Tornar a Madrid...
Sempre resulta esgotador però molt gratificant. I recordes que de vegades n'hi ha prou amb sortir de casa per aprendre coses noves, que no cal que vagis massa lluny, però que va bé canviar la rutina uns dies i fer coses diferents de les que fas normalment -ni millors ni pitjors- i veure gent que no és amb la que et creues cada dia al passadís de la feina, o de casa...
Arribar de nit i veure-la allà, que et vigila, tal com diu la cançó... M'encanta la Puerta de Alcalá (no sé si perquè em recorda a la cançó o és al revés). Molta teoria, molta història, molt estar dempeus, molt mal a les cames, ... un Prado amb guia de luxe, parcial evidentment, algunes canyetes, algunes croquetes i alguns gin-tonics també... en curiosa companyia; que la vida té aquestes coses i et porta a retrobar-te amb algú que fa 17 anys que coneixes però que... realment... casi no coneixes...
Així que ja veieu, hem fet cultura, hem menjat, hem rigut, hem ballat... hem delinquit (no donaré detalls) i hem perdut un avió, sí, per primer cop a la vida; una cosa més que puc dir que he fet.
Per tot hi ha una primera vegada... i un viatge sempre té sorpreses guardades per a nosaltres.
I tenia una llum tan maca la Almudena...
P.D.: Sólo me ha faltado una cosa, madrileño ;) Lo que se llega a hacer para ahorrarte un "gin", luego decís de los catalanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario