Where is Miss Laia... By myself

A classe d’anglès m’he assegut a la cadira que estava davant de la finestra, on donava el solet... El Gary feia preguntes i jo poc a poc, sense adonar-me’n, he fet allò que faig tan bé de marxar cap a un altre lloc sense que ningú se’n adoni. L’escalfor del sol m’ha portat a la sorra de Port Bo; igual que Proust amb la magdalena he fet un viatge a través dels sentits. Jo portava un bikini groc i l’Aru i l’Aina reien estirades a la meva tovallola King-size, de ratlles de colors, i ens fèiem fotos amb un pareo lligat al cap a modo de turban (cosa que la pròxima vegada farem millor gràcies a l’experiència adquirida per l’Aina, aquests dies, al Marroc).
-          ... Miss Laia?
 M’he sentit com si tingués 14 anys i em “pilléssin” passant-me notes amb la Gise enmig de classe a l’ “insti”.
 -          Sorry?
Crec que encara somreia ajaguda a la sorra quan el Gary m’ha despertat.
-          Sorry Gary... I was...
-          Yes... I see...  – ha rigut.