1 de desembre de 2011. Ho pensava quan he sortit del metro
aquest matí i venia cap a la feina... 1 de desembre... del 2011.. deu ni do.
Fa uns quants anys si m’haguessin preguntat què estaria fent o quina seria la
meva situació al 2011 no hauria dit la que estic vivint, però suposo que ni
millor ni pitjor... diferent, no? ;)
Joder com passa el temps, semblo una iaia però és que és
veritat. A mi de vegades em fa por que passi tan ràpid. I amb totes aquestes
reflexions comencem desembre... bufff, mes de reflexions també. Nadal, les
llums, els Reis, que només ens portaran regals si ens hem portat bé. A mi
aquest any segur que em porten alguna cosa molt molt xula. L’any nou s’apropa i
ens fem propòsits... tot i que de vegades se’ns passin les ganes, després d’uns
quants anys de fer-nos-en i que no serveixin per massa. Així i tot m’agrada el
desembre, m’agrada el fred de Barcelona (que no és fred de veritat) i m’agraden
les llums, m’encanten, i passejar pel centre i ficar-me dins del “barullo” de
gent de Sta. Llúcia, i els paquets molt adornats i sobretot els dinars
familiars amb molta gent, molt caliu, tothom parlant a la vegada, tots molt
guapos i arreglats... m’agrada la meva gent. Quina sort que tinc.
Què demanaríeu per aquest Nadal que està a un pas de pardal?...
a part de salut i pau al món (com les Miss).
ja estem a finals de 2012???!!! :O sí que passa ràpid, sí!!!! jejejeje
ResponderEliminarEn veritat, akests darrers mesos jo també penso molt en això del pas del temps. És un tòpic però això de tenir un nen sembla que els dies passin a càmara ràpida... és al.lusinadament escandalòs!! La criatura ja té 8 mesos!!!!! TINC VERTIGEN!!!!!!
... estic fatal... tinc el 2012 al cap i m'he empanat, evidentment ;)
ResponderEliminarAvui és 1 de desembre de 2011. NO ASUSTARSE.
Gise, saps què? que ho vaig a canviar nena que sembla que estigui més boja del que estic.
ResponderEliminar