UN SOMRIURE COM UN SOL by Aru

Ahir em vaig trobar a les mares de l Elena i el Bruno a la sortida de l´escola.
Pel matí els nens havíen marxat de colònies i la mare del Bruno em va dir que ell havia marxat plorant, pobret. I tb que dèia que volia que hi anés l´Aruna. Se´m va trencar el cor, ja us ho imagineu, no? Jo també hagués volgut anar amb ells.
La mare de l´Elena, em va dir, així en confiança, si hi havia alguna cosa que em fes il.lusió com a regal de fí de curs. Res de res, li vaig dir. No vull res. Per mi estar amb els nens és un regal, ho dic de debò. M´heu regalat un trosset del cor dels vostres fills.
Les rialles del Sasha, per exemple. O cada cop que la Ita em busca perquè li agafi la mà, i …sí, jo li donc la meva mà, però ella em dóna la seva toooot el camí fins els camps. Gràcies Ita.
La mirada del Bernat quan em pregunta si va primer la pera o el pollastre, o el petitsuis o la carn, o si va primer el peix o el meló. Cada dia té el mateix dubte excistencial ell. Jeje.
Les cançons que l´Elena canta quan arriba a casa i diu que li he ensenyat jo.
Les històries del Martí; com aquell dia que m´explicava que a ell no li agrada anar als llocs amb els seus pares. Que no li agrada anar al parque. Ni a casa els avis. Ni a comprar, ni al teatre. Li agrada anar a fer un passeig per l´Ajuntament de Barcelona.
Les converses tan teatrals de la Carlota Caus, la veueta de la Blanca, la Carlota Ehlis… tan dolça ella… el plat buit de la Maria…això sí que és un regal!!!
Els siusplaus i gràcies del Toni, els arunitaaaa!!!! de la Daniela, l´alegria de l´Alicia, les paraules del Jaime Alloza, que van sortint a poc a poc, i les del Victor també!! la ilusió del Jaime Jordà quan diu “Aruna has venido!!” Clar Jaime, on vols que vagi. Enlloc millor que aquí.
El Javier… que sempre està content, la Carla…que sempre està al seu món, el Miki… que és com un ossito, L´Alejandro que ha avançat a passos tan grans, la Berta que és feliç amb poc, la Mireia que sempre ajuda, la Laia… que és tan desperta i educada, les explicacions del Pol…i els seus esforços per aguantar-se el riure quan no ha de riure. Jajaja. La Lucia… tan positiva
El somriure del Bruno, que el fa amb tota la cara, amb els ulls, i les celles, i la boca… i que ho il.lumina tot .És un regal.
L´amor tan gran, i tan generós de la Natàlia.
Les pallassades de l´Àlex que ens fan riure a tots.
Mireu quans regals que m´heu fet ja!!