Ahir vaig anar a comprar olives a la paradeta del mercat d'Hostafrancs, aquella petiteta del senyor tan simpàtic... Vaig passar per davant un parell de cops abans d'aturar-m'hi perquè volia estar segura de que era aquella... com que no el veia per enlloc, al senyor simpàtic... Al final vaig demanar 4 "banderillas" d'aquelles tan bones, amb "boquerón", amb 2 "boqueróns" de fet!. Mmmmmh que boníssimes per Déu!. I jo anava mirant al noi aquell una mica estranyada, la parada és molt petita i el senyor que normalment m'atenia no podia estar amagat per cap racó... però no m'agradava i no volia acceptar que no hi era.
- Aquestes són molt bones... - em diu.
- Sí, si ja ho sé... - vaig dir-li amb cara de resignació - si vinc molt, el que passa és que normalment hi ha un senyor més gran...
- Ah sí... Doncs jo no t'havia vist... I hi sóc des de Sant Jordi. Tots els matins!
- No, és que pel matí no vinc mai - vaig fer cara de "ai quina pena, que tu no em coneixes ni saps els meus hàbits... ara haurem de començar des del principi la relació amb el "olivero". Quina mandra... - Ja no hi és?, el senyor d'abans?
- No
Jo vaig fer cara de pena. No s'hauria mort, no?!. No era tan gran!.
- Ara porta la parada de fruita d'aquí davant...
- Ah... vale... - em vaig girar i el vaig veure, allà carregant caixes amunt i avall...
El noi nou, que pobre no m'ha fet res però no m'agrada tant com el senyor d'abans, em va atendre bé, em va donar un "bonoliva" on anirem fent creus cada cop que hi vagi, em va dir, i em faran un descompte... No sé, no l'escoltava gaire... Jo volia el meu amic!.
Em va cobrar per unes "morades" i les 4 banderillas molt més del que em cobrava el senyor aquell tan entranyable que em recordava a l'avi.. i que quan li donava les gràcies em somreia i em deia: "tu les tens totes".
No crec que hi torni. Potser, però, començo a anar al mercat a comprar fruita, encara que és més cara que al paqui del costat de casa...
I així podrem seguir dient allò que sempre es diu somrient i que no sap gaire gent (només aquell senyor i l'avi Vicenç)...
de...
- moltes gràcies
- tu les tens totes
- les que vostè em veu...
I aquí sempre m'encallo i no sé com segueix. Ja dic, que no queda gaire gent que sàpiga aquestes coses.
ja cari...això sí que és cultura popular que no s´hauria de perdre.
ResponderEliminarVa, jo també aniré al mercat més sovint.
:-)