Sóc la primera que s´indigna quan escolta les paraules MALTRACTAMENT-ABÚS- VIOLÈNCIA DE GÈNERE- MENORS, ... per les notícies però, per favor, calmem-nos una miqueta i pensem, reflexionem, INFORMEM-NOS sobretot abans de jutjar o sentenciar la típica frase de FILL DE PUTA!.
Em sembla molt i molt trist que estiguis compartint la teva vida amb una noia, que aquesta noia tingui una filla de 3 anys (que no és filla teva) i que tu la cuidis i un dia la portis al parc infantil, on la nena cau i es dóna un cop al cap, que l´acompanyis al metge, qui t´envia cap a casa després de donar-li una aspirina a la nena, que hi tornis a anar, i li facin una exploració i et culpin d´abusar d´ella i de maltractar-la. A veure, no siguem paranoics, que actualment hi hagi molts casos, MASSA, de maltractaments infantils, no vol dir que tots els pares, ni els padrastres, vagin repartint osties a tort i a dret ni violant a les seves filles, PER FAVOR! Una mica de calma senyores i senyors, respirem i pensem que els nostres actes poden tenir conseqüències, ...
Suposo que tots sabeu de la notícia que parlo, i si no ho sabieu ara ja us en podeu fer una idea.
La nena s´ha mort i la parella, deixant a part el drama obvi, ha hagut d´aguantar i el que els hi queda encara, segur, una hipòtesi errònia... només un error, una equivocació... però... VAYA CON EL ERROR EH! S´han cobert de glòria amb el pobre noi (que deu haver de caminar pel carrer amagant-se perquè no el matin a cops (sense parlar ja de si les mirades matessin...).
Una mica de prudència, que hi ha acusacions que són molt greus per haver d´aguantar-les si són falses.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
lunes, 30 de noviembre de 2009
martes, 24 de noviembre de 2009
VISC A LA SEGURETAT SOCIAL! by Aru
Estic al C.A.P. Són les 9:40 del matí i tenia hora a i mitja. Encara tinc 3 persones al davant; un d´ells un noi que tenia hora a les 9, osigui que porten uns 40 minuts de retràs. M´hauré d´estar aquí una hora per una cosa de 5 minuts. Fantàstic. No tinc vida jo. Visca la seguretat social!
L´últim dia que havia estat aquí eren les 8 del vespre i vais pensar, és clar, porten tot el dia de visites… només que cada una s´allargui una mica… Però avui he demanat hora a les 9:30!!! No són hores per portar tant de retràs! Què calculen??3 minuts per visita?
Li pregunto a una senyora que està al meu costat quina hora li han donat. “No, es que yo vengo de urgencias porque estoy muy costipada.” Ah sí? Dec posar cara de circumstàncies perquè la dona ensuma i fa cara de malalta. Déu meu. “Me han dicho que me cogería a menos 25… que tenía un claro” Un claro??? En la cabeza o què??que està calba la doctora? A mi em sembla que aquesta senyora està com una rosa. No es moca ni estornuda ni res… i portem aquí casi una hora eh! Devia estar aborrida a casa, o no tenia ganes d´anar a treballar.
El problema és aquest, que intercalen els pacients d´urgències i això fa que les visites concertades es vagin enderrerint. No hauria d´haver-hi un metge dedicat només a urgències?
Són les 9:55. Encara no ha entrat el noi que té hora a les 9! La visita que està a dins porta un quart d´hora! En canvi les hores les dónen cada 5 minuts. Em poso negra. Vinga!... a passar el matí aquí! O el dia! Amor porta´m el dinar!
I jo encara, que no vinc massa soviet, però aquesta gent que té mals crònics, o revisions… es deuen passar la vida aquí!
Arriba una dona corrents “¿Han llamado a Angela Prieto?!” Jajaja, que caxonda la tia! Senyora que aquí no passa res per arribar 5 minuts tard!! Ni mitra hora!
Són les 11 i surto del C.A.P.
Visc a la seguretat social.
L´últim dia que havia estat aquí eren les 8 del vespre i vais pensar, és clar, porten tot el dia de visites… només que cada una s´allargui una mica… Però avui he demanat hora a les 9:30!!! No són hores per portar tant de retràs! Què calculen??3 minuts per visita?
Li pregunto a una senyora que està al meu costat quina hora li han donat. “No, es que yo vengo de urgencias porque estoy muy costipada.” Ah sí? Dec posar cara de circumstàncies perquè la dona ensuma i fa cara de malalta. Déu meu. “Me han dicho que me cogería a menos 25… que tenía un claro” Un claro??? En la cabeza o què??que està calba la doctora? A mi em sembla que aquesta senyora està com una rosa. No es moca ni estornuda ni res… i portem aquí casi una hora eh! Devia estar aborrida a casa, o no tenia ganes d´anar a treballar.
El problema és aquest, que intercalen els pacients d´urgències i això fa que les visites concertades es vagin enderrerint. No hauria d´haver-hi un metge dedicat només a urgències?
Són les 9:55. Encara no ha entrat el noi que té hora a les 9! La visita que està a dins porta un quart d´hora! En canvi les hores les dónen cada 5 minuts. Em poso negra. Vinga!... a passar el matí aquí! O el dia! Amor porta´m el dinar!
