un, deux trois, ... (compta fins a 100 i en francès!) BY LAIA

Us ho juro que intento tenir paciència. És dilluns, fa fred, un dia gris... lleig... i és dilluns, ho havia dit ja, oi?.  Intento respirar fons i comptar fins a 10... o fins a 100... si cal, però és que ja no puc més. JA NO PUC MÉS LEÑEEEEEEE. A veure, tema francesos, ok, pobres tenen tot el dret a informar-se, per alguna cosa fem campanya especialment a la Catalunya Nord, però òstia que si no parles català ni castellà doncs no sé com has de matricular-te en una facultat a Barcelona, on s'imparteixen les classes en català. Que no veus que no pillaràs ni papa nen!. 

 

Bonjour madame, bla bla bla, ble ble ble, ... le cours c'est en catalan ou castilan?. 

...

¿Castilian? ok, no passa res, segur que ells se'n foten del meu accent però... 

 

Parles espanyol? Li pregunto en francès... "Oui oui, un peu". 

D'acord "un peu", puta mare. 

Segueixo la conversa en castellà, a poc a poc, al cap de 3 frases em diu "oui" quan li pregunto "quin nivell d'estudis té". 

Fantàstic... 

... no tinc el dia i m'estan venint ganes de plorar,... OUI què? què??? És que no t'he fet cap pregunta que es respongui amb OUI ou NON!. El teu nivell d'estudis és el OUI? A veure, n0 passa res, rien de rien, però per favor no em diguis que parles espanyol... homeeeee... no perdem el temps!. Que m'estic a punt de donar de cops contra la pared, per favor!. 

 

La redacció de la prova d'accés, em pregunta, l'he de fer en català?. Li responc que la pot fer en castilan si ho prefereix, o en francès també...

Ah... - això de que es pugui fer en francès li mola, clar...

La meitat en castilan i l'altra meitat en francès la puc fer? - què? m'està vacil·lant?... no senyora, no pot, ha de ser tota la redacció en la mateixa llengua... Per favor, va en sèrio? quins ous!. Sí dona sí, i si li ve de gust posar alguna paraula que sàpiga en algun altre idioma no es talli, ja agafarem el diccionari!.

 

De vegades penso que sóc una santa eh!...

 

Sort que de tant en tant entre l'Axel Amet, a saludar, al SIOE...

Bonjour Laila (sí, ell em diu Laila però deixem-ho córrer, que no tinc gens de ganes de corregir-lo, sí xato sí, Laila Leila o com et vingui de gust, venga! festival!). Em saluda i em diu:

 

- ¿qué tal? ¿cómo tú estás hoy? 

 

- molt bé, gràcies... et toi?

Muy bien, contento de haberte visitado - i somriu... ¿? ...  ¿de haberme visitado? ... aquest tiu està com una xota. 

¡Ale y ya está y te vas tan ancho, ¿no?!. Quins collons que tenen tots plegats. Perdó, és que és dilluns i fa un dia molt gris.