EL TONI I L´ELENA by Aru

Seguint en la línea de les coses fantàstiques que diuen els nens us n´explico un parell que he sentit avui, a l´escola:
El Toni i l´Elena miraven un conte, llavors el Toni em diu:
-Duna (allà cadascú té la seva pròpia versió del meu nom) ara miro un conte amb l´Elena, vale? (el Toni sempre diu "vale" jeje.)
-Molt bé Toni, però aneu a seure a la taula.
-Vale, amb l´Elena.
- Sí, sí, amb l´Elena.
Llavors el Toni segueix mirant el conte i diu, pensativament i escoltant-se a ell mateix:
- El Toni i l´Elena.
Com si fos el títol d´una història d´amor.
Brutal.

Llavors ha entrat el Bruno (jo estava al lavabo, canviant bolquers)
-Allunaaa... (ho diu amb una cantarella com de queixa, arrossegant l´última lletra. Sempre ho fa.)
-Què passa Bruno?
-Mira que m´he fet aquíiii? (i em senyala la bamba, tota bruta)
-Què és això?
-Una... (i pensa una mica )... una brutada.
-Ah... que t´has embrutat, oi?
-zí....
(jejeje)

És que són boníssims!