Del bloC al bloG... i em bull la sang BY LAIA

És la meva forma habitual d'escriure, perquè les coses se'm acudeixen pel carrer caminant, o a casa mentre frego els plats, o al metro quan escolto una conversa entre un pare i la seva filla... O dalt de l'avió... I no sempre tinc l'ordinador a mà, però sempre duc un bloc. I el trec ràpidament i hi anoto quatre frases desordenades i amb mala lletra, però ja em serveixen per després recordar-me del que volia dir... I al bloc, al bloc amb "C", l'altre dia hi vaig anotar que de vegades la sang et bull i no hi pots fer res, i saps que no tens raó, saps que no és adult, que no toca o no hi tens dret... però et bull. I ara l'he obert i ho he llegit i no recordo perquè ho vaig escriure en aquell moment però em va com anell al dit, perquè, ara mateix em bull que dóna gust. I és que no puc amb la injusticia i no hi ha res que m'enervi més que la impotència. I no parlo més i callo aquí, que hi ha molts espies i no em convé dir segons quines coses però... UN DIA... UN DIA PARLARÉ SENYOR X i ... quan jo no estigui aquí sota i vostè no m'hagi de pagar el sou... AI... LLAVORS... OTRO GALLO CANTARÁ...

 

Quins nassos...

 

osssssssssssssstresssss

 

DALE AL PLAY: ME ARDE, me está quemando...

... sempre té sorpreses... By Laia

Tornar a Madrid...

Sempre resulta esgotador però molt gratificant. I recordes que de vegades n'hi ha prou amb sortir de casa per aprendre coses noves, que no cal que vagis massa lluny, però que va bé canviar la rutina uns dies i fer coses diferents de les que fas normalment -ni millors ni pitjors- i veure gent que no és amb la que et creues cada dia al passadís de la feina, o de casa... 

Arribar de nit i veure-la allà, que et vigila, tal com diu la cançó... M'encanta la Puerta de Alcalá (no sé si perquè em recorda a la cançó o és al revés). Molta teoria, molta història, molt estar dempeus, molt mal a les cames, ...  un Prado amb guia de luxe, parcial evidentment, algunes canyetes, algunes croquetes i alguns gin-tonics també... en curiosa companyia; que la vida té aquestes coses i et porta a retrobar-te amb algú que fa 17 anys que coneixes però que... realment... casi no coneixes...

Així que ja veieu, hem fet cultura, hem menjat, hem rigut, hem ballat... hem delinquit (no donaré detalls) i hem perdut un avió, sí, per primer cop a la vida; una cosa més que puc dir que he fet. 

 

Per tot hi ha una primera vegada... i un viatge sempre té sorpreses guardades per a nosaltres. 

I tenia una llum tan maca la Almudena...

P.D.: Sólo me ha faltado una cosa, madrileño ;) Lo que se llega a hacer para ahorrarte un "gin", luego decís de los catalanes.

Where is Miss Laia... By myself

A classe d’anglès m’he assegut a la cadira que estava davant de la finestra, on donava el solet... El Gary feia preguntes i jo poc a poc, sense adonar-me’n, he fet allò que faig tan bé de marxar cap a un altre lloc sense que ningú se’n adoni. L’escalfor del sol m’ha portat a la sorra de Port Bo; igual que Proust amb la magdalena he fet un viatge a través dels sentits. Jo portava un bikini groc i l’Aru i l’Aina reien estirades a la meva tovallola King-size, de ratlles de colors, i ens fèiem fotos amb un pareo lligat al cap a modo de turban (cosa que la pròxima vegada farem millor gràcies a l’experiència adquirida per l’Aina, aquests dies, al Marroc).
-          ... Miss Laia?
 M’he sentit com si tingués 14 anys i em “pilléssin” passant-me notes amb la Gise enmig de classe a l’ “insti”.
 -          Sorry?
Crec que encara somreia ajaguda a la sorra quan el Gary m’ha despertat.
-          Sorry Gary... I was...
-          Yes... I see...  – ha rigut.

¡TÚ SÍ QUE SABES! by Laia

Empezar un miércoles como Dios manda (he aquí la definición): 

Abrir un ojo un miércoles y descubrir que OH MY GOD! llegas tardíiiiiiisimo al curro, entrar en la ducha después de sortear los restos de ropa, de ayer noche, del suelo de mi habitación, salir congelada despotricando por el pasillo medio en pelotas, enfundarme unos tejanos un jersey, bajar volando las escaleras (intentando no matarme en el intento)... coger un taxi, gastarme 10€ de buena mañana (así pim pam como si fuera yo una de las Koplowitz) y llegar al trabajo justo para abrir la puerta del SIOE, sentarme delante del ordenador en el que tecleo ahora mismo estas letras, escuchar el rugir de mis tripas y pensar ¡LEÑE, NO TENGO UN PUTO DURO PARA DESAYUNAR!... y ¡ah... no he traído tupper para comer! - ¡qué fantástica, fantástica esta fiesta!- es que estoy de un divertido hoy..., y terminar abriendo el bolso para darme cuenta que alguien me lo ha robado y lo ha sustituido por un campo de batalla con asas. (Eso sí, he encontrado dentro algo para desayunar). 