I jo encara, que no vinc massa soviet, però aquesta gent que té mals crònics, o revisions… es deuen passar la vida aquí!
Arriba una dona corrents “¿Han llamado a Angela Prieto?!” Jajaja, que caxonda la tia! Senyora que aquí no passa res per arribar 5 minuts tard!! Ni mitra hora!
Són les 11 i surto del C.A.P.
Visc a la seguretat social.
jueves, 19 de noviembre de 2009
la friki de la tarda By Laia
La friki de la tarda m´acaba de trucar per explicar-me la seva vida. Ella vol estudiar infermeria, encara que té 54 anys, perquè
ara que les filles són grans ara puc... M´ha dit que ella deu tenir accés perquè no té un FPII, ni un Grau Superior, però és tècnica administrativa,
i ella ha decidit que és lo mateix que un FPII. Com de fet li van dir a l´Ajutament de Terrassa, n´hi havia una noia que li va dir que era lo mateix,
i va quedar segona de la llista ella... ¿?
Per favor senyora que li estic dient que vingui i que ja veurem quins títols té i quina validesa tenen i si pot accedir o no...
Però ella s´empenya en seguir explicant-me més detalls de la seva aventura en aquest món... perquè hi ha persones que tenen 60 anys i que poden
fer millor d´infermeres que noies més joves... (jo aquí ja he optat per callar, mudita estic més mona i ella que parli, pobre dona, si només es vol desfogar,
no la deu escoltar ningú a casa seva, i no m´extranya, quin tostón,...)
i va repetint el que jo dic...
- Vostè vingui i porti el certificat- Jo vinc i porto tot el que tinc – jo no he dit això bona dona però és igual, ella no escolta
- I així mirarem si pot accedir o no
- Clar, mirem si puc accedir perquè potser no puc i m´estic aquí preocupant per el preu... I sap si és fàcil aparcar per aquí?
- Miri, doncs no en tinc ni idea, jo vinc amb transport públic... jejeje... ho sento.- Ja, clar, però és que jo vinc des de Montcada perquè visc allà i ... (un altre rollo macabeo, el que s´ha d´aguantar)
- Ja ho entenc, doncs no ho se senyora
- I zones verdes o blaves? – (va en sèrio eh! No us prenc el pèl!)
- No ho se...
- Ja... no sap si hi ha puesto...
- Doncs no - (però que és tonta?)
- I amb qui he tingut el plaer de parlar?
- Amb el Servei d´Informació a l´Estudiant, qualsevol cosa pregunti pel SIOE i ja està, d´acord?- Amb el Servei d´informació... molt bé... i sempre està vostè senyoreta? – (clar, deu haver pensat que si li ha d´explicar un altre cop la Biblia amb vers a algú diferent, que vaya palorro)
- Sí, estic jo, i sinó la meva companya...
- D´acord,.. jo o la meva companya. Moltes gràcies doncs, molt agraïda.
- Adéu, adéu...
(no m´he equivocat eh! Ha repetit... JO O LA MEVA COMPANYA, d´acord...)
ara que les filles són grans ara puc... M´ha dit que ella deu tenir accés perquè no té un FPII, ni un Grau Superior, però és tècnica administrativa,
i ella ha decidit que és lo mateix que un FPII. Com de fet li van dir a l´Ajutament de Terrassa, n´hi havia una noia que li va dir que era lo mateix,
i va quedar segona de la llista ella... ¿?
Per favor senyora que li estic dient que vingui i que ja veurem quins títols té i quina validesa tenen i si pot accedir o no...
Però ella s´empenya en seguir explicant-me més detalls de la seva aventura en aquest món... perquè hi ha persones que tenen 60 anys i que poden
fer millor d´infermeres que noies més joves... (jo aquí ja he optat per callar, mudita estic més mona i ella que parli, pobre dona, si només es vol desfogar,
no la deu escoltar ningú a casa seva, i no m´extranya, quin tostón,...)
i va repetint el que jo dic...
- Vostè vingui i porti el certificat- Jo vinc i porto tot el que tinc – jo no he dit això bona dona però és igual, ella no escolta
- I així mirarem si pot accedir o no
- Clar, mirem si puc accedir perquè potser no puc i m´estic aquí preocupant per el preu... I sap si és fàcil aparcar per aquí?
- Miri, doncs no en tinc ni idea, jo vinc amb transport públic... jejeje... ho sento.- Ja, clar, però és que jo vinc des de Montcada perquè visc allà i ... (un altre rollo macabeo, el que s´ha d´aguantar)
- Ja ho entenc, doncs no ho se senyora
- I zones verdes o blaves? – (va en sèrio eh! No us prenc el pèl!)
- No ho se...
- Ja... no sap si hi ha puesto...
- Doncs no - (però que és tonta?)
- I amb qui he tingut el plaer de parlar?
- Amb el Servei d´Informació a l´Estudiant, qualsevol cosa pregunti pel SIOE i ja està, d´acord?- Amb el Servei d´informació... molt bé... i sempre està vostè senyoreta? – (clar, deu haver pensat que si li ha d´explicar un altre cop la Biblia amb vers a algú diferent, que vaya palorro)
- Sí, estic jo, i sinó la meva companya...
