Primer el coll... després la resta. BY LAIA

Primer el coll, després els punys i les mànigues... repasso mentalment els passos. A la iaia li agrada la roba ben planxada, vaig a buscar-la per anar a dinar; que no tingui ganes de plorar quan em vegi... jejejejej. Avui tinc moltes coses a dir i poques paraules, ... que no sé per on començar vaja...
L'altre dia a "Página 2" el Fernando León de Aranoa parlava dels aeroports i deia que li semblaven llocs fascinants perquè en ells hi passen coses emocionants com els retrobaments, les despedides, els viatges que comencen... i jo vaig pensar que sí, que els viatges sempre són fascinants i que de vegades tenim la sensació de no anar enlloc - aquí ja no parlo dels aeroports ni dels viatges físics i reals, sinó de la vida, dels viatges personals, emocionals... totes aquestes mandangues, ja m'enteneu ;) I que quan et sembla que estàs allà donant voltes potser has de deixar la rotonda i agafar una de les sortides. Avui és un d'aquests dies que millor que talli el rotllo perquè estaria aquí divagant sense dir res, o dient molt, ... no sé... veus, ja començo...
Sovint sabem el que volem dir però no ens atrevim, a mi em passa ara, que sé el que voldria dir... però has d'anar amb compte, que hi ha gent que ho llegeix això encara que sembli increïble! i la gent no és una pared on hi pots llançar pedres i hi reboten sense deixar-hi cap senyal; EMPATIA, senyores i senyors, aquest és el missatge; UNA MICA D'EMPATIA, que hi ha gent al meu voltant que sembla que no sap què vol dir això, que de vegades és SUPER necessari posar-se en la pell de l'altre, pensar que no som els únics que tenim problemes, pensar que potser podem ajudar... que hi ha vida més enllà del nostre petit cercle d'egocentrisme.

I ara sí que ho paro que me'n vaig per no sé on i em poso pesada i perillosa... que siempre tuvo la lengua muy larga (y la falda muy corta).

Ahir vaig escoltar per la tele, que en aquest món hi ha somiadors i realistes; que els primers necessiten a la resta per impedir-los volar massa aprop del sol i que els realistes sense els somiadors podrien no enlairar-se mai...

Jo sovint me la foto però... almenys... m'enlairo sovint ;)

Bona setmana santa a tots i enlaireu-vos sense por!