LA MAGDALENA DE PROUST by Aru

La Magdalena de Proust és un terme que es fa servir per indicar que una cosa de menjar, un gust, una olor...ens pot evocar records del passat, per qui no ho sàpiga. I vé del primer volum de l´obra "En busca del temps perdut" de Marcel Proust.
En aquest llibre, que NO he llegit, aclaro, el protagonista i narrador comença esmorzant i , a partir del gust d´una magdalena, comença a recordar coses de la seva vida.
L´obra consta de 7 volums!!!!  I es veu que està considerada una de les grans obres de la literatura francesa.  També, pel què he llegit, he vist que tan hi ha gent a qui li encanta...com a qui li aborreix profundament.
Marcel Proust es caracteritza per fer descripcions INCREIBLEMENT detallades, per fer servir pàgines i pàgines per descriure una sala, un moment... diuen que dedica 30 pàgines a explicar com dóna voltes i voltes  al llit, el protagonista de la novel.la en qüestió, abans de quedar-se dormit.
Jo crec que seria de les que m´aborriria llegint-lo, amb tot el meu respecte. I segur que està molt ben escrit... però a mi m´agrada que passin coses.
Potser amb les pel.lícules no m´importa tan que siguin lentes i descriptives... mentre siguin maques, però amb els llibres... em costa més.
En fí, que sempre m´ha semblat flipant el fet aquest: que et mengis una piruleta i te´n recordis de les festes d´aniversari de quan anaves al cole; o que et mengis uns macarrons...i pensis en casa l´àvia, i en l´olor del parquet, i l´avi assegut a la seva butaca mirant "Veïns", i la Fina a la cuina, i nosaltres agafant olives d´aquell pot tan xulo, d´amagat (que sinó no dinareu!!!)..i de repent et vénen a la memòria un seguit de records...que en desencadenen d´altres...i de repent et sents allà; en aquell dia que creies oblidat...i en canvi, el recordes tan bé!!!
Doncs jo, fa un  ratet, m´he menjat un entrepà de pa bimbo amb nocilla, bé, amb Nutella, per parlar amb propietat. I m´he enrecordat de l´hora del pati, a l´escola, quan obries l´entrepà, embolicat amb paper de plata... i esperaves que la mama t´hagués preparat algo bò... i llavors veies la nocilla com sortia pel costat del pà...
mmmm...... i trencaves l´entrepà per la meitat...perquè així la nocilla també sortia pel mig...i estava més bò.
Que bò que és el pa bimbo amb nocilla!!!

PD:´També m´acabo d´enrecordar d´una tarda, a Llençà, menjant bocatas de galetes Maria amb Nocilla... amb les amigues del Thau, però aquí ja érem grandetes eh nenes!!