- D´acord,.. jo o la meva companya. Moltes gràcies doncs, molt agraïda.
- Adéu, adéu...
(no m´he equivocat eh! Ha repetit... JO O LA MEVA COMPANYA, d´acord...)
UNA IMATGE VAL MÉS by Aru
Quan veus la 1ª fotografia d´aquella dona desfigurada vas seguidament a llegir el cartellet de sota, esperant saber quina desgràcia, o accident, o quina guerra n´ha sigut la causa. Però la sorpresa vé quan llegeixes que va ser el seu cosí, o el seu marit, o el seu pare que li va tirar àcid a la cara i li va cremar.
És el reportatge guanyador del FotoPres d´aquest any. Retrats de dones de Pakistán a qui algun familiar es va creure amb dret de castigar d´aquesta manera.
Cada foto, cada dona, té una història. Són molt impactants i molt dures. Perquè són reals.
Els 3 reportatges guanyadors del FotoPres 09, així com els projectes realitzats amb les beques otorgades, estan exposats al Caixafòrum i us recomano moltíssim que l´aneu a veure.
Ademés és gratuït.
Us deixo el link per si voleu més informació:
http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/activitats.actividad_es.html?idActividad=33432
Haig de dir que un cop vist el 1r reportatge és difícil desconectar, en sèrio, potser seria millor deixar-lo pel final. Però tot i així val la pena veure el 2on premi(personalment em va agradar molt, sobretot la llum i els colors de les imatges), i el 3r; així com la resta de projectes.
Espero que hi aneu i disfruteu de les imatges; no totes són dures, n´hi ha de boniques, de divertides, d´artístiques… Però el què fa que valgui més la pena és que totes tenen lloc ara. En l´any 2009. Potser en un altre país. Però en aquest món. El mateix on vivim tu i jo.
És el reportatge guanyador del FotoPres d´aquest any. Retrats de dones de Pakistán a qui algun familiar es va creure amb dret de castigar d´aquesta manera.
Cada foto, cada dona, té una història. Són molt impactants i molt dures. Perquè són reals.
Els 3 reportatges guanyadors del FotoPres 09, així com els projectes realitzats amb les beques otorgades, estan exposats al Caixafòrum i us recomano moltíssim que l´aneu a veure.
Ademés és gratuït.
Us deixo el link per si voleu més informació:
http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/activitats.actividad_es.html?idActividad=33432
Haig de dir que un cop vist el 1r reportatge és difícil desconectar, en sèrio, potser seria millor deixar-lo pel final. Però tot i així val la pena veure el 2on premi(personalment em va agradar molt, sobretot la llum i els colors de les imatges), i el 3r; així com la resta de projectes.
Espero que hi aneu i disfruteu de les imatges; no totes són dures, n´hi ha de boniques, de divertides, d´artístiques… Però el què fa que valgui més la pena és que totes tenen lloc ara. En l´any 2009. Potser en un altre país. Però en aquest món. El mateix on vivim tu i jo.
Virgen de la Amargura by Sabina
(brutal la 1a estrofa)
Rompiendo mi promesa
de no volverte a verte ni en pintura,
me he sentado a tu mesa,
Virgen de la Amargura
a jugarme a los dados nuestra suerte,
a absolverte de todos mis pecados.
Bendigo la condena,
al sólo de tu bordón que me hace fuerte
y beso tus cadenas
y quiero prometerte
ser libres como dos versos tachados
del dictado de la revolución.
Me acuso de morirte sin tu boca,
confieso que desde que te has
marchado
solo bailo en las fiestas donde tocan
la musica del vals de los ahorcados.
Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.
La guerra ha terminado,
yo vengo a arrodillarme ante tu cama.
Te rezan mil soldados
y el palacio está en llamas,
tu general arría mis banderas,
las fieras entran en la catedral.
El rey murió en el campo de batalla,
la reina se ha pasado al enemigo,
yo no me cuelgo más que la medalla
de no saber contar menos contigo.
Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.
Te vas y no te vas
y cuando vienes
rezo para que los trenes
se equivoquen de estación.
Virgen de la Amargura…
Rompiendo mi promesa
de no volverte a verte ni en pintura,
me he sentado a tu mesa,
Virgen de la Amargura
a jugarme a los dados nuestra suerte,
a absolverte de todos mis pecados.
Bendigo la condena,
al sólo de tu bordón que me hace fuerte
y beso tus cadenas
y quiero prometerte
ser libres como dos versos tachados
del dictado de la revolución.
Me acuso de morirte sin tu boca,
confieso que desde que te has
marchado
solo bailo en las fiestas donde tocan
la musica del vals de los ahorcados.
Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.
La guerra ha terminado,
yo vengo a arrodillarme ante tu cama.
Te rezan mil soldados
y el palacio está en llamas,
tu general arría mis banderas,
las fieras entran en la catedral.
El rey murió en el campo de batalla,
la reina se ha pasado al enemigo,
yo no me cuelgo más que la medalla
de no saber contar menos contigo.
