... a punt de trenta-un... By Laia

A punt de fer-ne trenta un... pfffff, sí senyors, trenta un he dit ;) faig una mica de recapitulació i veig que en realitat res canvia massa d’un any per l’altre, no? O en el meu cas no ho ha fet. No m’he casat, no he tingut fills, no he muntat un xiringuito de mojitos en un racó perdut del món... Però... no ho se, potser han canviat més coses de les que em penso, perquè n’hi ha algunes que fa un any considerava importants i que ara ja no ho són. I hi ha coses que fa un any em van fer molt de mal i que ara no me’n farien ni la meitat, hi ha persones que em van felicitar quan en vaig fer 30 que se que aquest cop no ho faran, però també se que n’hi ha unes quantes que faran al revés... i que aquest any desitjaran amb mi que els 31 siguin genials (jo ho desitjo molt). Ara fa un any estava tornant-me boja per confirmar convidats a la festa, aquest any gens ni mica (tampoc no fem la festassa dels 30), l’any passat m’estava tornant boja, ja a dia d’avui, pensant en el “modelito” de la gran nit; no serà una gran nit, serà un brindis entre amics i jo... estaré pletòrica i radiant igual que l’Aruna, perquè estarem felices de ser amb vosaltres, amb qui vulgui acompanyar-nos, i ens posem el que ens posem Aquest any estic més tranquil•la, estic més segura i sóc més feliç... amb el que tinc, que és molt. (Ningú em treurà dies dramàtics, d’histèria, d’ hecatombes, però he dit que estic MÉS TRANQUIL•LA, no que sigui el “rotllo” ZEN personificat, ok ;) ? )

Estic aprenent a no perseguir, que es quedi amb tu la gent que hi vulgui estar és el més sa. I a rodejar-me de persones que em fan la vida més fàcil... cada cop més, els “bultos”... FORA!.

Quedem-nos amb les persones que ens fan somriure... I RIURE!.