl mati. estem fent la maleta. ara pendrem un bon esmorzar aki, a l hotel campanille, i després agafarem el cotxe...i kap a barna. Ja us aniré explikant mes cosetes,de les pelis, d la gent d aqui, del menjar... ara,així com a resum, només em queda dir q vivim mlt b, a espanya,a barcelona. Que m agrada el nostre estil d vida, les nostres terrassetes a preu decent, la nostra senzillesa, els bars cutres. pq no?! la carretera d sants, el pa amb tomaquet amb anxoves. I que qualsevol lloc bonic, qualsevol experiencia brutal... ho és menys sino ho pots compartir amb la gent q estimes. Au revoir Cannes! un bisou.

AVUI FA NUVOL A CANNES by Aru

Avui fa un dia mig gris. Pero aixo aqui es igual pq el temps canvia en qualsevol moment.
Estic als ordenadors d' aqui del festival. Escrivint a la Laia. I de cop sento crits.
M' acosto a una finestra que hi ha aqui al costat, que dona a unes escales... i sabeu a qui veig pujant per les escaletes, a 3 metres de mi???
A la Kirsten Dunst i al Stellan Skargard (potser pel nom no el coneixeu, pero l' heu vist a mil pelis) !!!!! Venen a presentar la nova peli de Lars Von Trien. Ella porta un vestit dorat, molt mona, i te pinta de senzilla, no va de diva. a ell se'l veu molt simpatic. Nosaltres l' anirem a veure aquest migdia. Aviam si podem sortir del cine sense tallar-nos les venes.

Un gros bisou

PD> He fet fotos, ja les penjare!!!

... estava comptant fins a 10 però m'he perdut... BY LAIA

A veure, no se com escriure això sense ferir als meus amics homes, així que ho faré tal qual, ... no us sentiu eludits, si us plau, ... em refereixo als homes-no amics, ok? Ens entenem?. Ok, un cop dit això la meva pregunta és:
Però què cony us penseu? De què aneu? Què passa amb el vostre rollo? De què putes va aquesta presa de pèl?. Qui us creieu que sou? El Brad Pitt? El Michael Bublé que a part d’estar bo canta, toca i balla bé???? Però d’on baixeu vosaltres? Del planeta de la única-neurona? I a sobre mal educats? Va home va! Això no hi ha qui ho aguanti! Em donc per vençuda, NO US ENTENC. NI DE CONYA. QUE US DONGUIN PEL SAC A TOTS PLEGATS. Bufffff... ja m’he quedat descansada. Prometo ser més romàntica en la pròxima entrada. Gràcies pel vostre temps.

Solet... a Cannes. BY ARU

Avui fa un dia preciós a Cannes. Solet, ni un nuvol, calor suficient per portar vestit i sandàlies...una mica d brisa marina... c'est fantastique! jeje. Ara mateix estic a la cua per veure "Beaver", amb el Mel Gibson, dirigida per Jodie Foster.‏
Ja us explicaré que tal. Ah,ahir vaig veure la del Terrence Malick. La q us vaig dir dl Brad Pitt. Deu ni do. Són més d 2 hores d pel•licula. O d'experiment. o d creació. Visualment és molt molt maca. Es nota que hi ha mooolt presupost. Està molt ben feta. Ara... buff! És més un poema visual q una peli. Amb paranoies sobre la creacio dl món,o d la vida. no ho sé. Realment jo j estava veient i literalment flipava. No sé nkara ben b que dir-ne. Ja us ho diré. Jeje. Bueno,per cert. El vaig veure. Brad Pitt. Guapo, simpatiquíssim,dedikant temps als fans, atentissim amb l´Angie.. agraït al públic. També hi havia el gran Sean Penn. Que ja sabem que és brutal, pero q va passar més discret. Us deixo q comença la peli!

DESDE CANNES CON AMOR

He fet una cronica completa i extensa fa una estona... pero se m ha borrat tot;
Aixi q vaig a fer un resum;
Aqui es camina moltissim,tot el dia; pero es molt interessant. El temps es molt freky. Passa de fer sol a ploure i a tornar a fer sol en 2 minuts.
Fa dos dies vaig veure al Johnny Depp, a l alfombra roja. Amb la seva americana blanca guapissim.
Avui anem a veure la peli "The tree of life"; del Sean Penn i el Brad Pitt. Ja us explikare.
Estic escrivint desde un dels ordenadors del recinte i el teclat es diferent, clar. Perque és per francesos. Osigui q m esta costant molt escriure.
Pfff...
Ja us tindre informats.
PETONS PETONS PETONS

PD:Ahir em vaig creuar amb la Paz Vega; ALteta...pero no tan. Prima. Mona; No se.... Jejeje
PPD: Ja ha arribat el Brad Pitt. No el veig pero escolto els crits. Estan fent el photocall.

DESDE CANNES - 2a crònica ... BY ARU

Avui és el 2on dia a cannes... y aun no he visto ningun actor,uoooo. jeje. pero el que és mlt important es q segueixo amb la meva dieta. ahir vaig sopar escargots a l estil d la Bourgogne ,i de postres un coulant de xocolata amb gelat d vainilla. Avui per esmorzar he menjat galetes de regim que m ha donat la mami, per dinar una baguette vegetal..i per sopar amanida i pasta. I direu : ah, encara. Doncs no. Perque hem sopat molt aviat,i ara son casi les dotze,i és clar, torno a tenir gana. I m estic fotent unes galetes de mantega pura, gentilesa d l hotel. Que l envoltori diu que només tenen 36 calories. Pero aixo no s ho creu ningú! ...ai! Sort que caminem moltíssim,i algo cremaré. I sino faré veure q torno més tard, i faré uns dies d regim a Barcelona. Ai...! No us ho hauria d haver dit!

ARUNA RUIZ - TVBLOG - CANNES

Tik asseguda a un dls cines d cannes,a punt d veure l ultima peli d nani moretti. aqui hi ha mlta gent.mlta. hi ha d tot. gent vestida d carrer i penya q sembla q va a una boda. cannes és mlt mono.am el seu port, yates,velers,botigues super cares,carrerons estrets,restaurants monissims..mlt denkant. al marche du films hi ha tot d stands promocionant pelis de tot el mon,i tots els generes. álex fliparias,t volverias loco. seguiré informant. ptons a tots

... i farem olor a flors i a fruites... BY Laia

Aquest matí venia cap a la feina amb els texans i la sabata tancada i he pensat... que ja n’hi ha prou. Que fa uns dies que no se com vestir-me, que això és de bojos, que tinc la meitat de la roba d’hivern encara a l’armari i la roba d’estiu també casi tota ja col·locada en els prestatges... i em llevo i no se què posar-me i tinc un parell de bosses al mig de l’habitació, una amb roba d’ultra abric, per guardar, i una altra amb roba de super mega estiu, que encara no m’he atrevit a buidar... TOTAL, CONCLUSIÓ, que ja estic cansada, que fa sol i que NECESSITEM QUE L’ESTIU ENTRI JA A LES NOSTRES VIDES, AIXÍ QUE...

YA ES VERANO EN EL BLOG DE LAS RUIZ.

Aquesta tarda guardo tot lo d’hivern i desplego els meus vestits estiuencs... i si un dia fa rasca doncs em posaré un jersei tu!, però ja n’hi ha prou d’aquest mareig!. Dissabte penso anar a la platja i em posaré morena... o com a mínim agafarem una miqueta de color, que ja toca! I que ens anima molt! I ale... alegria alegria, que la llum i els colors entrin a les nostres vides! Jajajajaja.

Ens pintarem les ungles i ens posarem sandàlies, ens vestirem de groc com el sol, de verd esperança (que és lúltim que es perd), de blau com l’aigua de Port Bo... i la pell se’ns tornarà daurada com la “caña glacial”... i ens posarem pibons (que es pronuncia PAIBONS) i estarem... radiants no, lo següent...