Virgen de la Amarguara,
devuélveme la vida,
sin tí todo es usura
y noches perdidas
facturas,
calenturas,
heridas sin sutura,
caídas,
congeturas,
sacudidas,
cerraduras
despedidas de locura y callejón.
Te vas y no te vas
y cuando vienes
rezo para que los trenes
se equivoquen de estación.
Virgen de la Amargura…
Regals musicals by Laia
El meu aniversari va ser el dia 7 (que no és meu que és nostre però no entrarem en detalls), i m´han fet 2 regals brutals; el dia 10 va ser l´Alejandro i abans d´ahir el Sabina. Tots dos traient disc nou a pocs dies del gran aconteixement (el nostre últim cumple de vintipico).
No us aburriré amb elogis cap a cap dels dos, ... "pa gustos colores" i no a tothom li agradaran... això segur, però, com a mínim, us aconsello que escolteu alguna cançó... N´hi ha de tan brutals...
Us enganxaré lletres i links dels meus estimats per aquí...
si quieres te comes las lentejas... y sinó... pués las dejas!
P.S. Querido amigo pildorero ; ) : al viejo maestro no le tengas tan en cuenta la música... él ha sido siempre más un poeta.
No us aburriré amb elogis cap a cap dels dos, ... "pa gustos colores" i no a tothom li agradaran... això segur, però, com a mínim, us aconsello que escolteu alguna cançó... N´hi ha de tan brutals...
Us enganxaré lletres i links dels meus estimats per aquí...
si quieres te comes las lentejas... y sinó... pués las dejas!
P.S. Querido amigo pildorero ; ) : al viejo maestro no le tengas tan en cuenta la música... él ha sido siempre más un poeta.
martes, 17 de noviembre de 2009
ELS PETONS ES FAN by Aru
Acabo de sortir de donar la classe de jazz. Aquest grup tenen entre 5 i 7 anys,. Són tot nenes, està clar.
Hem sortit una mica tard perquè ens hem entretingut parlant de petons. Sí, sí.
Els hi he hagut d´aclarir que encara que juntis la boca amb un nen això no és un petó.
I que si algú t´empenta contra un nen i xoques amb la seva boca tampoc és un petó.
Que un petó s´ha de fer. I també s´ha de donar (encara que es veu que no es dónen els petons, que no és correcte)... doncs això. Que sí. que s´ha de posar la boca d´una determinada manera (Aquí em miràven amb cara de fàstic i sorpresa) i que s´ha de tenir ganes i abans de fer-lo... ja el notes .
De fet, a vegades és millor el "pre-petó" que el petó en sí. Però això no els hi he dit eh! ja ho descubrirán; Aquell moment en que tens tantes ganes... i encara no s´ha fet realitat. En què esperes qualsevol cosa.
Han acabat dient que no tindríen mai nòvio.
Segur.
Hem sortit una mica tard perquè ens hem entretingut parlant de petons. Sí, sí.
Els hi he hagut d´aclarir que encara que juntis la boca amb un nen això no és un petó.
I que si algú t´empenta contra un nen i xoques amb la seva boca tampoc és un petó.
Que un petó s´ha de fer. I també s´ha de donar (encara que es veu que no es dónen els petons, que no és correcte)... doncs això. Que sí. que s´ha de posar la boca d´una determinada manera (Aquí em miràven amb cara de fàstic i sorpresa) i que s´ha de tenir ganes i abans de fer-lo... ja el notes .
De fet, a vegades és millor el "pre-petó" que el petó en sí. Però això no els hi he dit eh! ja ho descubrirán; Aquell moment en que tens tantes ganes... i encara no s´ha fet realitat. En què esperes qualsevol cosa.Han acabat dient que no tindríen mai nòvio.
Segur.
PETITES COSES BRUTALS by Aru
Estic asseguda al costat d´una nena, donant-li copets a l´esquena perquè s´adormi. Dels 25 nens de la classe n´hi ha que s´adormen només estirar-se al llit, altres van caient poc a poc, i altres esperen a que tu els adormis. És part de la meva feina; fer que dormin.
Sento un soroll. Faig "shhhhh" i algú contesta "shhhh". Torno a intentar-ho "shhhh" i la veueta torna a fer "shhhh!"
Miro al meu voltant i tot i estar a les fosques puc distingir qui és qui. Davant meu, en el llitet, veig un nen estirat de boca terrossa, amb el cap aixecat. M´hi fixo i el reconec. És l´Àlex i riu silenciosament com si hagués fet una malifeta molt ingeniosa. Jejeje. Torno a fer "shhhh" i ell torna a contestar. Jajaja. Ric en silenci, i ell, que ja ha vist que l´estic mirant, també riu.
És boníssim. Quan em veu riure encara riu més i, movent el cap amunt i avall, i amagant-lo entre els braços dóna cops amb la mà com si li hagués explicat un chiste brutal. Jajaja.
De repent, entre els seus riures i el meu, i donant un cop amb la mà molt fort diu "nuuuna!" (aquesta sóc jo). Ho diu amb tò de que còmica que ets, em parteixo la caixa amb tu!Increible. Que té 2 anys eh!!
