Pujo a l´autobús i m´assec en un d´aquells seients que estan d´esquena i que es toquen per darrere amb un altre. No m´agrada gens anar d´esquena, però és l´únic que hi ha lliure, i estic rebentada. Pfff...vaig pensant en les meves coses, deixo caure el cap ...
-Ui...perdó! - li he donat un copet a la senyora de darrera
-Home...
-M´he arrepenjat sense voler. Perdoni.
- Home, és que no és el primer cop eh...- la dona té ganes de discutir tú!
-Bueno em sap greu, ja li he dit
-Home és que els seients són individuals - joder la tia...
-Molt bé senyora, que sí. Que m´he arrepenjat. Soc humana. Ja està...quanta intolerància!
-Però què s´inventa??- en aquest punt la dona crida indignada i tot l´autobús ens mira.- Si és vostè que s´ha tirat a sobre meu!- En sèrio eh. Tal i com us ho explico.
-Bueno senyora ja està eh!! M´he arrepenjat un cop, potser 2 i no me n´he adonat. M´he disculpat. YA VALE!!
La senyora calla d´una vegada, sorprenentment i jo em torno a girar disposada a seguir el meu trajecte. Al.lucinada. Penso que almenys la tia ja s´ha desfogat i no ho pagarà amb el marit (pobre, el compadeixo si és que el té) quan arribi a casa. S´ha d´estar realment molt amargat per enfadar-te TANT per una xorrada com aquesta ,oi?
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
que radical que eres! sí señor. jajajaja
ResponderEliminarARU
SERA PUTA LA TIA GUARRA!!!!!!!
ResponderEliminarde que cony va la gent? te rao l'alex, fare un grup a facebook: tia del autobus suicidate cabrona, jajaja... quina pena que no anessis amb la laia, segur que l'hagues pegat!
aina