Ahir per la nit em costava dormir perquè el meu veï cridava, per variar. Vaya tiu més coñazo, t'ho juro, sempre es queixa, sempre rondina i quan te'l creues per l'escala sempre fa morros... quin paio! Algú li podria dir al meu veï que un bebé no entén (per molt alt que li diguis), les paraules "JA PROU EH MARC, LA MAMA NO POT VENIR, LA MAMA ESTÀ DORMINT!". Ell cridava i jo parlava sola des del meu llit "que no t'entén cony, i para de cridar-li!". No m'agrada el meu veï.
La seva dona tampoc és gaire simpàtica, sempre és super esquerpa... Dios los cría y ellos se juntan, suposo però... quan els sento que discuteixen, sovint, penso que no sé perquè es van casar aquest parell, per viure entre caretos de mala llet?, per dedicar-se cada matí un moc ben desagradable? I fills... ? per què van tenir fills?, o com a mínim per què van tenir el segon?, ...que de veritat que no ho entenc eh, no em faig la tonta!... Si ja estaven amargats amb el primer què es pensaven? que el segon creixeria de cop (rollo Renesme de Crepúsculo) i faria de cuidador de l'altre i ells se'n podrien desentendre?. I'm fliping myself (ja sé que no es diu així però m'importa un xurro perquè és el meu blog).
Quina pena que hi hagi tanta gent que no sap ni tan sols intentar ser feliç.
Jo avui començo vacances de setmana santa igual que els nens :) i us asseguró que faré TOT, com la nena aquella de l'anunci a la que el seu pare li arreglava TORO TORO Y TORO,), per ser MOOOLT feliç... si pot ser...
SOTA EL SOL PRIMAVERENC, que m'encanta...
perquè escalfa però no crema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario