A alguns teatres de Barcelona es fan descomptes, per exemple podeu anar a veure Roberto Zucco al Romea, a meitat de preu. Amb el carnet 3c també hi ha moltes ofertes, una d´elles per anar a veure el gran "Cyrano", que la veritat és que promet.
Jo encara no he cobrat, està clar Aruna, és dia 27 nena, ja ho sé...però és que fa dies que vaig arribar a finals... de diners jo.
Un dels primers cops que recordo d´anar a veure una obra jo, va ser "Linia roja", que ens hi va portar la mami. Encara recordo una de les cançons : on puc trobar la Linia Roja..?.Jejeje.
Però...no!!!Què dic?? Molt abans d´això van ser els diumenges a la Fundació Miró, a veure Les Titelles de l´àvia Pepa. Que guai que era!!
I recordo els St. Jordis al Thau, i les obres de Nadal,...i el Comte Arnau, i Els Pastorets!
He tingut la sort que la meva mare sempre ens hi ha portat al teatre. També ens va portar a veure "Cats" i "Some like it hot" a Londres, tot i que no enteníem res. Però vam flipar.
Recordo també quan vam anar a veure "Dràcula" ja de més grandetes, i una de Nausica (On ella li preguntava a Ülisses si era poeta , i ell li contestava: Princesa, davant teu, qui no ho seria )
I després... ja hi he seguit anant soleta...o ben acompanyada. Mar i cel, Los Miserables, Cabaret, Sweeney Todd... (Allà al teatro Español, a Madrid... a la primera frase ja estava emocionada. Va ser increible!).
en fí...
La meva gran experiència amb el teatre, però, ha sigut fent-lo.
Recordo quan vam fer "Snoopy", a la Coco. Com vaig disfrutar assajant aquella obra. Que guai que era fer allò cada dia, pensava.
I... de la Gira del Cascanueces... tinc tants bons records. Tan grans. Cada cop que arribaves a un teatre nou, i et pujaves a l´escenari... i t´imaginaves que emocionant seria que estigués ple. I després... el dia de l´obra, quan estava ple de nens... era encara molt més emocionant del que t´havies imaginat. Se´m posa la pell de gallina i tot.
En fí, jo seguiré fent teatre, com sigui. Encara que sigui els dies de Nadal a l´hora del brindis. Jeje.
Però els que pogueu...aneu al teatre, i disfruteu.
ULISSES:
"...
que si algú ara redonar-me
Pogués els anys que he anat per tantes terres
Patint i aimant i amb odis i amb victóries
I tanta experiencia de les coses
I lo que he apres i lo que he fet..., si em deia
Algú: «¿Vols torna a viure els anys que foren,
I viure'ls en tes terres i en ta casa
En pau amb la muller i el fill i el regne?»
Jo li diria: «No: la sort accepto,
Accepto mos treballs i les angúnies
I la imminent vellesa, perque em trobo
Més ric de mi, més ple del món, més anima.»
De tantes deves o mortals que foren
Perque has vingut a mi amb les mans obertes
De mi ni aquella fon;a poderosa
Ni els delits de I'amor, que tot ho ignores.
I flns vient-me obscur i miserable
Tu te'm poses davant dreta i serena,
I flns lo que és mello, un xic tremolosa,
Oh! dolça criatura!. .."
I tu, tendra princesa, tu, la última
De tantes deves o mortals que foren
Dolces a Ulisses, tu com cap m'ets cara,
Perque has vingut a mi amb les mans obertes
I amb tota la ignoscencia.Tu no esperes
De mi ni aquella fon;a poderosa
Del braç; reial ni ma famosa astúcia
Ni els delits de I'amor, que tot ho ignores.
No saps que sia rei, que sia Ulisses,
I flns vient-me obscur i miserable
I monstruós, quan totes fugirien,
Tu te'm poses davant dreta i serena,
Amb I'admiració als ulls, el riure als lIavis,
I flns lo que és mello, un xic tremolosa,
Sois perque et surt del cor, on els' déus regnen.
Oh! dolça criatura!. .."
No hay comentarios:
Publicar un comentario