Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

domingo, 6 de noviembre de 2011

...JUST A PERFECT DAY.... by Aru

Avui hem començat les celebracions del nostre cumple (que és demà eh, però sino les comencem abans ... ens falten dies). Hem anat a Badalona a dinar. Un dinar molt bò. Demà toca soparet a casa amb la mami i l´àvia... i el pròxim finde birretes amb els colegues. Com les bodas gitanes, que duren 3 dies, oi?
Total... que demà la Laia i jo en fem 31. I toca cel.lebrar-ho, i ho farem, perquè hi ha molts motius per estar contents, i tenim feina i salut i una família molt guai.
Però...
Ja ho veieu que venia un "però" , no?
Però... te´n adones que a vegades pot ser halloween, o el teu cumple, o Nadal... i això no et fa tenir ganes de celebar-ho.
Vull dir que és una escusa, però el que celebrem realment és la nostra vida, la que portem, la gent que ens estima, les coses que van bé, el què tenim... o desitjem tenir.
Ens passen coses bones, de tant en tant. Tenim amor, uns d´un tipus, uns d´un altre.
Sabem que som afortunats. Que tenim feina, diners(ja ens entenem...per anar fent), una caseta... Que no ens podem queixar.
No ens podem queixar.
PErò cada dia anem massa atrafagats com per anar-ho celebrant. Anem fent i no diem "Que bé que estàs amb mi" "Mira...la meva caseta..no està malament" "Tinc sort de tenir la família que tinc".
No ens parem a pensar això cada dia.
Per això les celebracions són una escusa que ens obliga a parar. A estar contents.
Per això m´agrada tant que a casa nostra sempre s´hagi celebrat TOT.
Clar que sí.
Tot i que realment, probablement, no estem celebrant el que se suposa que celebrem.
Per això demà brindaré...per les celebracions.
Pels aniversaris, els Nadals, La Primavera, St Joan, Cap d´any...
Però sobretot brindaré per les altres celebracions. Les festes de debò. Les que no toquen... però ho són. Aquells dies que sí que ets sents "de festa". Aquells dies que el teu cor està radiant. Aquells dimarts en què obres una ampolleta de vi i la comparteixes asseguts al sofà. ELs vermutets del diumenge. Les pelis que veiem ben acompanyats, al sofà, o que no veiem perquè ens adormim als 5 minuts.
Perquè a vegades és festa... i no t ´hi sents. I a vegades és un dia qualsevol... i sents que és un dia perfecte.

No hay comentarios:

Publicar un comentario