HE SOMIAT QUE VOLAVA... I NO PUC NI CAMINAR ...by Aru

Vaig caminant pel carrer..i de repent, com qui no vol la cosa, m´impulso lleugerament cap a dalt... i m´enlairo. I volo. I passo caminant per sobre l´aire... entre els arbres... i quan noto que estic tornant a baixar moc una mica les cames, molt poquet, i torno a anar cap a dalt. I segueixo voltant entre les cases, per sobre dels altres, no gaire alt...només una mica. I és relaxant. I quan vull baixar... baixo. Simplement...caic poc a poc. (Com a Mary Poppins en aquella escena que prenen el tè al sostre. Us enrecordeu? )
Penso que em vull enlairar... i m´enlairo. I quan vull tornar a baix... baixo.
A vegades passo  entre els arbres del carrer de casa la mama, a vegades pel mig de la Diagonal. Avui... era pels voltants d´una casa de pagès. Feia sol i hi havia gent dinant a una taula a fora. Familia, amics... tothom estaba tranquil i somreia.
Abans el tenia molt sovint aquest somni. Molt. I el disfrutava i m´ho passava bé. Era molt guai somiar això. Ara feia molt de temps que no ho somiava. Potser feia un any i pico o 2. Potser més.
Avui he tornat a somiar que volava... i quan he obert els ulls he somrigut.
Al cap de 20 minuts estava asseguda a terra intentant posar-me els mitjons... i no podia.
Puto lumbago. Puta realitat..
Després de trucar al CAP i que fóssin uns bordes de la òstia... he decidit anar-me´n d´Urgències.
Però abans, asseguda a terra mateix, he enviat aquest mail al CAP les Corts:

"Bon dia

Vinc al CAP Les Corts desde que tenia 10 anys. Ara en tinc 32.

Et despertes un dia com avui amb un atac de lumbago...i truques, perque no estàs segura si obren a les 8 o a les 9.

T´agafa el telefon la noia antipàtica... Un altre cop.

"SI ESTEM OBERTS???? Sí, CLAR. OBERTS ESTEM DESDE LES 8,EH" 

Et contesta amb to desagradable i condescendent.

He treballat molt de temps d atenció al públic. Un dels pocs requisits necessaris...és ser amable. Ser una ajuda.

A tots ens paguen poc,i ens han tret pagues dobles. (Menteixo. Jo no n´he tingut mai)

Jo també faig més hores que un rellotge.

Hi ha molta gent titulada i sense feina que agafarien el telefon i dirien" Bon dia" amb un somriure.

No és gaire difícil."

 

El metge d´Urgències em punxa un calmant i em diu que m´hauria de punxar també diazepan (ja ho sé ja, tinc experiencia) però que llavors me´n hauria d´anar a casa a dormir.

 

Potser seria lo millor... aviam si puc tornar a volar.

;-)