És la meva forma habitual d'escriure, perquè les coses se'm acudeixen pel carrer caminant, o a casa mentre frego els plats, o al metro quan escolto una conversa entre un pare i la seva filla... O dalt de l'avió... I no sempre tinc l'ordinador a mà, però sempre duc un bloc. I el trec ràpidament i hi anoto quatre frases desordenades i amb mala lletra, però ja em serveixen per després recordar-me del que volia dir... I al bloc, al bloc amb "C", l'altre dia hi vaig anotar que de vegades la sang et bull i no hi pots fer res, i saps que no tens raó, saps que no és adult, que no toca o no hi tens dret... però et bull. I ara l'he obert i ho he llegit i no recordo perquè ho vaig escriure en aquell moment però em va com anell al dit, perquè, ara mateix em bull que dóna gust. I és que no puc amb la injusticia i no hi ha res que m'enervi més que la impotència. I no parlo més i callo aquí, que hi ha molts espies i no em convé dir segons quines coses però... UN DIA... UN DIA PARLARÉ SENYOR X i ... quan jo no estigui aquí sota i vostè no m'hagi de pagar el sou... AI... LLAVORS... OTRO GALLO CANTARÁ...
Quins nassos...
osssssssssssssstresssss
YA HE RECORDADO PORQUE LO ESCRIBÍ ESTO EL OTRO DÍA... que me hervía la sangre por un tema totalmente distinto al de hoy... ;)
ResponderEliminarLAIA