El "Nosaltres" que em rodeja... By Laia

Ahir em va arribar un mail d’una molt bona amiga. D’aquí uns dies és el seu aniversari i ens convocava a un sopar per celebrar-ho. Convidava a gent de diversos entorns, feina, escola, poble estiueig, veïns... La majoria de gent va començar a “RESPONDER A TODOS”, així que encara que hi havia gent que no coneixia vaig poder llegir les seves respostes a la convocatòria... i VAIG ACABAR FINS ALS _ _ _ del “NOSALTRES”. Què passa!!!!!????? “Nosaltres no vindrem”, “Nosaltres vindrem segur”, “Nosaltres en principi sí, si la cangur no ens falla”, “Ens encantaria, a veure si la iaia s’enrotlla...ejejejejje”. PERDÓ????. Quina poca sensibilitat, per favor!. Estic indignadíssima i se’m passen les ganes d’anar al sopar de “parejitas” i family perfecta.... pfffffffffff. El “nosaltres” que em rodeja em deprimeix.

Afortunadament he parlat amb una altra bona amiga, que al igual que jo anirà sola, ella mateixa i la seva persona, amb la seva independència, sense parella ni fills ni sogra ni gos ni periquitooooooo!!!. Anirem de parella de solteres, ...això sí “DE ORO” ;)


P.D. Molt bona amiga si llegeixes això no t’ofenguis per res del món, per favor, coneixes el meu sentit de la ironia amore ;)