Imagina’t que et lleves i està núvol...
I et poses de mal humor, t’entristeix el dia. Et rentes la cara, pfffff... vaya “ojerones”, esmorzes sense massa ganes i marxes cap a la feina. Baixes per les escales, no tens ascensor, ... buah quin pal de dia que es presenta per favor (remugues). Entres al despatx, saludes sense massa eufòria i seus al teu lloc i et poses a fer la feina que et toca mentre maleeixes aquest matí i desitges que passi ràpid.
Ara tornem enrere i imagina el mateix dia.
Et lleves i està nuvol...
I mires el cel i veus que hi ha formes rares i misterioses... i et fan gràcia els núvols, i somrius. Et rentes la cara i et poses una mica de “tapaojeras” i voilà...ja no hi són!. Esmorzes, un bon esmorzar ajuda a afrontar dia amb energia (com diuen als anuncis). Baixes per les escales per anar a treballar; un, dos, un dos, veus que bé... de bon matí ja fent exercici, si és que ets un crack. Entres al despatx, saludes als teus companys i seus al teu lloc i penses que com deia el Serrat “Hoy puede ser un gran día... duro con él”.
Me queda con la segunda opción, por supuesto...jejeje
ResponderEliminarMolt bé cari. Clar que sí.
ResponderEliminarDesprés de tantes tonteries,,,, tantes coses...tan capullo... entendria q estiguéssis fins als collons de tot.
Però tb et passen coses bones... i tu mires cap allà. No cap a les dolentes. I et pintes els llavis , i estàs animada i amb forces per animar als altres.
MOLT bé cari. Ho fas molt bé. (Fuensanta. jejeje)