Ahir vaig acompanyar la meva iaia al caixer. Prefereix
anar-hi amb nosaltres ja que té por que no la robin, li estirin el bolso, això
que passa tan sovint ara, “com que som grans... s’aprofiten...”. Pobreta té
raó. Quan vam arribar li vaig preguntar el número, i la quantitat que volia
treure (jo feia l’operació), ... em va mirar com dubtant i em va dir (molt
baixet):
- 6.000? Ho dic bé? - Jo somreia... i ella veia que no ho
deia bé... sempre es fot un liu pobre dona amb això dels euros... normal!.
- Sí, si vols que tregui un milió de pessetes... – es va
posar la mà a la boca, com qui diu un disbarat molt gran i vam riure les
dues... que mona la meva iaia J
Vaig pensar que quina putada que et canviïn la moneda quan
tens més de 70 anys, no?. Com si no fos ja prou difícil tot a segons quina
edat. També vaig pensar que guay de que la poguem acompanyar i ajudar-la, i evitar
que tregui 6.000€ així “del tirón”... si és que els tenia ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario