Arrivederci Roma...by Aina

Rutes amb moto a la nit i a l’alba, la Roma più bella que he vist mai, tota per tu, deserta, quieta, abandonada, pedra i més pedra, però que al mateix temps resisteix, continua aqui, sempre inmensa, sempre imponent, ho serà sempre… Malgrat els italians, com diuen aqui, malgrat tots els mals que té l’Itàlia no deixarà mai d’essere bella. Il Quirinale, Piazza Venezia, Colosseo, San Pietro a la llum de la lluna, els ponts sobre el Tevere. L’esmorzar al bar de bon mati, caffè, cappuccino, cornetto, Romoli… entraves a Romoli i et posaves content, aquella bona olor, tot tan maco, tot ta bo… La pizza al taglio a qualsevol hora, quin gran invent! funhi porcini, fiori di zucca. Monges, cures, el Papa, la guardia svizzera, sants i turistes i esglésies i més esglésies, blanques, plenes de llum, precioses… Battiato, de Gregori, Paolo Conte i ancora Battiato, maestro di vita! com li deien al concert… vaig veure Battiato, un mito! La Historia, sentir el pes de la història, l’estàs trepitjant, està sota els teus peus, al teu davant, on ara estàs tu van ser-hi els més grans, César, Michelangelo, Borromini... Casi cinc anys de Porta a Porta i Gigi Marzullo (esta va para Carlos: Buonasera buonanotte cari amici di rai1…) De metros decadents i busos plens de gent però on ningu paga… D’amatriciana, carbonara i caccio e pepe i de pasta, pasta i més pasta, que bona...
Casi cinc anys d’amors i d’odis cap a una mateixa ciutat, d’admiració i incomprensió a la vegada.
Arrivederci Roma, n’estic segura, tornaré encara que ara vull anar-me’n. Recordaré, com passa sempre, només les coses bones, recordaré que aqui il cielo è sempre più blu...i hi tornaré algun dia de vieja conocida, de vella amiga.