Vaig cap a ell, m´assec al seu costat i li vaig donant copets a l´esquena (funciona eh!), al principi segueix rient fluixet, però poc a poc va tancant els ulls i la respiració se li calma. I ja està.
Com sempre serà l´últim en despertar- se de la siesta; jeje, no m´estranya, amb tantes ganes de juerga!
Sento un soroll. Faig "shhhhh" i algú contesta "shhhh". Torno a intentar-ho "shhhh" i la veueta torna a fer "shhhh!"
Miro al meu voltant i tot i estar a les fosques puc distingir qui és qui. Davant meu, en el llitet, veig un nen estirat de boca terrossa, amb el cap aixecat. M´hi fixo i el reconec. És l´Àlex i riu silenciosament com si hagués fet una malifeta molt ingeniosa. Jejeje. Torno a fer "shhhh" i ell torna a contestar. Jajaja. Ric en silenci, i ell, que ja ha vist que l´estic mirant, també riu.
És boníssim. Quan em veu riure encara riu més i, movent el cap amunt i avall, i amagant-lo entre els braços dóna cops amb la mà com si li hagués explicat un chiste brutal. Jajaja.
De repent, entre els seus riures i el meu, i donant un cop amb la mà molt fort diu "nuuuna!" (aquesta sóc jo). Ho diu amb tò de que còmica que ets, em parteixo la caixa amb tu!Increible. Que té 2 anys eh!!
Vaig cap a ell, m´assec al seu costat i li vaig donant copets a l´esquena (funciona eh!), al principi segueix rient fluixet, però poc a poc va tancant els ulls i la respiració se li calma. I ja està.
Com sempre serà l´últim en despertar- se de la siesta; jeje, no m´estranya, amb tantes ganes de juerga!
miércoles, 11 de noviembre de 2009
EL TONI I L´ELENA by Aru
Seguint en la línea de les coses fantàstiques que diuen els nens us n´explico un parell que he sentit avui, a l´escola:
El Toni i l´Elena miraven un conte, llavors el Toni em diu:
-Duna (allà cadascú té la seva pròpia versió del meu nom) ara miro un conte amb l´Elena, vale? (el Toni sempre diu "vale" jeje.)
-Molt bé Toni, però aneu a seure a la taula.
-Vale, amb l´Elena.
- Sí, sí, amb l´Elena.
Llavors el Toni segueix mirant el conte i diu, pensativament i escoltant-se a ell mateix:
- El Toni i l´Elena.
Com si fos el títol d´una història d´amor.
Brutal.
Llavors ha entrat el Bruno (jo estava al lavabo, canviant bolquers)
-Allunaaa... (ho diu amb una cantarella com de queixa, arrossegant l´última lletra. Sempre ho fa.)
-Què passa Bruno?
-Mira que m´he fet aquíiii? (i em senyala la bamba, tota bruta)
-Què és això?
-Una... (i pensa una mica )... una brutada.
-Ah... que t´has embrutat, oi?
-zí....
(jejeje)
És que són boníssims!
El Toni i l´Elena miraven un conte, llavors el Toni em diu:
-Duna (allà cadascú té la seva pròpia versió del meu nom) ara miro un conte amb l´Elena, vale? (el Toni sempre diu "vale" jeje.)
-Molt bé Toni, però aneu a seure a la taula.
-Vale, amb l´Elena.
- Sí, sí, amb l´Elena.
Llavors el Toni segueix mirant el conte i diu, pensativament i escoltant-se a ell mateix:
- El Toni i l´Elena.
Com si fos el títol d´una història d´amor.
Brutal.
Llavors ha entrat el Bruno (jo estava al lavabo, canviant bolquers)
-Allunaaa... (ho diu amb una cantarella com de queixa, arrossegant l´última lletra. Sempre ho fa.)
-Què passa Bruno?
-Mira que m´he fet aquíiii? (i em senyala la bamba, tota bruta)
-Què és això?
-Una... (i pensa una mica )... una brutada.
-Ah... que t´has embrutat, oi?
-zí....
(jejeje)
És que són boníssims!
... jo vull ser una nena sempre BY LAIA
Aquest matí a l´autobús hi havia una noia amb 2 nens, els seus fills. La nena tenia 5 anys i el nen 3 (ho he sabut pels seus comentaris durant el viatge).
Em limito a transcriure la conversa, que, per cert, m´ha semblat genial.
El codi serà: M= mare, N=nen, Na= nena.
Nen: - Mama tu ets baixeta
(ho deia mentre a ell li penjaven els peus pel damunt del seient del bus i li quedaven a mig metre del terra).
M: - I tu?
N: - Jo sóc mitjà
M: - Tu ets petit.
N: - No, jo sóc mitjà i el papa és molt gran i la mama mitjana.
M: - I tu? si la mama és mitjana tu petit
N: - No, jo sóc mitjà
(i dale)
Nena: - No, tu ets petit, jo sóc mitjana.
La nena ha posat punto final a la conversa sobre el tamany dels membres de la família i n´ha començat una altre al passar per davant d´un concessionari de cotxes.
Na: - Aquí venen cotxes?
M: - Sí
Na: - I com el portariem a casa?
M: - Posariem la clau, engegariem el cotxe i marxariem.
Na: - I jo també?
