AMB CONEIXEMENT DE CAUSA... by Aru

Anava a escriure sobre mi. Sobre els meus mals un altre cop.
Però...fa un dia tan raro, i la gent es comporta de manera tan extranya a vegades... i passen unes coses...
M´han dit d´un noi de 30 i pico tacos que va morir la semana pasada d´un atac de cor. És el segon cas que conec en 10 dies.
M´han dit que hi ha una noia a El salvador embarassada d´un nen sense cervell... i que no pot abortar perquè és un crim, penalitzat, allà, amb 50 anys de pressó.
M´han dit que no hi haurà estiu...aquest estiu. I encara no ens adonem que entre tots ens estem carregant el NOSTRE planeta.
M´han dit..."No t´operis nena eh!"· "ui...no...pasar pel quiròfan????" " "I ja n´estàs segura?"
Aviam... siusplau. Primer:... que encara ni m´han cridat!! Estic en llista d´espera!
Segon:
A vegades no em puc posar els mitjons. No puc. No arribo als peus.
A vegades no em puc aixecar del llit sense fer 25 postures abans...i anar provant quina NO em fa mal.
Durant 1 mes sencer no podía fer un àpat sencer asseguda a la taula... perquè la cama se´m carregava. I plorava de dolor mentre menjava.
El dia 31 de desembre..a les 7 de la tarda estaba a Urgències, on vaig arribar després de caminar 30 minuts... i l´ambulatori està a 10 minuts de casa eh... Vaig anar a que em punxéssin per poder tenir el sopar de fí d´any en pau. Asseguda en una taula.
M´he quedat enganxada fent teatre, baixant les escales de casa... He arrossegat la cama i caminat coixa. Si somio per la nit i em moc... em despertó de dolor. Ahir em vaig punxar un calmant pel matí i a la tarda em van insertar Ozó. 4 punxades...que deu ni dó quin mal. Aquest matí m´he començat a punxar cortisona...

Va a èpoques. No és sempre. Però de vegades és així.

Si algú ha passat per això i pensa que NO m´hauria d´operar (en el cas que algún dia em toqui eh, que aquesta és una altre!)... que m´ho digui i escoltaré les seves raons amb interés.
Els altres...els que no sabeu el què és... Siusplau... NO EM DIEU QUE NO M´OPERI.
Gràcies