Nit d'emocions... By Laia

Aquesta nit m’he quedat soleta a casa. Les meves sisters han sortit però jo com que tinc febre i m’explota el cap m’he quedat a casa. Sí, és que de tant en tant faig coses amb sentit... ves per on!.
L’Aru i jo ens hem discutit i ella ha marxat i jo m’he quedat posant-me el termòmetre i plorant. No, jejeje, que cabrona que sóc, lo del termòmetre era per ficar llenya. Però m’he quedat plorant... em sabia greu ( i estic una mica atontada amb tant de medicament). I he anat a buscar la xocolata a la cuina. El Barça de fons. Jo menjava xocolata, entre llàgrimes, mentre em convencia de que m’ho mereixia i m’ho podia permetre, per malalta i per sola. I ja està JOLÍN!. També anava animant al Barça, que com els hi ha costat... pfffff, i cridant (sola, ho recordo). Xocolata, el kleenex, FALTAAAAAA CONY!!!!. De foto. Estava de foto.

Ha acabat el Barça, guanyant afortunadament, que sinó m’haurien trobat al fons d’un pou... He començat a fer zapping sense gaires esperances i Oh! Sorpresa! A Divinity (nuestro canal favorito luego cuento por qué) començava “una vida inesperada”. Una sèrie que va començar la setmana passada i a la que em vaig enganxar. Aquí m’he posat el termòmetre, ara sí, i com que tenia unes dècimes m’he pres un paracetamol que és antitèrmic. Toma, paracetamol al canto i una mica de xocolata per endolcir-ho, que pobre de mi prou pena tinc aquí sola i malalta (en realitat estava tan ricamente però és per donar-li una mica de dramatisme al assumpte, ok?).

Uix...! un SMS!... a veure... de qui serà? de qui serà?... aja... : ) li responc de seguida, res... un amic... però m’ha fet “ilu”.

Momentazo lagrimón entre la nena adolescent i la mare que la va abandonar fa 15 anys i que ara intenta fer punts perquè la perdoni i recuperar el temps perdut... Aix... quants Kleenex, my God!. La mare, que no us ho perdeu té... 31 anys!. Ara fan anuncis i diuen amb tota la barra del món “en 6 minutos volvemos”. Com si fos poc!. Manda huevos!. Que no ho diguin almenys!. Ric sola irònica, és que no m’ho puc creure... remugo com si algú em pogués sentir. Una crema super mega novedosa, con todas las tecnologías habidas y por haber, porque la piel a partir de los 30 empieza a caer...”. CALLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA, CALLAAAAAAAAAAAAAAAAA!. Crido, de veritat, sola a casa. Suposo que estic majara. Però què volen? Que ens suïcidem o què? Em fan gràcia...

Miro el mòbil... res de res. Si és que sóc idiota.

Divinity, el canal que us deia abans ens agrada perquè casi sempre fan “Sexo en Nueva York” o “Mujeres desesperadas” o... ara “Una vida inesperada”. I Sexo en NY, com jo hem repetit algunes vegades a algun amic nostre, pobre..., ens agrada perquè surten dones de 30 anys, que no tenen parella, ni fills, i que s’equivoquen i de vegades no saben el què volen... i no passa res! I no són unes desgraciades. Ens agrada molt, sí, què passa?!.

A veure el mòbil... ric irònica, un altre cop, ... Mira que arribes a ser burra tia. Que el donguin pel sac home, que no vols saber res d’ell, que com et torni a dir algo li diràs que se’n vagi a ... EI EI EI ! Quieta pará! Apa xateta, ves-te’n al llit que per avui ja has tingut prou emocions, ... i demà serà un altre dia.

Últim intent de zapping, Aquí no hay quien viva, per variar, que el fan també a totes hores!, ... ella mou els mobles i posa plantes per tota la casa obsessionada amb un libre de Feng Shui. Ell es posa histèric i camina amunt i avall menjant-se totes les plantes per les cantonades... Al cap d’uns dies ell entra i li regala un llibre a ella “Me cago en el Feng Shui”. Jajajajaja. Ric molt, sola. Que bé abans d’anar a dormir.


(No patiu per mi, ni per la meva salut mental ni per la de les meves germanes, tot té un punt d’exageració còmica... i CUALQUIER PARECIDO CON LA REALIDAD ES PURA COINCIDENCIA ;)