M: - No, tu no, hauria de ser la mama o el papa, tu quan siguis gran.
Na (tota sèria i com qui no diu res): - Jo no vull ser gran, jo vull ser petita.
(no sap res la nena! i semblava tonta!)
M: - Ah doncs llavors no el podràs portar mai.
Na: - Jo vull ser una nena sempre.
No us sembla fantàstica la conversa aquesta de bon matí?
M´ha encantat.
Em limito a transcriure la conversa, que, per cert, m´ha semblat genial.
El codi serà: M= mare, N=nen, Na= nena.
Nen: - Mama tu ets baixeta
(ho deia mentre a ell li penjaven els peus pel damunt del seient del bus i li quedaven a mig metre del terra).
M: - I tu?
N: - Jo sóc mitjà
M: - Tu ets petit.
N: - No, jo sóc mitjà i el papa és molt gran i la mama mitjana.
M: - I tu? si la mama és mitjana tu petit
N: - No, jo sóc mitjà
(i dale)
Nena: - No, tu ets petit, jo sóc mitjana.
La nena ha posat punto final a la conversa sobre el tamany dels membres de la família i n´ha començat una altre al passar per davant d´un concessionari de cotxes.
Na: - Aquí venen cotxes?
M: - Sí
Na: - I com el portariem a casa?
M: - Posariem la clau, engegariem el cotxe i marxariem.
Na: - I jo també?
M: - No, tu no, hauria de ser la mama o el papa, tu quan siguis gran.
Na (tota sèria i com qui no diu res): - Jo no vull ser gran, jo vull ser petita.
(no sap res la nena! i semblava tonta!)
M: - Ah doncs llavors no el podràs portar mai.
Na: - Jo vull ser una nena sempre.
No us sembla fantàstica la conversa aquesta de bon matí?
M´ha encantat.
jueves, 5 de noviembre de 2009
CASI 29... I CREIXENT. by Aru
Ara fa just 1 any que marxàvem de gira. El Roger i jo vam tornar el primer cap de setmana per celebrar el meu cumple. I ja havíem estat a Madrid, Gijón i La Corunya.
Trucaves a casa i deies: "Ahir vaig estar a Córdoba, ara estem a Sevilla i d´aquí 3 dies marxem a Màlaga." I en una setmana fèiem mil coses, estàvem a 3 llocs diferents, visitàvem catedrals, museus, alcàzars... Teníem consciència de cada dia.
Demà torna a ser divendres, i les setmanes ara em passen volant. I m´agrada el què faig, però totes són més o menys igual: al matí al cole amb els peques, i a la tarda a donar classe de dansa.
I passen els dies sense adonar-me´n.
Però hauria de ser al revés, no? La monotonia fa que el temps passi lent, i en canvi quan fas moltes coses i t´ho passes bé... passa ràpid.
En fí, que ha passat 1 any... i el dissabte és el meu aniversari. El nostre. Jeje. I seguiré intentant ser millor, millor persona, s´entén, i com va dir algú, omplint els anys de vida, i no la vida d´anys.
Ademés això de l´edat és molt relatiu, i ja sabem que no ens fem més madurs (no necessàriament, vull dir), ni més responsables, ni més llestos.
I no és més savi el que en té 40 i no aprèn res, ni es para a pensar, i va fent... Sinó el que en té 20, o els que sigui, però ha après alguna cosa de tot allò que li ha passat.
Perquè el temps ens dóna experiències... però n´hem de treure profit.
I això, i no els anys, és el que ens fa créixer.
Trucaves a casa i deies: "Ahir vaig estar a Córdoba, ara estem a Sevilla i d´aquí 3 dies marxem a Màlaga." I en una setmana fèiem mil coses, estàvem a 3 llocs diferents, visitàvem catedrals, museus, alcàzars... Teníem consciència de cada dia.
Demà torna a ser divendres, i les setmanes ara em passen volant. I m´agrada el què faig, però totes són més o menys igual: al matí al cole amb els peques, i a la tarda a donar classe de dansa.
I passen els dies sense adonar-me´n.
Però hauria de ser al revés, no? La monotonia fa que el temps passi lent, i en canvi quan fas moltes coses i t´ho passes bé... passa ràpid.
En fí, que ha passat 1 any... i el dissabte és el meu aniversari. El nostre. Jeje. I seguiré intentant ser millor, millor persona, s´entén, i com va dir algú, omplint els anys de vida, i no la vida d´anys.
Ademés això de l´edat és molt relatiu, i ja sabem que no ens fem més madurs (no necessàriament, vull dir), ni més responsables, ni més llestos.
I no és més savi el que en té 40 i no aprèn res, ni es para a pensar, i va fent... Sinó el que en té 20, o els que sigui, però ha après alguna cosa de tot allò que li ha passat.
Perquè el temps ens dóna experiències... però n´hem de treure profit.
I això, i no els anys, és el que ens fa créixer.
martes, 3 de noviembre de 2009
COM VA DIR EL SABINA... by Aru
Yo no jugaba para no perder,
tú hacias trampas para no ganar;
yo no rezaba para no creer,
tú no besabas para no soñar.
Ell i ella. Es coneixen, s´agraden, comencen a sortir...