I farem olor a flors i fruites... mmmmmmh

... QUE ENTRI L’ESTIU... I ENS IL·LUMINI ; )

... nobody is perfect... BY LAIA

Sovint tenim la desagradable costum de jutjar-nos i criticar-nos nosaltres mateixos més que ningú altre. Per què vaig fer això? Per què sóc així? Per què tinc tan mala llet? O al contrari, per què tinc tan poca sang a les venes? (que no és el meu cas però hi ha gent per tot! Jejejej) . Per què repeteixo els errors i ensopego no 1 ni 2 sinó 30.000 vegades amb la mateixa pedra, per què sóc tan caòtic, o tan pessimista, o tan mega happy quan no hi ha motiu... Jo què se, dependrà del que sigueu cadascú, dels defectes que tingueu.
Però de vegades necessitem donar-nos una mica de marge, una “tregua” a nosaltres mateixos,
EI! TRANQUI QUE FAIG EL QUE PUC, QUE NINGÚ ENS EN ENSENYA i anem esquivant els “baches” com podem, com si fessis slalom no?, a la dreta, a l’esquerra, ... ups un barranc, COMPTE!. I que... EI! QUE SÓC MOLT GUAY I TINC MOLTES COSES BONES!, que m’he equivocat, que no sóc perfecte, ok, i... ?
ACCEPTEM-NOS UNA MICA i fixem-nos en les coses bones que tenim i que fem, que no passa res per no ser un 10, que la imperfecció és bonica i que som humans i és el que ens toca... aprendre... a base d’òsties...jajjajaja.
La meva àvia em va dir un dia (fa uns 8 o 9 anys quan jo plorava desconsolada damunt del llit, jejejejej)
... una parella no és criticar les coses dolentes de l’altre sinó fer petits els seus defectes, treure’ls hi importància...
Penso que podem extrapolar-ho a la gent que ens estima en general. La gent que t’estima no t’enfonsa, t’aixeca, et tira cap amunt, et treu de casa quan estàs rallada i et diu lo fantàstica que ets.
Que no t’enfonsin pel que has fet malament, que “te piropeen” per tot lo bo que tens... que com deia el Silvio:
“...no es perfecta, más se acerca... a lo que yo simplemente soñé”.

... aquí no pasa nada BY LAIA

AAAAAAAAAAAAAAAAArgggghhhhhhhhhhhh

Vaya merda de tarda joderrrrrrrrrrrrrrr! Em trobo fatal i tinc ganes de plorar. Estic trista i em fa mal la panxa i els ronyons i estic fins als ovaris de tanta tonteria! ... qui sap si no té tot una mica a veure. Quin pal de dilluns i que difícil que és tot plegat.

Ups... un SMS, vaya por dónde una punyetera bona notícia enmig de tant de drama (jajajajaj), la noia de la botiga de Calella té un mono verd per mi! Ole ole (ja us ho explicaré un altre dia).

Bueno, veus, ... pensaré amb lo mona que estaré moreneta amb el mono verd i deixaré de donar-me cops de cap a la paret per ser tan gilipollas.

No us preocupeu, no em tiro daltabaix, ... ha sido un momentito sólo de bajada, aquí no pasa nada...

... gelat pels pantalons. By Laia

... dilluns... de tornada... pffffffffffff. He passat el finde a Calella i he tornat aquest migdia, intentaré no posar-me dramàtica tot i que estic de bajón a saco. Us explicaré les coses bones, que al cap i a la fi són les que valen la pena.
Ahir vam fer una sardinada al solet (que a mida que avançava el dia es va convertir en solazo) i va ser... va ser molt molt guay. Vam fer sardines (netejades amb molt d’estil per cert) a la planxa amb all i julivert... i van quedar boníssimes. Cal dir que teníem cuiners professionals (tot i que les sardines semblava que venien de la guerra, estaven brutals). Us recomano aquesta combinació per un dia de bon rollo assegurat: SARDINES + SOL + VINET FRESQUET + BONA COMPANYIA... i per postres gelat de maduixa (també conegut per frigo pie en barra) menjat en plan salvatge... i compartint culleretes ;)
Són petites coses que compensen... unes “risas”, una mirada còmplice, musiqueta, una mica d’oli de sardines pel damunt, una mica de gelat pels pantalons... uns dancings, uns mojitos amb poca llum (molt romàntica la il•luminació Loro!), una siesta... (mmmh ara me’n faria una que deu ni do!), un brindis i poc més...
Un bon finde “senta” molt bé.
A LA NOSTRA!

