Avui ha fet un dia bonic. Al matí semblava que estaria núvol, però poc a poc ha anat sortint el sol. Com passa, a vegades, amb la vida en general,oi?
He anat a dinar amb la meva iaia, i a l´hora del cafè ens ha explicat que recordava com a casa seva es feia el cafè amb una cassoleta de terrissa... i que era tan bò!
També m´explicava com era d´especial el moment del porró a la taula...i que se´l passàven, un per un, començant pel pare, evidentment.
Realment és una sort tenir avis, que són testimonis de tantes coses que van passar, de tants canvis, i és un luxe que les comparteixin amb nosaltres.
Els que encara tenim avis o àvies... hauríem d´intentar passar més estones amb ells. I ja no ho dic per ells, perquè no estiguin sols...que també eh!...però per nosaltres, perquè podem aprendre´n molt, perquè hi ha històries brutals... que no estan escrites a cap llibre.
Bones vacances a tots. I aprofiteu el temps.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Recordo el meu avi explicant històries que abans no m´interessaven o no comprenia... ojalà pogués escoltar-lo ara!! Quan et dones compte ja no hi són!
ResponderEliminarEncara em queda una àvia i és la més grannn, x mi el rol d´avi/a ha estat sempre molt important.
Un petonàs, nina.