Cremades al front i altre coses curioses... BY LAIA

Avui m'he trobat, com tantes altres vegades, parlant sola davant del mirall mentre em rentava les dents... i feia cares amb la boca plena de pasta. Em feia mal el front perquè... ups I did it again, m'he tornat a cremar amb la planxa intentant allisar aquests quatre cabells rebels, els dels remolins Rull... quien los tiene lo sabe ;) A alguns de vosaltres potser us resulta familiar l'aventura de la planxa... al meu front també. I és que és força curiós que sabent les conseqüències d'una acció, la repetim pensant-nos que el resultat serà diferent. 

 

També remugava davant del mirall mentre em posava Silvederma al front, perquè em fa molta ràbia que hi hagi gent que es cola en els teus somnis, gent que no deixaries colar-se ni a la cua del cine... Què hi foten allà al mig?. I m'ha fet ràbia haver passat la nit amb ell, ell que ni em va ni em ve, que és un poca pena, que no veig mai... o casi mai (ell, que no és l' "ell" que esteu pensant ;) Una altra cosa curiosa de la vida, no?.

 

I per completar el trio de reflexions matutines, em resulta molt i molt curiós que l'enfocament que donem a un fet pugui canviar tant la nostra percepció de la realitat. Exemple pràctic i molt gràfic: 

 

-Visió 1: ahir per la nit vaig fotre'm un "pedazo" tros de pastís de xocolata calent, amb crema de llet, per postres... Ahir que era el meu primer dia de "dieta" després del finde de "no pares de comer-no pares sigue sigue". Impresentable, gorda!.

 

-Visió 2: ahir vaig esmorzar un cafè amb llet i una torrada integral amb pavo, vaig dinar lleugeret, vaig berenar un iogurt i un parell de tortitas de maiz (de les de sé más lista que el hambre), quan vaig arribar a casa de la feina em vaig enfundar les malles i me'n vaig anar a córrer... per sopar espinacs i peix al vapor... i per postres un pastisset de xocolata, que a nadie le amarga un dulce, i a més a més m'ho mereixia, no??????.  :) 

 

Moraleja (que m'agrada més que "moralina"): Doncs això, que hi ha coses que no tenen massa explicació... Y QUE A NADIE LE AMARGA UN DULCE... ¡LEÑEEEEEEE!.