Imagina’t que et lleves i està núvol...
I et poses de mal humor, t’entristeix el dia. Et rentes la cara, pfffff... vaya “ojerones”, esmorzes sense massa ganes i marxes cap a la feina. Baixes per les escales, no tens ascensor, ... buah quin pal de dia que es presenta per favor (remugues). Entres al despatx, saludes sense massa eufòria i seus al teu lloc i et poses a fer la feina que et toca mentre maleeixes aquest matí i desitges que passi ràpid.
Ara tornem enrere i imagina el mateix dia.
Et lleves i està nuvol...
I mires el cel i veus que hi ha formes rares i misterioses... i et fan gràcia els núvols, i somrius. Et rentes la cara i et poses una mica de “tapaojeras” i voilà...ja no hi són!. Esmorzes, un bon esmorzar ajuda a afrontar dia amb energia (com diuen als anuncis). Baixes per les escales per anar a treballar; un, dos, un dos, veus que bé... de bon matí ja fent exercici, si és que ets un crack. Entres al despatx, saludes als teus companys i seus al teu lloc i penses que com deia el Serrat “Hoy puede ser un gran día... duro con él”.
Molt bé cari. Clar que sí.
ResponderEliminarDesprés de tantes tonteries,,,, tantes coses...tan capullo... entendria q estiguéssis fins als collons de tot.
Però tb et passen coses bones... i tu mires cap allà. No cap a les dolentes. I et pintes els llavis , i estàs animada i amb forces per animar als altres.
MOLT bé cari. Ho fas molt bé. (Fuensanta. jejeje)