Em sembla indignant que no puguem veure un puto partit del nostre equip des del sofà de casa. Tot s'ha de pagar, és lamentable, són tot plegats uns pesseteros. Vergonyós, ... I sí, torno a estar molt indignada, home! On s'ha vist!. Que som l' afició eh! que sense nosaltres ja em diràs quina gràcia té el futbol!. Abans de tant en tant el veies al bar, sí, d'acord, però no era una obligació... Podies també, com fèiem nosaltres fins no fa gaire, organitzar una trobada a casa l'àvia i veure'l allà, tota la family junta, i fer un pica pica i unes birretes... i unes "risas", de pas... o sigui que tenia la virtut d'unir, el futbol, ABANS, a més a més... ves per on!.
Cada partit del Barça és un gasto, paguis o no el plus, plus liga, plus liga de campeones... o plus mierda, perquè al bar hem de consumir, clar!, i no ens ho regalen. El futbol era un esport de tothom, penso, el podia practicar tothom (al carrer, amb els amics, a la platja, tothom té una pilota) i el podia gaudir també tothom, per la "tele", a diferència d'altres esports molt més elitistes. Ara el futbol professional és un esport que no està a l'abast de tothom, ja no el podem veure, així que... què vols que et digui... no sé fins quan tindrà sentit ser d'un equip campió si no pots veure com guanya (ni com res).
Jo abans no em perdia casi cap partit... últimament en veig molt pocs. Una pena, no?.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
No hay comentarios:
Publicar un comentario