Em dic Laia i estic molt indignada... By Laia

Em dic Laia, un nom ben català, tinc 30 anys i he viscut tota la vida a Barcelona. Sóc catalana però mai he sigut independentista ni he anat dibuixant l’Estelada per les portes dels lavabos. Sempre he estat orgullosa de ser catalana, de ser espanyola també. Penso que tenim una geografia preciosa i variada, una gastronomia que és de les més riques i millors del món i tinc amics per tot arreu (des de Bilbao fins a Cádiz, passant per Elche, Isla Cristina, Tarifa, Madrid, Sevilla, San Sebastián, Jerez, Galicia, Osca...) i sempre que vénen estan encantats i sempre que hi vaig em sento com a casa.

Tinc la sort de ser bilingüe i si algú algun cop m’ha parlat amb castellà li he respòs amb la mateixa llengua. M’han ensenyat que el més important és el respecte, l’educació i el saber adaptar-se a les situacions, “allá dónde fueres...”

No tinc cap amic català que insulti als espanyols pel fet de ser de fora de Catalunya, ni cap familiar que critiquiaquells que no parlen català... només faltaria, però precisament per això m’indigna, perquè no tinc una altra paraula, sentir aquesta sarta de barbaritats.

Quan surten les petardes aquestes d’intereconomia - que ni se com es diuen, NI M’IMPORTA!, que no ho vull saber, que sempre que faig referència i estic parlant amb algú i dic “la tia aquella d’intereconomia”, la gent s’empenya en dir-me el nom... i a mi... no m’interessa gens el nom d’aquests impresentables – i comencen a inventar-se coses que elles diuen que passen a Catalunya... primera notícia... em poso malalta. La llibertat d’expressió és un dret però el que fan aquestes persones es diu DIFAMACIÓ, hi ha gent que va a la presó per això, és un delicte contemplat en el nostre Codi Penal. Em fa por pensar que hi ha gent que ho veu i s’ho creu.

No he sigut mai així però quan escolto aquesta gent... agafaria la Senyera i me’n faria un vestit per passejar-me per tot arreu... amb barretina inclosa.