 

 

¡LAIA, TÚ SÍ QUE SABES CÓMO HACER QUE LA MAÑANA DEL MIÉRCOLES TE QUEDE BIEN COMPLETITA!

(¡qué digo "la mañana”, si sólo ha pasado una horita!, imagináis la de emociones que me depara el día... esto va ser apoteósico queridos amigos; si salgo de ésta mañana os la cuento).

La decisió que et fa somriure... By Laia

Aquest matí parlava amb una amiga que tenia un dubte, em comentava les dues opcions... Què et ve de gust?. Dona, em ve més de gust això... i ha rigut. Doncs ja ho tens, li he dit.

Sóc una persona generosa i penso en la gent que em rodeja, tinc empatia i m'agrada fer-los contents, però, de vegades, està molt bé triar el què et fa somriure. 

L'opció A, està molt bé i és molt adequada... sí. Però... si penso en que em quedo amb l'opció B... se'm dibuixa un somriure immediatament a la cara. 

 

El meu consell de dimarts per la tarda és que de tant en tant TRIÏS L'OPCIÓ QUE ET FA SOMRIURE.

 

 

I acabo d'escriure aquesta entrada i em pregunto... si no ho havia dit això ja abans... ¿?

ELS NENS, LO MÉS INTERESSANT DEL DIA by Aru

Ahir, a classe d´anglès, intentava explicar un conte als nens.
"Oh, look!...¡Sam is wearing a dummy (un chupete)! Mummy says: Sam...you are not a baby!..."
"La.... la... la ..la ...la meva...la meva mami, la meva mami té un baby a la panxa!"
"Oh, really?Cool" M´interesso per ella, però ja està. Em disposo a seguir la història.
"Sam is not a baby . Mummy tells Sam..."
"La meva mami no té cap baby" salta un altre.
Ok.
"Pues la meva mami está en el pueblo"
Fantastic.
"Pues la meva, la meva...pues la meva mami no està  a ningun lloc"
OH no??? really?? Ok Raquel. La teva mami no està enlloc.  Expediente X.
Jejeje.
Després vaig tenir al grup dels peques, bueno, encara més peques vull dir.
La Iris, que és molt rondinaire, i avegades quan no té ganes de fer classe s´asseu d´esquena a mi, sí sí, i la tia té 2 anys i pico eh!...total, que ahir estava de bon humor. I és molt divertida perquè li dius una paraula i la repeteix...i no té res a veure. Per exemple: digues thankyou Iris, i diu "Panko" i tu "Than...kyou. THAN-KYOU" i ella "TIN-PA"
Em feia pensar en un capítol de friends que el Joui, (Com s´escriu ...? Joeui, Jowi,Joey...Sí! JOEY...no?)...volia aprendre francès...

Lo millor de la tarda, però, va ser quan el Marc volia agafar uns macarrons crus que portava a la seva butxaca de darrera dels pantalons, i anava donant voltes sobre sí mateix per arribar-hi. Va ser molt còmic.

AMANDA TODD by Aru

L´altre dia, al curs, parlàvem del bulling, de les noves tecnologies... de fer un bon ús d´ internet... I em vaig enrecordar que fa uns mesos vaig llegir l´article d´aquesta noia, a la Vanguardia, que deia que ella mateixa havia fet aquest video, i que volia que es difongués.
Així ho fem, doncs.
(Poseu "full screen", q sino no es veu bé.)

Resumiendo intensamente... By Laia

Vamos por partes...

De vuelta al cole... empezaría por decir que es un shock importante el volver al curro después de... ¿cuántos días?..., después de unas 3 semanas de vacaciones, PERO QUIETOS PARAOS que ya veo que se me echan ustedes a la yugular, NO ME QUEJARÉ NI UNA PIZCA puesto que sé que soy una privilegiada. Que vuelvo con una sonrisa, con ganas de trabajar, con un año nuevo por delante, que se presenta interesante.

Así que resumiendo (como diría mi amigo Joaquin), estoy feliz y radiante. Además y para mi sorpresa los Reyes Magos me han traído muchos regalitos, así que se ve que he sido buena... ¿?.

