Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

jueves, 19 de noviembre de 2009

la friki de la tarda By Laia

La friki de la tarda m´acaba de trucar per explicar-me la seva vida. Ella vol estudiar infermeria, encara que té 54 anys, perquè
ara que les filles són grans ara puc... M´ha dit que ella deu tenir accés perquè no té un FPII, ni un Grau Superior, però és tècnica administrativa,
i ella ha decidit que és lo mateix que un FPII. Com de fet li van dir a l´Ajutament de Terrassa, n´hi havia una noia que li va dir que era lo mateix,
i va quedar segona de la llista ella... ¿?
Per favor senyora que li estic dient que vingui i que ja veurem quins títols té i quina validesa tenen i si pot accedir o no...
Però ella s´empenya en seguir explicant-me més detalls de la seva aventura en aquest món... perquè hi ha persones que tenen 60 anys i que poden
fer millor d´infermeres que noies més joves... (jo aquí ja he optat per callar, mudita estic més mona i ella que parli, pobre dona, si només es vol desfogar,
no la deu escoltar ningú a casa seva, i no m´extranya, quin tostón,...)
i va repetint el que jo dic...

- Vostè vingui i porti el certificat- Jo vinc i porto tot el que tinc – jo no he dit això bona dona però és igual, ella no escolta
- I així mirarem si pot accedir o no
- Clar, mirem si puc accedir perquè potser no puc i m´estic aquí preocupant per el preu... I sap si és fàcil aparcar per aquí?
- Miri, doncs no en tinc ni idea, jo vinc amb transport públic... jejeje... ho sento.- Ja, clar, però és que jo vinc des de Montcada perquè visc allà i ... (un altre rollo macabeo, el que s´ha d´aguantar)
- Ja ho entenc, doncs no ho se senyora
- I zones verdes o blaves? – (va en sèrio eh! No us prenc el pèl!)
- No ho se...
- Ja... no sap si hi ha puesto...
- Doncs no - (però que és tonta?)
- I amb qui he tingut el plaer de parlar?
- Amb el Servei d´Informació a l´Estudiant, qualsevol cosa pregunti pel SIOE i ja està, d´acord?- Amb el Servei d´informació... molt bé... i sempre està vostè senyoreta? – (clar, deu haver pensat que si li ha d´explicar un altre cop la Biblia amb vers a algú diferent, que vaya palorro)
- Sí, estic jo, i sinó la meva companya...
- D´acord,.. jo o la meva companya. Moltes gràcies doncs, molt agraïda.
- Adéu, adéu...


(no m´he equivocat eh! Ha repetit... JO O LA MEVA COMPANYA, d´acord...)

5 comentarios:

  1. JAJAJAJA!!!!!!! que bo m he partit la caixa aqui jo sola, si q hi ha gent friki si...Laia molt be per la paciencia que has tingut i per no haver-li fotut cap moc amb la zona verda o blava o q cony mes vol senyora!

    mua!
    aina

    ResponderEliminar
  2. jajajjaa jo o la meva companya... i aquesta empanada ha de fer d infermera, vaya perill!


    aina

    ResponderEliminar
  3. akesta dona el que necessita és una infermera directament, no estudiar la carrera!!!!! jajajaj

    ResponderEliminar
  4. Yo tengo un abelete en el curro que me compra clavos y herraduras para hacer murales decorativos, el señor tiene una página web donde va colgando todas sus obras de arte y además va con un portafolios repleto de fotos de los diferentes estadíos a los que somete las herraduras antes de ponerlas en el mural.....bla bla bla.... a que ralla de la hostia...pues imagínatelo cada dos semanas explicándote las mil y una batallitas de sus quehaceres cotidianos...SOCORROOOOOO

    ResponderEliminar
  5. jajajajaja! me imagino que debe de ser durillo también el abelete! ; )
    LAIA

    ResponderEliminar