monday, sweet monday... BY LAIA

Dilluns... matí lliure!  i molt molt esperat després de treballar tota la setmana inclòs dissabte i diumenge. M’he llevat, entrava un solet super guay per la finestra i he sentit que em cridava... el pernil des de damunt la taula del menjador. Estava a casa la mami, a casa meva no hi ha pernil damunt la taula del menjador. I he pensat que seria un esmorzar de dilluns-matí-lliure... FANTÀSTIC!. Torrades amb pernil recent tallat... mmmmh, i quin pernil!. M’he dutxat i m’he posat a tocar el violí disposada a preparar-me un esmorzar de LUXE! I... m’he tallat... i ha començat a caure la sang per damunt les estovalles, per damunt del pernil... les gotes pel terra (bueno, estic posant-hi una mica de marro... però más o menos era eso ;).

M’he embolicat el dit amb paper de water, que anava canviant cada 2 minuts, m’he recollit el cabell amb una pinça, perquè no em venia gaire de gust pentinar-me i secar-me el cabell fent equilibris, amb una mà el secador, l’altre amb el dit embolicat i la sang regalimant (jajajajja) ...Realment no crec que sigui res greu però me’n vaig a la Farmàcia a veure què diuen... UPsssss! NO VAIG ENLLOC PERQUÈ ESTIC AQUÍ SEGRESTADA! M’han tancat amb clau... puta mare, això comença a ser tragicòmic. He trucat a la mami “mami estic tancada! He de sortir, tinc coses a fer ... i m’he tallat el dit...”. Ha vingut el més ràpid que ha pogut, però ha trigat mitja horeta...més.

Han trucat al timbre, jo parlava des de darrera la porta perquè, clar, no podia obrir,... Venien a entregar un paquet per la mami, no el podia deixar al porter perquè s’havia de pagar. Buffff. Jolin, pues no sé... ES QUE YO NO VIVO AQUÍ SABE (cridava jo des de darrera la porta). Al final he obert la finestra que dóna al cel obert i li he pogut parlar al pobre noi repartidor mirant-lo a la cara i no com una veu en off del replà del pis 5.

- Es que mi madre no está, ... no creo que tarde
- Ya, claro... ¿tardarà mucho?... (mirant-me el dit embolicat amb paper i ple de sang).
- No, 10 minutos... Es que no tengo llaves yo y me he quedado aquí encerrada... Ahora viene a abrir...
- ¿está bien?. (mirant al meu dit).
- Sí sí, me he cortado... cortando jamón...
(ell feia cara de flipar... aquesta tia no m’obre, treu el cap per la finestra, em diu que està tancada, el dit embolicat ple de sang... jolin!). Ha dit que tornaria més tard, estic segura de que tenia por.

Al final la mama ha vingut... i a mi han decidit que no calia cosir-me el dit (BIEN!), només uns strips d’aquells i una petita fèl•lula... i la vacuna del tètanus de regal.

No està mal començar la setmana amb un matí lliure, oi?