Ara fa just 1 any que marxàvem de gira. El Roger i jo vam tornar el primer cap de setmana per celebrar el meu cumple. I ja havíem estat a Madrid, Gijón i La Corunya.
Trucaves a casa i deies: "Ahir vaig estar a Córdoba, ara estem a Sevilla i d´aquí 3 dies marxem a Màlaga." I en una setmana fèiem mil coses, estàvem a 3 llocs diferents, visitàvem catedrals, museus, alcàzars... Teníem consciència de cada dia.
Demà torna a ser divendres, i les setmanes ara em passen volant. I m´agrada el què faig, però totes són més o menys igual: al matí al cole amb els peques, i a la tarda a donar classe de dansa.
I passen els dies sense adonar-me´n.
Però hauria de ser al revés, no? La monotonia fa que el temps passi lent, i en canvi quan fas moltes coses i t´ho passes bé... passa ràpid.
En fí, que ha passat 1 any... i el dissabte és el meu aniversari. El nostre. Jeje. I seguiré intentant ser millor, millor persona, s´entén, i com va dir algú, omplint els anys de vida, i no la vida d´anys.
Ademés això de l´edat és molt relatiu, i ja sabem que no ens fem més madurs (no necessàriament, vull dir), ni més responsables, ni més llestos.
I no és més savi el que en té 40 i no aprèn res, ni es para a pensar, i va fent... Sinó el que en té 20, o els que sigui, però ha après alguna cosa de tot allò que li ha passat.
Perquè el temps ens dóna experiències... però n´hem de treure profit.
I això, i no els anys, és el que ens fa créixer.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
No hay comentarios:
Publicar un comentario