Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

lunes, 4 de marzo de 2013

De vegades és tan tonta... la felicitat. BY LAIA

Ahir em van dir que un amic s'ha casat. Bé, ERA amic... ara ja fa temps que no és més que un conegut, o un amic del passat, si fos  amic en el present suposo que no m'ho hauria hagut de dir ningú que s'ha casat, oi?. El tema és que és un noi que s'ha casat amb una noia maca, intel·ligent, de la que no està enamorat... i jo em pregunto PER QUÈ?. És que no ho entenc, crec que a aquestes alçades no hi ha ningú que, en el nostre país, s'hagi de casar per conveniència, comoditat, compromís familiar ni tonteries similars... Crec que quan et cases amb trenta i pico ja pots fer-ho bé, no?, que si et pilla amb vint i dos anyets... allò de no sabia què feia... Però a la nostra edat em sembla ridícul casar-te amb algú només perquè toca, o perquè ja després de 5 anys de relació... clar, què havies de fer?. Ella porta unes banyes que no passa per la porta i a mi em fa bastanta pena tot plegat. La meitat dels amics d'ell (mascles) que van assistir, molt engalanats segur, al bodorrio de l'any, saben perfectament de la cornamenta que la preciosa nuvia porta damunt, és més, alguns han estat testimonis dels "ligoteos" del macho man en qüestió. Jajajjajajaja, machoteeeeeee, que bien me lo paso, como me rio... ¡qué colegas que somos!. No parlo d'una vegada, ni de dues, ni de tres... I aquí millor que calli... para siempre. Quin cutrerio per favor. Va home va, digues-li!, que l'has estimat molt, que has estat molt feliç al seu costat però que s'ha acabat. I deixa-la que tingui una vida real i que estigui amb algú que l'estimi de debò i es mori per passar el temps al seu costat. Si et vols enganyar tu molt bé però no arrosseguis amb tu a ningú, no tens cap dret a fer-ho, la seva vida no et pertany. 
 
Però com és possible que hi hagi tius tan TAAAAAN covards?. Jo vaig passar 6 anys amb un noi que m'hauria d'haver deixat abans de que ho fes jo; després et queda una sensació de no saber quina part era real que és molt desagradable i molt desconcertant. Un consell general: NO US AFERREU A COSES QUE NO ES VOLEN AFERRAR A VOSALTRES, és inútil. He de dir també que després de 6 anys amb aquest noi me'n vaig passar 4 allà polulant al seu voltant i al ritme dels seus desitjos... Tinc per norma no penedir-me dels meus actes però, us puc assegurar, que d'aquests 4 anys me'n penedeixo, de les oportunitats que vaig deixar passar per anar com els burros no mirant enlloc que no fos en la seva direcció també. I me'n adono que no en parlo massa sovint d'això així en públic, serà que ho hem superat (jajajaj, per fi), serà que ja tant me fa el que digui i pensi la gent i que ara em dedico a intentar buscar la meva felicitat; massa sovint la tenim molt aprop i no la veiem, perquè la busquem en grans canvis i grans plans, quan està quasi sempre en les coses més petites, en les actituds, en gent que tenim molt propera i que ens ho posa fàcil. 
 
Hi ha coses que s'han d'acabar perquè en puguin començar de noves... i al revés, hi ha coses que no podran començar mai si no n'acabes algunes que estan allà estancades a la teva vida... allà fent arrels no sé amb quina finalitat. 
 
Aquí al final ja no parlava del meu "amic" cabró, ni del noi amb el que jo vaig acabar perdent el temps, ... parlava de tot i de res, ... però com diu la cançó "todos los finales son el mismo repetido" i...  que me'n he anat vaja ;) . 


Busqueu la vostra felicitat,

                 que, de vegades, ... pot ser tan tonta com que algú vulgui sopar amb tu.

2 comentarios:

  1. pues si cari... a vegades és així de senzill. O que algú et vingui a esperar a la sortida
    ;-)

    ResponderEliminar
  2. YEEEEESSSS !!!!
    :)

    http://www.youtube.com/watch?v=gXpY7uZTpvA

    "¿Sabes qué me jode también? Lo que más de todo... que no te puedan ir a buscar a la salida... A mí es lo que más me gustaría. Trabajar en un despacho de lo que sea, da igual, pero que me vayan a buscar a la salida. ¿Te imaginas? Y verle esperando desde la ventana, que sea muy, muy guapo y se mueran todas de envidia. Fijate, ya sólo decirlo es la hostia: " Ven a buscarme " El amor es eso, ¿no? Que te vayan a buscar a la salida... El resto es todo una mierda, ni flores, ni anillos... por mí se lo pueden meter todo por el culo, pero que te vayan a buscar a la salida..."

    LAIA

    ResponderEliminar