per ser feliç... BY LAIA

Mmmmmh... sentiu l’olor? Es barreja la de les sardines a la barbacoa amb la del after-sun. Les cares vermelletes de la platja, la música, el ventet del vespre, els somriures... és l’estiu que ja ha arribat i ens agafa, com sempre, amb moltes ganes... i una clara ben fresca mentre fem l’aperitiu (que no falti mai). Que bona la clara fresqueta els vespres d’estiu. Sona el timbre i arriben els amics, els petons... els postres? Mmmh! Que bé!. L’any és dur i llarg i a temporades molt fred, no cal que sigui ple hivern, però afortunadament per reconfortar-nos sempre acaba arribant fresc (encara que faci calor, no té res a veure, no parlem d’això) i radiant l’estiu. Quan sembla que ja no podem més, que ja en tenim prou de feina, d’horaris, de jerseis... arriba, i ens posem sandàlies de colors i el sol se’ns enganxa a la pell i les nits es tornen màgiques i sorprenents... i la més meravellosa passa quan menys t’ho esperes, un vespre qualsevol, amb 4 amics que us heu ajuntat quasi per casualitat i els ànims estan pujats i la gent té ganes de compartir i de sentir, i ...

... i res més; una terrassa, uns amics, i una nit d’estiu... per ser feliç.

que s'allargui el dia! BY LAIA

Aquí estem en aquesta tarda pre-revetlla, treballant. Amb la musiqueta posada, això sí, i per aquí ballant i menjant bombons, i, de tant en tant, treballem una miqueta. Sort de la música, de vegades seria tan etern sinó.

Aquests dies, inclús aquests últims mesos, he tingut converses varies amb amigues, coneguts, familiars... i no puc entendre i no entendré mai (potser és que jo sóc massa visceral) perquè la gent viu en relacions en les que no és feliç, perquè aguanta coses que no li agraden, perquè no lluita per aquella persona que el torna boig (o boja), la vergonya? La por? La rutina i els anys són massa forts?. Va home va! Que de vida només en tenim una i s’ha de viure i sobretot... S’HA DE SENTIR. A saco i emocionar-se i jo què se... que ja se que no tothom és igual de passional però home! Per favor! ... lluitem una mica per la nostra felicitat.

Podem començar avui, que sembla ser que els astres estan predisposats ; ) no?. Avui és el dia més llarg de l’any (no ho dic en el sentit etern del dia de curro, jajaja, que també), és el que té més hores de llum i de claror. A mi m’encanta que s’allargui el dia. I la nit d’avui... és la més màgica. Tot i que hem de puntualitzar que de dies més llargs que el d’avui no n’hi haurà en tot l’any, és un fet, però de nit màgiques ens les podem treure de la màniga, només es tracta de posar-hi una mica de ganes.

Bona revetlla a tots i curreu-vos una mica la vostra felicitat, poseu-hi il·lusió, que sinó ja em diràs quina gràcia té tot plegat ;)

Un clip dins l’ordinador? By Laia

QUIN SUSTO PER FAVOR!!!! Estic aquí a la feina i com que ja feia massa que no feia alguna tonteria... m’avorria i jugava amb un clip de metall, ... i l’he ficat per una escletxa de l’ordinador, sí, ja se, no se perquè ho he fet, mira, l’he ficat... I m’ha fet un “chispazo” de la òstia i un soroll raríssim... he mirat que no m’hagués vist ningú que estava fent l’imbècil i he mogut els dits perquè em circulés la sang... quina enrampada! OSTIA!!. A més a més el clip s’ha quedat allà clavat i després quan m’he recuperat del susto l’he hagut de treure, així ràpid i com si cremés... pfffff.
Idees de bombero com diria la meva mami. El que fa l’avorriment...

...sempre ens quedarà Port Bo... BY LAIA

Ahir vam tornar (un altre cop) de Calella. No us fotré el rollo de la pena que ens agafa quan tornem de Calella perquè en els últims mesos ja us l’he fotut algun cop... Aquesta vegada però ha sigut més llarg i per tant la tornada és més dura, “si cabe” ; )
Vam marxar divendres, apurant, després de la feina... cap a Sants, volando voy!. I vam tornar ahir al migdia, sí, ahir dimarts, ens ho vam muntar prou bé.
Hem rigut (de les cares de l’Aina, de les catalanades de l’Anna, no comments, de les empanades generals, de les zones cremades pel sol), hem ballat (al Símbol, al Terrablanca, a casa, a casa dels altres) hem menjat carn de Girona, boníssima per cert, també hem menjat xuxes, bombons, ... hem jugat al joc de les cadires, hem descobert la platja de Pals, i el xiringuito aquell de les tapes bones i barates, hem vist un autèntic envelat de poble, ens hem untat d’after sun i ens ha tornat aquella olor a estiu...,hem conegut gent, n’hem retrobat de coneguda,... i hem tornat a Port Bo, a menjar-nos una hamburguesa amb molta salsa i molt de tot regalimant allà a la tovallola, rollo guarro, sí, a banyar-nos en aquella aigua que tant ens agrada (no tothom s’ha atrevit eh! Ejem ejem),

...a passar-nos hores tirades a la sorra... a fer plans, a somiar.

HOMES QUE PLOREN....MOLT. by Aru

No cal dir que la tele avui en dia fa bastanta pena. Oi? Que els divendres a la nit només trobes que La Noria, EL Juego de tu vida, Sálvame i merdes així. Sálvame siusplau d´aquesta porqueria de programació. És una presa de pèl. Suposo que hi ha gustos per a tot; i que potser algunes coses que a mi em semblen interessants, o distretes, a algú altre no li semblen gens. Igual que hi ha un munt de gent que mira "La que se avecina" i a mi em sembla penós. Penós penós eh. Però bueno. És dilluns, dilluns festiu ademés. He arribat a casa fa una estoneta; he passat el finde a Calella, a aquesta platgeta que surt a la foto del blog, ballant al simbol, fent copichuelas i dancings al terra blanca... Però ara torno a estar a Barna. I concretament ara mateix estic davant de la tele. I fent zapping m´he parat a Tele Taxi, que posen videos de música. Bueno, bueno, bueno. Primer han sortit un grup cantant amb valencià, res a dir eh, amb una tia cumba punky cantant com si fos la Jennifer López, amb cara de flipada. I després...senyors, ha vingut lo que m´ ha fet escriure al blog a quarts d´una de la nit: DNASH. Sí, sí, crec que s´escriu així. És el nom d´un grup de 3 tios que es pensen que les ties són retrassades mentals i han fet un video amb tots els tòpics que entendreixen a les dones: Surten amb un nen petit en braços... caminant pel passadís de l´església amb cara de gosset apallissat i amb traje... I lo pitjor; Plorant. Però és que ploren molt eh!!! Surten plorant constantment. Primer un. Després l´altre! Només n´hi ha un dels tres que no surt plorant al video. Només gemega i fa cara de moooolt trist. Què els hi passa?? És molt heavy eh! Primer pla de la llagrimeta. Pla del tio estirat...amb la llagrimeta que li cau. Primer pla del tio amb el bebé amb braços...plorant. Home va!!! Us heu passat eh xavalíns! Això deixant a part la seva indumentària rollo gorro i bufanda bohemia, que es nota que no la porten mai i els hi queda fatal. Hi ha gent que es dedica a cuidar a aquests detalls,oi?? Igual que hi ha gent que escull la programació, no?? Siusplau facin la seva feina una mica millor que no som idiotes. I hi ha mooooolta gent sense feina tu!

Petita reflexió sobre GRANS persones... By Laia

Tots estem MOLT ocupats, tenim MOLTES coses a fer que són totes MOLT importants, però parem un momentet, aturem-nos a pensar i imaginem-nos aquelles persones grans del nostre voltant que mentre nosaltres estem fent tantíssimes coses MOLT importants, no tenen res a fer. Que deuen estar asseguts al sofà mirant la tele, algun d’aquests programes tan bons que fan ara, i pensem en la il•lusió que els hi faria una trucada, una visita.
Els hi podem donar alguna cosa per fer, els hi podem preguntar sobre alguna cosa que no sapiguem, fem que se sentin una mica útils. No pot ser tan complicat.
No siguem tan egoistes per favor, cuidem als nostres avis, i els que sou una mica més grans cuideu als vostres pares, que al cap i a la fi ells us van cuidar a vosaltres, ara es canvien els papers i teniu la oportunitat de tornar-los una mica del MOLT que us van donar. Tots hi arribarem i a ningú li agrada estar sol.
Els que tenim la sort de tenir avis/es el que hem de fer és cuidar-los.

Naufragant... amb un somriure. By Laia

No he tingut un dia molt brillant... però ara, fa uns segons, estava naufragant pel youtube... que ja ho faig jo de vegades, que busco i trobo, i me’n vaig d’un cantant a una cançó que em sona, a un grup que em van dir... a una banda sonora que em ve al cap... Total, que m’he recordat d’una cançó, que em van fer escoltar fa uns mesos i només donar-li al PLAY... he somrigut, inclús diria que he rigut aquí sola al despatx. Jajajajja. He rigut perquè m’he recordat de la cara de la persona que me la va posar, del seu somriure, de la seva olor, de les seves coses, les dolentes i les bones... i he pensat que havia sigut guay conèixe’l ...
He pensat que sempre t’emportes un somriure... o que és bo que te’l puguis emportar, no?. De vegades ens sembla que no ens hem endut res de bo d’una experiència però, al cap d’uns mesos, posem una cançó... i mira... somriem... i riem i tot!. Està bé adonar-te que encara que no ho sabies... et vas endur algo de bo de tot allò.
Sí... està molt bé :)

UN SOMRIURE COM UN SOL by Aru

Ahir em vaig trobar a les mares de l Elena i el Bruno a la sortida de l´escola.
Pel matí els nens havíen marxat de colònies i la mare del Bruno em va dir que ell havia marxat plorant, pobret. I tb que dèia que volia que hi anés l´Aruna. Se´m va trencar el cor, ja us ho imagineu, no? Jo també hagués volgut anar amb ells.
La mare de l´Elena, em va dir, així en confiança, si hi havia alguna cosa que em fes il.lusió com a regal de fí de curs. Res de res, li vaig dir. No vull res. Per mi estar amb els nens és un regal, ho dic de debò. M´heu regalat un trosset del cor dels vostres fills.
Les rialles del Sasha, per exemple. O cada cop que la Ita em busca perquè li agafi la mà, i …sí, jo li donc la meva mà, però ella em dóna la seva toooot el camí fins els camps. Gràcies Ita.
La mirada del Bernat quan em pregunta si va primer la pera o el pollastre, o el petitsuis o la carn, o si va primer el peix o el meló. Cada dia té el mateix dubte excistencial ell. Jeje.
Les cançons que l´Elena canta quan arriba a casa i diu que li he ensenyat jo.
Les històries del Martí; com aquell dia que m´explicava que a ell no li agrada anar als llocs amb els seus pares. Que no li agrada anar al parque. Ni a casa els avis. Ni a comprar, ni al teatre. Li agrada anar a fer un passeig per l´Ajuntament de Barcelona.
Les converses tan teatrals de la Carlota Caus, la veueta de la Blanca, la Carlota Ehlis… tan dolça ella… el plat buit de la Maria…això sí que és un regal!!!
Els siusplaus i gràcies del Toni, els arunitaaaa!!!! de la Daniela, l´alegria de l´Alicia, les paraules del Jaime Alloza, que van sortint a poc a poc, i les del Victor també!! la ilusió del Jaime Jordà quan diu “Aruna has venido!!” Clar Jaime, on vols que vagi. Enlloc millor que aquí.
El Javier… que sempre està content, la Carla…que sempre està al seu món, el Miki… que és com un ossito, L´Alejandro que ha avançat a passos tan grans, la Berta que és feliç amb poc, la Mireia que sempre ajuda, la Laia… que és tan desperta i educada, les explicacions del Pol…i els seus esforços per aguantar-se el riure quan no ha de riure. Jajaja. La Lucia… tan positiva
El somriure del Bruno, que el fa amb tota la cara, amb els ulls, i les celles, i la boca… i que ho il.lumina tot .És un regal.
L´amor tan gran, i tan generós de la Natàlia.
Les pallassades de l´Àlex que ens fan riure a tots.
Mireu quans regals que m´heu fet ja!!

BUONA “taca” per la matina... By Laia

Aquest matí m’he llevat, amb temps suficient, perquè últimament sóc més ràpida que el despertador, m’he dutxat, m’he vestit, m’he preparat l’esmorzar, ... amb la calma, que avui vas bé de temps Laia... I el que passa sempre que vas sobrat, que acabes anat just perquè t’has “columpiat” a saco”. He mirat l’hora i ostres, ja no vaig tan bé!, agafo el plat amb les torrades i me’l emporto a l’habitació mentre m’acabo de vestir... em vaig secant el cabell, la tassa del cafè amb llet fent equilibris a l’estanteria de les cremes i potingues... un glopet, ara cap a l’habitació, em poso el cinturó i una mossegada a la torrada amb melmelada, i ostia! la torrada! que em cau damunt del llit... això, per fer marranades!... evidentment no cal que us digui de quina banda ha caigut la torrada amb melmelada damunt dels meus llençols blancs, oi que no?. Perfecte, p.m. Laia, ho fas de conya així de bon matí... vinga va no t’adormis que no tens temps per mirar-te gaire la taca... Samarreta rosa “palo”, bé, molt mona, acabem de secar el cabell (no se perquè,... plou i només sortir se’m inflarà tot i se’m quedarà fet una merda amb la humitat), ok, tot a punt, casi a la porta... ui, una miqueta de crema a la cara!, entro al lavabo i la crema me la poso per la cara i una gota també per la samarreta, que també en vol, ... fabulós, estàs pletòrica!. Doncs així es queda, no hi ha més temps. El matí comença una mica guarro... però bueno, què hi farem... buona taca per la matina del dimecres!.

P.D. Quan he arribat a la feina he tingut el detall de treure’m una mica la taca del mig de la samarreta a la pica del lavabo i de treure’m la humitat dels cabells a sota el secador de les mans... per semblar una persona normal, més que res, enlloc d’una marrana despentinada ; )