Terminó el 2012 y con las uvas llegaron las valoraciones del año pasado, los proyectos para el que empieza, las reflexiones... los arrepentimientos mejor que no, que nunca me han gustado (...siempre que me confieso me doy la absolución), que de las cosas malas hay que aprender, ¡que nos sirva de algo cagarla leñe!. Yo personalmente he aprendido del 2012 que hay cosas que tienes que vigilar a quién se las cuentas, que no hay nada más importante que el respeto, que a veces nos lo pasamos por el forro de los... porque se nos va la olla, porque somos humanos y no es una excusa, sólo una realidad. No estoy contenta de todo lo que he hecho, pero sí de muchas cosas, y de las otras intentaré acordarme un poquito (lo justo para que no me torturen, lo justo para no repetirlas).

También he aprendido que se ve que sí, que la vida te da sorpresas... y que a veces hasta son buenas ;)

Una vez más escribo en castellano puesto que mis deseos para el año nuevo son generales, a todos mis amigos y conocidos, también a los que no son catalanoparlantes (gallegos, madrileños, belgas, maños, vascos, chilenos, mejicanos... y demás), aunque le pudiera sorprender a la mujer esa de Intereconomía de la que me esfuerzo en no aprenderme el nombre y a la que un día voy a matar. ¡Yonqui mentirosa...!.

Desearos a todos un feliz 2013 y que se cumplan algunos de los propósitos que os habéis hecho. Si se cumple uno, en realidad, yo creo que nos podemos dar por satisfechos.

Que viváis muchas experiencias intensas, que son las que nos mueves y remueven, las que nos trastocan; las mejores
  

                                                                                             

Je ne regrette rien

http://www.youtube.com/watch?v=fFtGfyruroU

                                                                                                     ("Nos tocaba crecer y crecimos, vaya si crecimos, cada vez con más dudas, más viejos, más sabios, más primos" de Resumiendo de J. Sabina)

Ya vienen los Reyes... By Laia

Porto tot el matí taral·lejant aquesta cançó, deu ser que sí, que estan a prop i que l’estrella màgica exerceix aquesta influència sobre mi.

Era molt bonic quan realment crèiem que un cop a l’any podíem demanar allò que desitgéssim i casi segur que es compliria, realment era fantàstic.

Estimats Reis Mags:

Aquest any he sigut bona, més o menys... he intentat ser bona, això sí, Així que m’agradaria que em portéssiu un cotxe i una casa (sense hipoteques per favor). Per la meva germaneta un nou lloc de treball en el que no es passi el dia cagant-se amb tothom i posant-se dels nervis. Per la meva germana bessona una esquena nova. Pel meu germà una motivació que el torni boig (I QUE NO SIGUI LA PLAY). Pels meus pares molta feina i per les meves àvies salud (per la de Badalona una cadira de rodes que pugi escales i un braç nou, també). No us preocupeu que el novio massatgista i que esigui bo no us el demano, entenc que pels Reis Mags també hi ha impossibles.

Que tingueu tots una Nit de Reis molt màgica i un dia següent ple de sorpreses. Que pogueu fer de Reis i Reines per algú, concedint-li alguna de les coses que tant desitja; és posible, només heu de llegir les Cartes dels que us rodegen amb atenció.

TU POTS ...by Aru

Si teniu 20 minuts i voleu veure un video molt maco, que ens ensenya moltes coses, que ens explica que podem fer el que volguem, però que...primer...HO HEM DE CREURE.....
Si teniu una estoneta...seieu i mireu això. Aviam què en penseu.

http://www.youtube.com/watch?v=brYMN1dzT6w

i si algú vol més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Nick_Vujicic

RESPONENT by Aru

Aquests dies estic fent un curs de "directora-coordinadora d´activitats de lleure". Aquest és el nom del curs, però realment estic aprenent moltes coses que em serveixen per la meva vida, de cada dia, que puc aplicar a la meva rutina. Que hauríem d´aplicar a la nostra vida.
Tinc molta informació i ara no us vull bombardejar amb una pluja d´idees... però l´altre dia un profe molt guai que tinc ens explicava que , davant la vida, hi ha gent que RESPON, i hi ha gent que REACCIONA.
Penseu...quina´és la diferència?? Reaccionar sona més a .... impúls, oi?
Doncs la resposta és senzilla. I certa, en la meva opinió:
Si el que SENTS, PENSES i  FAS té coherència, estàs responent.
Si no en té....simplement reacciones.
Respondre davant la vida ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos, ens fa sentir més satisfets, i ens apropa als nostres objectius.

Per exemple:
Jo t´estimo...penso que vull estar amb tu...i faig el que sigui per aconseguir-ho.
Això és una resposta.
Jo t´estimo, però tinc por...i no penso que pugui conseguir estar amb tu... osigui que estic amb qualsevol i vaig fent. Això no és cap resposta. No és cap compromís.

És la nostra vida. Agafem-la per les banyes, guiem-la, treiem-ne el profit que poguem.
Lluitem per les coses que valen la pena.
És la nostra oportunitat.
És tot el que tenim.
Podem fer-ho. Només ho hem de creure.

FELIÇ 2013 a tots!!!!!!