Cada cop s´agraden més i quan estàn junts... estàn tan bé!
Ell la deixa abans que la cosa vagi a més. No vol patir.
Probablement sabeu d´alguna història similar; jo recordo escoltar-les de petita, a les pel.lícules, i després m´ho he anat trobant al meu voltant, i com més gran et fas més t´ho trobes. Deu ser que amb el temps ens tornem covards.
Cada cop que escolto una d´aquelles frases ( no vull enamorar-me de tu, no vull sortir amb ningú perquè ho he passat molt malament, m´agrades tant que...millor que ho deixem aquí, ja he patit molt...) em pregunto:
Pot més la por que el sentiment d´estar tan bé ?
Ja sé que sempre hi és, aquesta por, però... pot més?
No ho entenc. No ho entendré mai.
Si una cosa, en aquest cas estar amb algú, et fa sentir bé... no deu ser dolent per tu!
Per què privar-te´n?
Per què deixar que guanyi la por?
Sempre m´ha sorprès la gent que pot ser tan... pràctica, en qüestió de sentiments. Suposo que és perquè jo mai ho podria ser. No importa el mal que m´haguéssin fet abans.
Hi ha moments en què mana el cor. Altres moments ja li tocarà manar al cap.
En fí... I ja sé que no dic res de nou, està clar que si no jugues... no perds, però si jugues... pot ser que guanyis.
tú hacias trampas para no ganar;
yo no rezaba para no creer,
tú no besabas para no soñar.
Ell i ella. Es coneixen, s´agraden, comencen a sortir...
Cada cop s´agraden més i quan estàn junts... estàn tan bé!
Ell la deixa abans que la cosa vagi a més. No vol patir.
Probablement sabeu d´alguna història similar; jo recordo escoltar-les de petita, a les pel.lícules, i després m´ho he anat trobant al meu voltant, i com més gran et fas més t´ho trobes. Deu ser que amb el temps ens tornem covards.
Cada cop que escolto una d´aquelles frases ( no vull enamorar-me de tu, no vull sortir amb ningú perquè ho he passat molt malament, m´agrades tant que...millor que ho deixem aquí, ja he patit molt...) em pregunto:
Pot més la por que el sentiment d´estar tan bé ?
Ja sé que sempre hi és, aquesta por, però... pot més?
No ho entenc. No ho entendré mai.
Si una cosa, en aquest cas estar amb algú, et fa sentir bé... no deu ser dolent per tu!
Per què privar-te´n?
Per què deixar que guanyi la por?
Sempre m´ha sorprès la gent que pot ser tan... pràctica, en qüestió de sentiments. Suposo que és perquè jo mai ho podria ser. No importa el mal que m´haguéssin fet abans.
Hi ha moments en què mana el cor. Altres moments ja li tocarà manar al cap.
En fí... I ja sé que no dic res de nou, està clar que si no jugues... no perds, però si jugues... pot ser que guanyis.
lunes, 2 de noviembre de 2009
...soleado, con cocina americana... By Laia
Divendres vaig anar a veure un pis prop de la Illa. L´anunci descrivia un piset il.luminat, amoblat, amb 2 habitacions, cuina americana... El preu 750 €/mes.
Quan vaig arribar va resultar OH SORPRESA que el pis no estava amoblat. "Ya lo sé, ha sido un error nuestro, perdona". Sí, sí, perdona però jo ja he vingut i estic perdent el temps perquè, d´entrada, m´interessa un pis amoblat.
El pis "il.luminat" tenia 1 finestra en 1 de les habitacions. El saló-menjador no tenia llum natural i semblava més un rebedor una mica ampli que no pas una altre cosa (s´hi accedia directament des de la porta del pis).
La cuina americana... com us ho diria... era una cuineta en una pared del menjador "multiusos".
Així rollo pràctic, amb una mà remeno la sopa, amb l´altre faig zapping des del sofà, mentrestant vaig impregnant tota la casa amb olor a ceba sofregida... mmmmh.
Cuina americana, senyor ridícul, és una cuina, oberta, i enlloc d´una de les 4 parets hi ha una barra que dóna al menjador, però NO uns fogons enganxats a la paret, a mig metre del sofà i mig més de la taula on es menja.
I em diu´l´home que si vull mirar´m-ho una mica més... donar-me una volteta pel pis... ¿?
Però què vol que miri? Si només obrir la porta del pis ja estava dins del saló, del menjador i de la cuina fins i tot!.
"Normalmente los tenemos amueblados, me sabe mal.." A mi peor, no et fot! "Normalmente van con sábanas, toallas y hasta sartenes". Però què diu aquest home? "Sábanas"?. Quin flipe.
Preu total de la broma? Doncs dos mesos de fiança, el mes en curs, i un percentatge de la renta de no se quin cony de tonteries que em diu...
O sea que para entrar son 4 meses, ¿no? - li dic jo. I ell fa cara de estar calculant complicadíssimes operacions matemàtiques i finalment em diu amb cara de resignació ´"Sí".
Jo faig un somriure irònic, ho sento, se´m escapa... I dic que no ho veig coherent, que ja se que no ho estableix ell això, però que no em sembla coherent.
