Yo no jugaba para no perder,
tú hacias trampas para no ganar;
yo no rezaba para no creer,
tú no besabas para no soñar.
Ell i ella. Es coneixen, s´agraden, comencen a sortir...
Cada cop s´agraden més i quan estàn junts... estàn tan bé!
Ell la deixa abans que la cosa vagi a més. No vol patir.
Probablement sabeu d´alguna història similar; jo recordo escoltar-les de petita, a les pel.lícules, i després m´ho he anat trobant al meu voltant, i com més gran et fas més t´ho trobes. Deu ser que amb el temps ens tornem covards.
Cada cop que escolto una d´aquelles frases ( no vull enamorar-me de tu, no vull sortir amb ningú perquè ho he passat molt malament, m´agrades tant que...millor que ho deixem aquí, ja he patit molt...) em pregunto:
Pot més la por que el sentiment d´estar tan bé ?
Ja sé que sempre hi és, aquesta por, però... pot més?
No ho entenc. No ho entendré mai.
Si una cosa, en aquest cas estar amb algú, et fa sentir bé... no deu ser dolent per tu!
Per què privar-te´n?
Per què deixar que guanyi la por?
Sempre m´ha sorprès la gent que pot ser tan... pràctica, en qüestió de sentiments. Suposo que és perquè jo mai ho podria ser. No importa el mal que m´haguéssin fet abans.
Hi ha moments en què mana el cor. Altres moments ja li tocarà manar al cap.
En fí... I ja sé que no dic res de nou, està clar que si no jugues... no perds, però si jugues... pot ser que guanyis.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Molt bó, carinyo!
ResponderEliminarSí, jo crec que és absurt no començar una relació (diguem-li partida) per por al que pugui passar. No té sentit. Però crec que una vegada estàs jugant és molt important saber jugar amb el cap també, no només amb el cor. I així casi segur que guanyes la partida.