millor riure..by aina

Aquest mati al bus hi havia un boig. No es cap novetat, en troves al carrer que criden, al metro que insulten i parlen sols, pero el del bus d'avui era especial, ell reia. No molestava a ningu, anava al seu rollo, pero reia a carcajada limpia, en serio es partia literalment la caixa i la seva risa era contagiosa, al menys a mi m'ha fet somriure. Ha sigut bonissim, veies la gent fent cares rares, incomodes per aquella persona que desmontava la normalitat del trajecte, es movien i buscaven al misterioso hombre feliz. Davant meu hi havia una senyora tota posada i molt seriament ens mira amb cara de preocupacio a mi i al senyor del meu costat i en diu: no pot ser aixo! Jo l'he mirat sorpresa, pensant que es el que no pot ser i el senyor del meu costat li diu: meglio ridere che piangere! (millor riure que plorar). Pues clar que si, millor algu que riu de bon mati que no les cares de mala llet que es veuen normalment. Jo avui no estava especialment contenta pero gracies a ell he baixat del bus somrient i he pensant que els que estan bojos son tots els que anaven amb cara d amargats, amb el sol que feia, mentre passavem per davant de san pietro, estant vius...Tots tenim les nostres hostories, els nostres problemes, pero he pensat que es veritat, millor riure sempre que es pugui...i en realitat es pot CASI sempre o sigui que millor riure. Sempre.