NEVA DAVANT LA MEVA FINESTRA by Aru

Anava a dir que avui plou, i no sembla que sigui divendres. Ni que sigui 10 de maig.
Que no fa fred...però ens abriguem una mica, perquè... és tan gris el cel!
Que avui... podría ser un gran dia, però no crec que ho sigui, la veritat.
Que m´asseuré  a mirar una peli , mig enfonsada en aquell sofà que vaig dir "Ara, quan tinguem pasta, en comprarem un altre". Fa casi 3 anys que ho vaig dir.
Que estic una mica cansada.

Però he mirat per la finestra... i semblava que nevés. No podía ser.
M´he apropat i he vist que eren les floretes dels arbres d´aquí , del carrer Aragó. No sé quin arbres són, però tenen floretes molt petites, d´aquestes que no pesen gens, que sembla que siguin...de paper.
I s´enlairen molt molt a dalt.
Jo estic en un quart pis... i les veig que segueixen enlairant-se.


I he pensat que  avui era un dia preciós.
Que avui em puc posar dins dels "charcos" (ho sento, ningú diu tolls) perquè porto les botes d´aigua.
Que estic cansadeta... però tampoc tant. Tenint en compte que ahir a les 3 ballava com una boja.
Que avui... estic davant l´ordenador mirant quines pel.lícules del festival de Cannes ens poden interesar, i... què carai, és una feina bastant guai.
Que la Laia té ganes de moltes coses... i jo, tot i estar avui una mica desganada... També en tinc! d´estiu  i de terracetes i de concerts en directe i a l´aire lliure.
Que avui... les meves jefes han preparat un picoteo molt bò, perquè... ens ho mereixem.
I de repent... potser sí que sembla divendres.