Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

martes, 14 de junio de 2011

HOMES QUE PLOREN....MOLT. by Aru

No cal dir que la tele avui en dia fa bastanta pena. Oi? Que els divendres a la nit només trobes que La Noria, EL Juego de tu vida, Sálvame i merdes així. Sálvame siusplau d´aquesta porqueria de programació. És una presa de pèl. Suposo que hi ha gustos per a tot; i que potser algunes coses que a mi em semblen interessants, o distretes, a algú altre no li semblen gens. Igual que hi ha un munt de gent que mira "La que se avecina" i a mi em sembla penós. Penós penós eh. Però bueno. És dilluns, dilluns festiu ademés. He arribat a casa fa una estoneta; he passat el finde a Calella, a aquesta platgeta que surt a la foto del blog, ballant al simbol, fent copichuelas i dancings al terra blanca... Però ara torno a estar a Barna. I concretament ara mateix estic davant de la tele. I fent zapping m´he parat a Tele Taxi, que posen videos de música. Bueno, bueno, bueno. Primer han sortit un grup cantant amb valencià, res a dir eh, amb una tia cumba punky cantant com si fos la Jennifer López, amb cara de flipada. I després...senyors, ha vingut lo que m´ ha fet escriure al blog a quarts d´una de la nit: DNASH. Sí, sí, crec que s´escriu així. És el nom d´un grup de 3 tios que es pensen que les ties són retrassades mentals i han fet un video amb tots els tòpics que entendreixen a les dones: Surten amb un nen petit en braços... caminant pel passadís de l´església amb cara de gosset apallissat i amb traje... I lo pitjor; Plorant. Però és que ploren molt eh!!! Surten plorant constantment. Primer un. Després l´altre! Només n´hi ha un dels tres que no surt plorant al video. Només gemega i fa cara de moooolt trist. Què els hi passa?? És molt heavy eh! Primer pla de la llagrimeta. Pla del tio estirat...amb la llagrimeta que li cau. Primer pla del tio amb el bebé amb braços...plorant. Home va!!! Us heu passat eh xavalíns! Això deixant a part la seva indumentària rollo gorro i bufanda bohemia, que es nota que no la porten mai i els hi queda fatal. Hi ha gent que es dedica a cuidar a aquests detalls,oi?? Igual que hi ha gent que escull la programació, no?? Siusplau facin la seva feina una mica millor que no som idiotes. I hi ha mooooolta gent sense feina tu!

2 comentarios:

  1. jajajajajjajajajajaj

    totalment d'acord cari! Lo dels homes que ploren tant i tant em sembla molt cutre, a part de forçat i fals (que no cal plorar tant per entendrir el cor d'una dona). Lo dels homes que gemeguen... què vols que et digui, no em sembla tan fals, me'n he trobat uns quants de tius que gemeguen últimament, se'ls hi dóna força bé... gemeguen però no lluiten... Ja els he tornat a deixar retratats, ale, ho sento, em surt de l'ànima... ; )

    (Vaig a buscar el video aquest i el penjaré a FEU-HI UNA ULLADA)

    ResponderEliminar
  2. ÉS MOLT FORT:
    http://www.youtube.com/watch?v=JhMFvLpEZcs

    A veure, Aruna és molt fort això eh! Per favor mireu el video i opinem entre tots, necessito fer una mica de foro sobre el tema... jajajaja.
    Per què parlen en present i com si ella se’n hagués anat i estigués amb un altre ( o amb d’altres) i després la van a veure al cementiri i a portar-li flors? Són els DNASH uns genis de la retòrica i fan servir la imatge del cementiri i la tomba com a metàfora de la fi de la relació o és potser que en realitat la tia la palma i quan parlen d’altres tius és perquè pensen que hi ha vida més enllà de la mort i que allà al cel s’estarà tirant a tots els àngels que trobi ( o a l’infern a tot dimoni andante, encara pitjor). Em podeu dir la vostra opinió, si us plau.
    A favor dels D’NASH, he de dir, que enmig de tanta llagrimeta i tanta tonteria, perquè una cosa com deia l’Aru és que plorin un moment, l’altre que plorin tota l’estona mentre canten i ballen, ... bé, a favor d’ells diré que una frase m’ha tocat la fibra, i la salvaré d’entre tant pasteleo...

    “...pero hicimos algo grande, nos quisimos como nadie” (ja sabeu que sóc una romàntica)

    ; ) Són uns fenómenos en realitat! Jajajaaja.

    ResponderEliminar