Vaig conèixer una fada que sempre reia, que s’inventava cançons d’indis i d’extraterrestres i contes de nens que no volien anar a l’escola i de nenes que no es decidien per quin gust de iogurt preferien per postres. Vaig conèixer una fada que organitzava “sopars-cabra” damunt d’unes estovalles al terra de la terrassa, que et feia vestits de mora amb una tovallola, que es convertia en locutora de ràdio perquè els viatges en cotxe no es fessin tan pesats. Ella ens ensenyava balls per fer al voltant de la taula després de sopar i quan ningú tenia ja res a dir, ella es treia una història fantàstica qui sap d’on. Ens feia creure que algun personatge màgic deixava regalets per nosaltres al pessebre, si li cantàvem una cançó, quan s’acostava el Nadal. Vaig conèixer una fada que sempre estava de bon humor i que únicament perdia els nervis una nit a l’any.
Avui la fada ens ha convidat a sopar... no se quants anys fa ;) però segueix tenint cara de nena.
Felicitats mami.
T’estimem.
ke maku visca la nostre mamaaa!!!!!!
ResponderEliminar