LES VOLTES QUE DÓNA...L´ARRÒS by Aru

Ahir vaig anar a veure la iaia a la residència.
Feia més dies que de costum que no hi anava... Que contenta es va posar.
"ohhh" com si jo fos la gran sorpresa. Com si fes 6 mesos que no em veu.
Una residència... és una residència. Mai serà una casa. Mai serà molt maca, per bé que estigui, ni molt còmode, ni molt acollidora. Però ahir la iaia estava bé.
Té una amiga allà, la Catalina, que sempre està de broma, i es piquen mútuament, i es diuen "vés a fer punyetes..." i "Que te den morcilla madrileña" Jejeje.
La situació és la que és... però en l´ambient...hi podem fer algo..oi? Com totes les situacions de la vida, que poden ser completament diferents segons com les enfoquem nosaltres.
Com lo que deia la Laia del pastís ;-)
La iaia em deia: "a vegades riem molt però a vegades plorem també eh."
Com tots iaia.
Jo també (ric més que ploro, clar). Però prefereixo plorar molt i riure molt... que no plorar ni riure.
Però ara ja entraria en el tema de passar per sobre les coses, o adinsar-s´hi. D´arriscar-se i potser perdre, o no arriscar-se i no perdre... ni guanyar. Però això... és una altra història.

La Catalina buscava en el seu bolso,penjat de la seva cadira de rodes...
-Aviam... té nena...Com et dius?
-Aruna (em vaig sentir nena de debò eh)
-Té Aruna...mira, aquest són de goma.
-mmmm..m´agraden molt aquests carmels.
-Doncs té, un altre.
-No...no cal.
-Sí té. Però ja està eh! (Jejeje) La teva àvia no ens en dóna. Quan li porten se´ls guarda tots per ella. O li dóna al seu amic aquest eh.... (i m´assenyalava amb el cap a l´Enrique, un dels infermers.)

-Enrique!! Qué hay para cenar hoy?
-Pues hay sopa...creo. La sopa no falla nunca. Y...pescado he visto por ahi. Pescado fresco eh.
-Sí hombre, fresco del día que lo pescaron.

 La iaia em diu que no en menjarà ella de peix. Ja ho sé. No en menja mai. Estava molt ben acostumada ella a fer-se el peixet fresc, aquest sí, que acabava de comprar a la peixateria.
-No et preocupis iaia, t´he portat arrosset per sopar.
-Si??? ...No. (com si no pogués ser)
-Sí. t he portat arrosset amb carxofes i calamars.
Li hauríeu d´haver vist la cara.
Així que , Mima, la Laia i jo vam repartir els nostres 2 tupers en 3...per portar-li una mica del teu super arròs a la iaia més guapa del món.

Que fàcil és fer feliç a algú de vegades.
Joder, (perdó)... que poc costa!