Estic una mica cansadeta ja de tant “reality”. Els “realitys” els vivim cada dia la gent normal quan ens llevem i marxem a treballar, es viuen en 1a persona i a diari, pel carrer, ... NO VOLEM “realitys” per la tele ostres! Volem ficció! Encara que sigui ficció disfressada de realitat però que sigui ficció, joder! Perdó. De rutina i vida quotidiana DE VERITAT ja en tenim tots una bona dosi diaria, amb els seus moment bons I REALS, i els seus problemesTAMBÉ MOLT REALS per desgràcia. No ens interessa veure realitats forçades d´un grup de penjats tirats en un sofà discutint-se per qui s´ha menjat l´últim tros de xoriço! Díga-li “Gran Hermano”, díga-li “Ni-NI” o díga-li “LA isla de los tomadores de pelo” i canviem el sofà per una platja... Toca´t els nassos! Això és una presa de pèl!. Aina, MI SENTO PRESA PER IL CULO!. El tema de l´ Escassi ja prefereixo ni tocar-lo perquè per veure una colla de gallines barallant-se per un pavo que està molt bo, sí d´acord, però que està forrat, i juga a ser el marajá d´Espanya... jo... què vols que et digui...
El bon reality és el que vivim cadascú de nosaltres en la pròpia pell. A la televisió, si us plau, no ens hi foteu més dosi de realitat “basura”.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Totalmente d'acord, jo no veig cap programa d'quests, fan fastic tots...
ResponderEliminarPetons!!