Algunas veces vuelo... By Laia

S'ha acabat la setmana. Que raros que són els diumenges... Jo ara hauria d'estar veient el partit però com que no el fan en obert, perquè són uns pesseteros de m__ ... i al bar em feia molt de pal, doncs res, que no el veig, i enlloc d'això dono voltes a la setmana que s'acaba, a les coses que he fet (fumar casi gens, molt bé, anar al gim casi gens, molt malament...)i penso que com diu el Sabina "algunas veces vuelo y otras veces, me arrastro demasiado a ras del suelo".

Avui fa un vespre tonto, de diumenge vaja. Tinc ganes de que comenci la primavera i que s'acabi ja aquest hivern, que ja dura massa... que hi ha coses que està bé que no canviin mai però tots necessitem treure'ns el fred del cos, que cala en els ossos, i posar unes quantes flors a la nostra vida, amb molt colors i molt bona olor!.

"Creus que la gent canvia?"- m'ho han preguntat aquest matí- crec que no de forma voluntària, canviem però no perquè ens ho proposem, canviem perquè les situacions que ens van succeïnt en la vida ens fan canviar, perquè de vegades quan ens cansem de posar la galta doncs fotem l'òstia primer (hablando mal y pronto). Seria genial poder canviar aquelles coses del nostre caràcter que no ens agraden o sobretot que poden fer mal als que ens rodegen, o que ens fan mal a nosaltres mateixos, però no pot ser. La vida ens va canviant molt a poc a poc, quan ens cansem de que ens prenguin el pèl ens tornem menys ingenus, quan ens cansem de tanta tonteria ens tornem una mica més intolerants amb la mala educació, per exemple, i quan ens cansem de ser febles i que ens facin mal, agafem l'armadura i ale... que rebotin les bales.

De totes formes i afortunadament sempre hi ha algú capaç de fer-nos riure (com una boja) fent-nos pessigolles per sorpresa, o de llançar-nos algun "piropo" que ens alegri el dia (tan tonto com "eres GRANDE"),un petó, una abraçada, una mirada, un ball, una peli junts al sofà...
... o un nen petit capaç de dir qualsevol tonteria màgica i espontània que ens torni tota la ingenuitat que el dia a dia ens roba... que lladre que és la rutina.

Aquí acaba la meva reflexió filosòfica de diumenge nit. Bona setmana a tots i que els ratos en que voleu siguin més que els que us arrossegueu a ras de terra ;)

"Algunas veces vuelo y otras veces
me arrastro demasiado a ras del suelo
algunas madrugadas me desvelo
y ando como un gato en celo
patrullando la ciudad..."

de la cançó QUE SE LLAMA SOLEDAD, del gran Sabina