Copieu aquest enllaç i escolteu una cançó que em van presentar ahir... i em va agradar molt: http://www.youtube.com/watch?v=lpqsMHqeXak

La puerta abierta al amor by Aina

Cada diumenge, el dominical del PAIS porta uns articles sobre psicologia que són molt interessants. Parlen de temes molt diferents però universals, de manera que és molt fàcil sentir-nos-hi reflectits. Al fi i al cap, tots som éssers humans amb un cervell i un cor que funcionen de la mateixa manera. L'article d'aquest diumenge portava el títol de "La puerta abierta al amor" i no només m'hi vaig sentir identificada, sinó que també hi vaig reconèixer actituds de moltes persones que conec. En resum ens diu una cosa molt simple, perquè l'amor (o qualsevol cosa bonica) ens passi, nosaltres hem de deixar que passi. Potser no ho sabem, ho no ho fem conscientment, però sovint prenem actituds, tenim reaccions i fem coses que ens allunyen de l'amor. Està clar que tot això són paraules, i que quan es tracte de temes del cor acostumem a ser de tot menys racionals, però aquí ens convida a pendre consciència de la nostra predisposició, o no, a l'amor, perquè és normal que si hem patit ens tanquem i ens tornem desconfiats, però si no ens arrisquem i tornem a confiar, no tornarem a viure de veritat. Per això hem de deixar les portes obertes de bat a bat, i deixar que les coses passin, i l'amor entri, i d'altres vegades també surti, però deixant-lo entrar SEMPRE. Afegeixo al final una part de l'article que m ha agradat especialment, i em despedeixo dient-vos dues coses:

No tanqueu mai la porta amb clau, i sigueu un corazón de luz.

Vivir en la verdad del amor, no en sus mitos. Un corazón cínico, desconfiado, que vive con una actitud defensiva, deja de vivir sus sueños, es un corazón gris. El corazón rojo vive en un vaivén de emociones, que van de la pasión al desencanto. Está dominado por los hábitos provocados por el deseo y las carencias. Depende de los demás. El corazón romántico, el rosa, sueña en la pareja perfecta, en aquel que satisfará todas sus necesidades. El que vive en ese romanticismo cambia de pareja en pareja, y el corazón se rompe una y otra vez, ya que las expectativas y el apego que se engendra le encierran en un sufrimiento que parece interminable. Para vivir el amor en libertad hemos de reencontrar el corazón del ángel que todos tenemos, el corazón de luz, el que vive los valores. Para pasar de un corazón gris, rojo o rosa a uno de luz, vivamos en la verdad del amor y no en los mitos del amor. Mitos basados en creencias falsas como:<
• El amor viene de fuera. No. El amor brota de dentro: cuando lo compartimos es cuando puede fluir. Cuando una madre se da a su hijo es cuando su amor fluye.

• Necesito obtener amor. Lo correcto sería: necesito dar amor. Al darlo, recibe.

• El amor es apego y descendencia, me hace sufrir y preocuparme. En el verdadero amor, uno se siente libre y acepta al otro como es. No se preocupa, sino que se ocupa y confía.

¿Qué tendrá ese sobrecito...? By Laia

Ahir em vaig instal•lar el What’s up. Sí, Alex, por fin ;) Se que hi ha gent com el loko del meu germà que se’n alegra perquè és un ranci i així no es gasta pasta i pot comunicar amb mi quan vulgui... per dir-me lo guapa que sóc i lo que m’estima... ;)
Realment és super pràctic, no ho nego, i estic per aquí flipant... Laia en el nuevo mundo del W.U... de la de gent que hi ha... Però, ho sento molt (com diria l’Albert Pla), no és el mateix. I no em preguntis per què, que no ho se, però aquell sobre imprès en la pantalla del telèfon que t’anuncia que has rebut un SMS... no se... a mi m’encanta aquell sobret, llámame ilusa. El xat és més perquè sí, més vanal, la gent et parla sense miraments, sense condensar tota la informació en 3 línies com fas en els SMS, ... que et costen pasta! I que moltes vegades t’ho penses molt i molt abans de decidir el què poses i abans d’enviar-lo (o potser no i jo sóc la única friki que es flipa així amb els SMS).
Inclús us confessaré que tenia el mateix to d’avís per les entrades de W.U que pels SMS i ho he canviat... perquè no, perquè no ho vull confondre... que el TICLIN del SMS és molt emocionant! ajajjajajajajaja. Potser perquè els has de pagar... potser sembla que tinguin més valor, no ho se, però se que no és el mateix.
Potser sóc massa tradicional...jejejeje, potser és que en el fons... sóc una romàntica ;)