Frase final estelar del super venedor de pisos "Pués se alquilan muy bien estos pisos, y las condicones son las mismas para todos eh...y la gente... la gente pasa por el aro, eh!".
MOLT MACO, SÍ SENYOR.
Quan vaig arribar va resultar OH SORPRESA que el pis no estava amoblat. "Ya lo sé, ha sido un error nuestro, perdona". Sí, sí, perdona però jo ja he vingut i estic perdent el temps perquè, d´entrada, m´interessa un pis amoblat.
El pis "il.luminat" tenia 1 finestra en 1 de les habitacions. El saló-menjador no tenia llum natural i semblava més un rebedor una mica ampli que no pas una altre cosa (s´hi accedia directament des de la porta del pis).
La cuina americana... com us ho diria... era una cuineta en una pared del menjador "multiusos".
Així rollo pràctic, amb una mà remeno la sopa, amb l´altre faig zapping des del sofà, mentrestant vaig impregnant tota la casa amb olor a ceba sofregida... mmmmh.
Cuina americana, senyor ridícul, és una cuina, oberta, i enlloc d´una de les 4 parets hi ha una barra que dóna al menjador, però NO uns fogons enganxats a la paret, a mig metre del sofà i mig més de la taula on es menja.
I em diu´l´home que si vull mirar´m-ho una mica més... donar-me una volteta pel pis... ¿?
Però què vol que miri? Si només obrir la porta del pis ja estava dins del saló, del menjador i de la cuina fins i tot!.
"Normalmente los tenemos amueblados, me sabe mal.." A mi peor, no et fot! "Normalmente van con sábanas, toallas y hasta sartenes". Però què diu aquest home? "Sábanas"?. Quin flipe.
Preu total de la broma? Doncs dos mesos de fiança, el mes en curs, i un percentatge de la renta de no se quin cony de tonteries que em diu...
O sea que para entrar son 4 meses, ¿no? - li dic jo. I ell fa cara de estar calculant complicadíssimes operacions matemàtiques i finalment em diu amb cara de resignació ´"Sí".
Jo faig un somriure irònic, ho sento, se´m escapa... I dic que no ho veig coherent, que ja se que no ho estableix ell això, però que no em sembla coherent.
Frase final estelar del super venedor de pisos "Pués se alquilan muy bien estos pisos, y las condicones son las mismas para todos eh...y la gente... la gente pasa por el aro, eh!".
MOLT MACO, SÍ SENYOR.
domingo, 1 de noviembre de 2009
SI NO HO VEIG, NO M´HO CREC by Aru
Pujo a l´autobús i m´assec en un d´aquells seients que estan d´esquena i que es toquen per darrere amb un altre. No m´agrada gens anar d´esquena, però és l´únic que hi ha lliure, i estic rebentada. Pfff...vaig pensant en les meves coses, deixo caure el cap ...
-Ui...perdó! - li he donat un copet a la senyora de darrera
-Home...
-M´he arrepenjat sense voler. Perdoni.
- Home, és que no és el primer cop eh...- la dona té ganes de discutir tú!
-Bueno em sap greu, ja li he dit
-Home és que els seients són individuals - joder la tia...
-Molt bé senyora, que sí. Que m´he arrepenjat. Soc humana. Ja està...quanta intolerància!
-Però què s´inventa??- en aquest punt la dona crida indignada i tot l´autobús ens mira.- Si és vostè que s´ha tirat a sobre meu!- En sèrio eh. Tal i com us ho explico.
-Bueno senyora ja està eh!! M´he arrepenjat un cop, potser 2 i no me n´he adonat. M´he disculpat. YA VALE!!
La senyora calla d´una vegada, sorprenentment i jo em torno a girar disposada a seguir el meu trajecte. Al.lucinada. Penso que almenys la tia ja s´ha desfogat i no ho pagarà amb el marit (pobre, el compadeixo si és que el té) quan arribi a casa. S´ha d´estar realment molt amargat per enfadar-te TANT per una xorrada com aquesta ,oi?
-Ui...perdó! - li he donat un copet a la senyora de darrera
-Home...
-M´he arrepenjat sense voler. Perdoni.
- Home, és que no és el primer cop eh...- la dona té ganes de discutir tú!
-Bueno em sap greu, ja li he dit
-Home és que els seients són individuals - joder la tia...
-Molt bé senyora, que sí. Que m´he arrepenjat. Soc humana. Ja està...quanta intolerància!
-Però què s´inventa??- en aquest punt la dona crida indignada i tot l´autobús ens mira.- Si és vostè que s´ha tirat a sobre meu!- En sèrio eh. Tal i com us ho explico.
-Bueno senyora ja està eh!! M´he arrepenjat un cop, potser 2 i no me n´he adonat. M´he disculpat. YA VALE!!
La senyora calla d´una vegada, sorprenentment i jo em torno a girar disposada a seguir el meu trajecte. Al.lucinada. Penso que almenys la tia ja s´ha desfogat i no ho pagarà amb el marit (pobre, el compadeixo si és que el té) quan arribi a casa. S´ha d´estar realment molt amargat per enfadar-te TANT per una xorrada com aquesta ,oi?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)